La pandèmia de la covid-19 ha marcat un abans i un després a les nostres vides. Moltes han estat les persones que han fet un canvi radical arran de la situació viscuda. Hi ha qui ha deixat la feina estable per aventurar-se a crear un nou negoci; hi ha qui ha venut la seva casa i ha marxat a fer ruta pel món; uns han trencat una relació de parella, i d'altres, han decidit consolidar la que tenien. La pandèmia, i sobretot el confinament forçat des del principi, va suposar un punt d'inflexió per a motes persones que van decidir reformular la seva vida i trobar un nou propòsit. De vida només en tenim una i és fonamental que, de tant en tant, ens aturem per veure si estem seguint el camí que volem nosaltres i no el que volen d'altres.

La tria d'aquesta setmana són dues novel·les que parlen de persones que no decideixen el seu futur, sinó que els ve determinat. La primera recomanació és una inquietant història basada en la clonació humana; mentre que la segona proposa un futur on el planeta té greus problemes de sostenibilitat i reflexiona sobre com aquest fet condiciona la vida de tots.

La clonació com a propòsit de vida

Una de les coses que més m'agrada de la literatura de ciència-ficció és com s'aborden temes socials complexos amb un enfocament totalment diferent. Una novel·la que va generar impacte és la No em deixis mai de Kazuo Ishiguro, editat per Empúries ja fa uns quants anys.

La història ens situa en una Anglaterra alternativa i està narrada en primera persona per la Kate. el relat està escrit en tres parts: una primera part explica la infància de la Kate, que va ser criada en una mena d'internat anglès on tots els alumnes eren educats en la ferma convicció de ser molt especials i que havien de tenir una especial cura de la seva integritat física. Allí coneix als que seran els seus millors amics en Tom i la Ruth.

En la segona part de la història, els tres protagonistes ja són adolescents i viuen fora de l'internat preparant-se per a les dues feines a les quals poden optar: cuidadors o bé donants. El darrer fragment ens porta al moment actual on la Kate treballa de cuidadora de donants i no té massa relació amb els seus antics amics.

'No em deixis mai’ obliga el lector a reflexionar sobre el rol de cada persona en el món i sobre la cosificació

Podria semblar una novel·la d'amistat, del pas del temps, de trobar el teu lloc al món, però es més enllà de la realitat. La novel·la trasllada el lector a un futur on la clonació humana és una realitat a la carta dels que se la poden permetre, i on hi ha persones que han estat "creades" per tal de ser donants "d'altres". L'objectiu de l'autor no és denunciar un fet terrible i de dubtosa ètica, sinó explicar la percepció que tenen els protagonistes del món que els hi ha tocat viure i de la dramàtica situació de la qual no poden fugir ni canviar.

Llaurar la vida per a mantenir l'equilibri

Un dels meus propòsits per aquest any és llegir més novel·la juvenil, i sempre m'han agradat les distopies futuristes. Així que el següent llibre combina aquests dos punts amb un interessant i trepidant relat: Nascuts per ser breus de Toni Mata i publicat per La galera Young.

La història se situa en un futur on la Terra ha tornat a ser una Pangea i està dividida en dos per un alt mur. En una banda hi ha la Ciutat Eterna, habitada pels eterns (bé, de fet, els que es poden pagar la cura per a l'eternitat), i a l'altra banda, els suburbis on viuen els breus, obligats a cultivar i recollir la planta que fa possible la cura per a l'eternitat. Els breus treballen sense descans per ser el màxim de productius i així aconseguir ser "premiats" i accedir a la ciutat Eterna.

En aquest futur la població mundial no pot superar els 10.000 milions d'habitants per garantir la sostenibilitat del planeta. Per mantenir-ho, les mesures que s'apliquen tenen un impacte directe sobre els breus, ja que ells llauren (literalment) i així es redueix la població de cop.

La novel·la intercala les veus dels diferents estrats d'aquest món, però amb el protagonisme del misteriós Hunter, el jove breu que vol crear una revolta amb els rebels i atacar la ciutat Eterna. També és destacable en Comodor, el dirigent dictador de la Ciutat Eterna que vol mantenir el poder a qualsevol preu.

'Nascuts per ser breus' il·lustra una societat que ha de fer front als dilemes morals per assegurar-se la supervivència

El llibre proposa una bona història amb una narració demolidora i crua, on es suma una tensió argumental que no decau en cap moment. Encara que al principi sembla clar qui són els "bons" i els "dolents", a poc a poc veurem el posicionament pot anar canviant, ja que es van plantejant diversos dilemes morals que els posen a prova a tots.

Una distopia que ens situa en una societat, però que podem reconèixer i que parla de la immortalitat, de la lluita de classes, de la supervivència d'uns privilegiats i també de l'inconformisme dels més joves que, amb l'esperit de lluita, volen canviar el món o el món els passarà per damunt (literalment). Un relat que intenta fer una predicció del que podria passar en la nostra societat si es descobrís una cura per deixar d'envellir.

Cadascuna de nosaltres hem de decidir quin ha de ser el propòsit de les nostres vides, d'una manera totalment lliure i conscient. Mai hem de permetre que d'altres ho facin per nosaltres, ni en nom de la ciència ni en nom de cap altra deïtat.