La intel·ligència artificial (IA) està canviant la nostra relació amb el món, amb les coses que ens envolten i sobretot amb nosaltres mateixos. A poc a poc, la IA s'introdueix cada cop més a la nostra vida quotidiana: a la casa, a la feina, als espais socials que compartim..; i està modificant la manera com ens comuniquem, com treballem, com ens divertim, com ens movem. Ho fa sense fer soroll, però sense aturador. La IA té un paper central en la transformació digital de la nostra societat, i és una prioritat per la Unió Europea.

Els assistents virtuals dels nostres mòbils responen les preguntes que els fem directament -sense demanar permís-; els motors de cerca fan suggeriments d'acord amb les nostres les cerques anteriors -sense que ho sol·licitem-; les compres per internet anticipen recomanacions de futures compres -sense demanar-ho-. Són milers les aplicacions que trobem avui dia i a les que ens hem adaptat fàcilment. Però hem de deixar en mans de la IA totes les nostres decisions? On queda el sentit comú i el criteri personal de cadascú? Avui voldria recomanar-vos dues novel·les de ficció (en aquest cas de ciència-ficció), publicades per dues editorials independents de casa nostra, on la intel·ligència artificial és una protagonista clau per al desenvolupament de les dues històries.

‘Efendi’

Imagineu-vos un món amb una total harmonia, sense estridències, sense res que permeti alterar l'ordre i la tranquil·litat. A estones podem pensar que seria plaent, però també molt limitant i avorrit. D'això ens parla Efendi de l'Elisabet Riera editat per Les males herbes.

El llibre ens situa en un indret de futur, la Ciutat Blanca, on tot allò que pugui generar conflictes ha quedat eliminat: les edificacions religioses, les malalties, el desig, les paraules malsonants o els colors estridents no hi tenen lloc. Tot allò que sigui incòmode s'ha eliminat. El protagonista de la història treballa creant unes píndoles lexicocromàtiques per una gran corporació. En el seu dia a dia, juga amb els colors suaus i les paraules amables per crear les píndoles, per mantenir l'harmonia. Però no tot es pot controlar, així que quan el protagonista se'n va a dormir, somia i s'endinsa en un món totalment oposat, amb uns paratges naturals, salvatges, plens de colors que no ha vist mai, i on nota una sensació de perill totalment nova per a ell. Els somnis cada vegada són més recurrents i plens de simbolismes que faran dubtar al protagonista si són reals o no, o si algú més dins de la Ciutat Blanca pot veure el mateix que ell.

Tal com se'ns explica al principi, Efendi vol dir “senyor” i també “persona amb autoritat”, i en la novel·la fa referència a l'assistent virtual del protagonista que el cuida i el cura, i que vigila que no es trenqui l'harmonia pautada dins de la Ciutat Blanca; i si es desvia, de seguida s'ha de redreçar.

‘Efendi’ il·lustra un societat sense relacions on es corre el risc de perdre l’essència de la humanitat davant la tecnologia

La redacció és una prosa molt poètica, gens feixuga ni carregosa. La brevetat dels capítols i el fet d'intercalar les parts que la Ciutat Blanca i el món oníric atrapen i faciliten la lectura.

A Efendi se'ns presenta una societat individualista on la comunitat no té cabuda. Sense relacions no hi ha conflicte, però tampoc hi ha emocions ni sentiments, i això ens porta a perdre la nostra ànima, l'essència de la nostra humanitat, i no hem de permetre.

‘Trescafocs’

Aquest passat mes de maig hem patit una calor extrema, calor que s'ha estès fins al juliol. Malauradament, aquest no és un fet aïllat. Cada vegada els extrems de la temperatura són més habituals a casa nostra i a tot el món. Tot això és una conseqüència d'un canvi climàtic causat per tots i que no tinc clar si serem capaços d'aturar. Per això m'ha agradat molt la novel·la que us recomano avui: Trescafocs de l'Adrian Tchaikovsky amb la traducció al català de l'Edgar Cortés i publicat per l'editorial Chronos. Aquesta és una microeditorial independent de l'Associació Chronos per a la difusió de la ciència-ficció i la fantasia en català, un ens sense ànim de lucre que destina els beneficis de les vendes de llibres de forma íntegra a publicar nous títols de fantasia i ciència-ficció en català.

La novel·la ens trasllada a un futur no gaire llunyà on la selva de l'Àfrica Equatorial ha desaparegut i ha estat substituïda pel desert. El món ha canviat totalment i no només a escala climàtica, sinó també en l'àmbit social. Les diferències s'han tornat bestials i la societat es divideix entre aquells que poden anar a la Grand Celeste, la nau que els rics i privilegiats han construït i que està unida al planeta per un ascensor espacial; i els que s'han de quedar a la Terra, que són els pobres sense recursos i sense cap esperança més enllà de la supervivència.

Aquí viuen els Trescafocs, que són una mena de mecànics que viatgen pel desert per arreglar les instal·lacions de plaques solars. Aquestes permeten el funcionament de l'hotel Panerola (connectat a la Grand Celeste) i proporciona totes les comoditats que necessiten.

En Mao, un Trescafocs, rep un encàrrec: ha d'anar a arreglar alguna cosa al desert i ho fa amb les seves companyes habituals: la Lupé, una manetes local i la Hotep, una noia que va néixer a la Grand Celeste, però que va ser expulsada per no encaixar en els estereotips dels rics,  és a dir, una freak de la tecnologia. I és en aquesta missió de reparació rutinària quan descobriran un misteri amagat en el desert.

‘Trescafocs’ obre el debat sobre els efectes del canvi climàtic, les desigualtats socials i l’evolució de la intel·ligència artificial

Trescafocs és una novel·la breu que combina misteri i aventura amb bon ritme i amb una narració molt visual, però no us enganyeu, no és una novel·la superficial. És una lectura que obre al debat de molts temes: els devastadors efectes del canvi climàtic, les esfereïdores desigualtats socials, la lluita per la supervivència, l'evolució de la intel·ligència artificial; i ho fa de la mà de tres antiherois els Trescafocs que lluiten per seguir endavant i tenir cura dels seus encara que ho tinguin tot en contra.

La intel·ligència artificial ha suposat (i suposarà) un gran avanç per a la nostra societat. Cal continuar treballant per tal que ens ajudi a cuidar i a millorar el nostre món, però en cap cas hem de permetre que controli i domini les nostres vides ni les nostres decisions.