Internet s’ha convertit en l’espai on més actes de violència sexista pateixen les dones periodistes, per davant del carrer o l’espai de treball. Així ho assegura Reporters Sense Fronteres (RSF) a l'informe d'investigació El periodismo frente al sexismo, publicat aquest 8 de març pel Dia Internacional de la Dona. El document, que recull testimonis de 112 països, conclou que el 73% de les agressions masclistes que reben les periodistes es produeixen a través d’internet, sigui per correu electrònic o per xarxes socials. Aquesta xifra s’imposa a les agressions sofertes físicament al lloc de treball (58% de les respostes), a les rebudes a través de trucada telefònica (47%) i a les succeïdes al carrer (36%).

Un dels casos més flagrants succeïts a la xarxa es va donar el juny de 2020 a Austràlia, on un grup de dones periodistes, entre les quals es trobava la reportera Lily Mayers, va veure com es publicaven fotografies seves i vídeos personals en un fòrum de més de 81.000 usuaris, administrat des de la República Txeca. Les fotografies de Mayers, extretes del seu compte privat d’Instagram, estaven acompanyades per comentaris que feien referència al seu físic. “Ja se sabia que, durant anys, homes una mica esgarrifosos havien estat fent captures de pantalla de dones que apareixien en televisió. Però no teníem ni idea que fins i tot les nostres xarxes socials estaven sent espiades”, comenta la periodista australiana a l’informe de RSF.

Lily Mayers, periodista a ABC News: "No teníem ni idea que fins i tot les nostres xarxes socials estaven sent espiades"

Reporters Sense Fronteres adverteix sobre la diversitat de metodologies que s’empren a l’hora d’assetjar virtualment a les periodistes. Les dues formes de robatori virtual, d’acord amb el Dart Center for Journalism and Trauma, són el pirateig de comptes i bústies de correu i la divulgació no autoritzada d’informació personal. És habitual, també, que l’assetjament es produeixi de manera col·lectiva, en forma de “batuda”, en què grups d’usuaris anònims s’organitzin de manera planejada o improvisada per atacar els seus objectius. Un d’aquests assetjaments col·lectius és el que va rebre la periodista francesa Nadia Daam a través del fòrum Les blabla 18 – 25 ans, dins del portal jeuxvideo.com, propietat del grup empresarial Webedia. Després de denunciar aquest fòrum a Radio Europe 1 com un espai d’assetjament virtual d’iniciatives feministes, un grup d’usuaris del fòrum va començar a enviar insults i amenaces a la periodista, incloent-hi un fotomuntatge de la seva decapitació.

L’ús de la tecnologia emprada per a assetjar a les professionals de la informació a través d’internet és cada cop més sofisticat. La periodista índia Rana Ayyub, premiada el 2018 per les seves investigacions sobre violència ètnica a l’Índia, va ser víctima aquell mateix any del robatori del seu compte de Twitter, on algú hi va publicar el missatge “Jo odio l’Índia”. Aquell tuit fals va comportar una onada d’assetjament virtual, arribant als extrems de ser víctima d’un deepfake, en què la seva cara estava integrada en un vídeo pornogràfic que va començar a compartir-se per les xarxes. “Era com estar nua davant del món. Em vaig posar a vomitar, vaig anar a l'hospital, vaig tenir palpitacions durant dos dies i la meva pressió arterial es va disparar. No podia deixar de plorar”, confessava la periodista.

Un 49% de les periodistes víctimes d'agressions sexistes han temut per la seva pròpia vida

Els efectes d’aquestes pràctiques de violència sexista virtual són diverses i pejoratives. Un 79% de les enquestades a l’informe de RSF citen l’estrès com una de les conseqüències personals més habituals després de rebre una agressió d’aquest tipus, però no és l’únic efecte psicològic present: l’angústia (65%), la por a perdre la seva feina (54%), la pèrdua d’autoestima (50%) o fins i tot el temor per la pròpia vida (49%) són respostes habituals. Aquestes accions també tenen repercussions en la vida personal o en les carreres professionals de les víctimes: un 48% de les dones admeten haver-se aplicat autocensura, un 22% ha tancat els seus comptes a xarxes socials o ha perdut contacte amb les seves xarxes professionals, un 21% ha abandonat el seu lloc de treball i un 13% han estat acomiadades o no se’ls ha renovat el seu contracte.

La informació amb perspectiva de gènere, un objectiu recurrent

43 dels 942 periodistes assassinats durant la darrera dècada són dones, i de totes elles, quatre es dedicaven específicament a publicar informacions i investigar temàtiques relacionades amb els drets de la dona. Entre elles es trobava Malalai Maiwand, periodista afganesa i representant del Center for the Protection of Afghan Women Journalists, assassinada el 10 de setembre de 2020 per dos homes armats en un atac reivindicat per l’Estat Islàmic. Dedicar-se a investigar aquestes temàtiques li va costar 10 mesos de presó a la periodista saudita Eman al-Nafjan, fundadora del blog Saudiwoman i reconeguda per donar suport a les reivindicacions a favor del dret a conduir per a les dones al seu país.

L’informe destaca també l’impacte que el moviment #MeToo ha suposat a l’hora de visibilitzar aquests tipus de situacions. D’acord amb RSF, el primer cas del moviment dins del món del periodisme es va produir al Japó, on la realitzadora Shiori Ito va denunciar el 2018 que l’influent periodista televisiu Noriyuki Yamaguchi l’havia violat el 2015 en un hotel quan ella estava inconscient. Ito va guanyar el cas el 2019, i l’acusat va ser condemnat a indemnitzar la reportera amb 3,3 milions de iens (uns 25.600 euros al canvi actual). Des d'aleshores, altres periodistes com la beninesa Angela Kpeidja o la francesa Sandra Muller han compartit les seves experiències i reforçat el moviment als seus respectius països.

No és la primera vegada que Reporters Sense Fronteres examina les dificultats dels professionals de la informació quan cobreixen temàtiques relacionades amb els drets de les dones. El 2018 RSF va publicar l’informe ‘Los derechos de las mujeres: investigaciones prohibidas’, en el qual es registren fins a 90 casos greus de violacions dels drets de periodistes (homes i dones), entre els quals es comptabilitzen 11 periodistes assesinats, 12 empresonats i almenys 25 agredits físicament.