Malgrat que sovint es pugui associar la joventut a la despreocupació o a la manca d'inquietuds, no hi estic gens d'acord. Tinc la sort de treballar envoltada de persones que són molt més joves que jo, i això és un autèntic regal i una font d'energia vital per continuar activa.

Per a molts d'ells, el mòbil s'ha convertit en un apèndix de la seva mà i no s'imaginen la vida sense ell. Són usuaris actius de diverses xarxes socials i probablement tinguin més converses virtuals que en directe. Però també són crítics amb el món que tenim, s'organitzen per les causes més solidàries i no es deixen manipular fàcilment. Per això m'agrada llegir novel·la juvenil i recomanar novel·les adreçada a aquest públic: dues distopies futuristes protagonitzades per joves que parlen del control al qual ens podria arribar a sotmetre la tecnologia i de la força de la joventut per agafar les regnes del seu propi destí.

El poder dels 'likes'

Soc usuària de determinades xarxes socials, principalment publicant les meves ressenyes sobre els llibres que he llegit. Els que ens movem per aquestes plataformes, no us enganyaré, mirem el nombre de likes que tenen les nostres publicacions i ens posem contents si veiem que alguna d'elles n’aconsegueix molts. Però i si això fos imprescindible per viure bé? I si la teva vida, i tot el que tens, depengués d'això? Aquest és l’eix central de Like Blau de la Gemma Pasqual i Escrivà, publicada per l'editorial Barcanova.

La història ens situa en un futur on ha desaparegut la natura i tot el que ens envolta és artificial: l'aire, el menjar i, fins i tot, el dia i la nit es generen de manera automatitzada. En aquest món, tot depèn del nombre de likes i del volum de diners que tinguis. Si tens més m’agrada, pots accedir a una millor formació, a una casa en una zona més privilegiada i, fins i tot a menjar de veritat. Però si no en tens gaires, les teves opcions són molt limitades! I com els aconsegueixen? Doncs essent un ciutadà exemplar: complint totes les normes i suggeriments que el gran Magnus (líder del món) ha anat implantant, i el més important és ser popular i simpàtic en una societat on l'aspecte exterior tot ho domina.

Això li passa a la Kas (Kassandra) que viu amb la seva mare en la zona dels treballadors. Pot accedir a una bona formació perquè la seva mare es fa un tip de treballar per tal que pugui tenir millors oportunitats que ella; però en aquesta escola, la majoria dels alumnes provenen de la zona privilegiada (els rics) que tenen els likes necessaris per fer tot el que volen.

‘Like Blau’ és una reflexió sobre el control de la tecnologia i la societat superficial i enganyosa que s'ha creat per culpa de les xarxes socials

Un dia, la Kas puja amb els seus amics a un edifici governamental a fer-se unes fotos i les autoritats els capturen. Tots els seus companys rics l'abandonen i paguen la fiança menys la Kas, que és internada en un centre de reeducació, un lloc on es renta el cervell als dissidents del govern. Però allà la Kas no només trobarà estrictes professors, sinó persones com ella amb els seus mateixos somnis i inquietuds. Què descobrirà la Kas? Això no us ho diré pas, ho haureu d'esbrinar quan llegiu la novel·la.

Like Blau és una novel·la curta, distòpica i molt interessant, amb un llenguatge senzill que fa molt àgil la lectura, que et va atrapant a mesura que avances i que no pots deixar fins al final. La proposta literària ens fa reflexionar sobre el control de la tecnologia, la societat que s'ha creat per culpa de les xarxes socials, una societat molt més superficial i enganyosa. Una novel·la que també posa en qüestió els governs totalitaris. A més, ja m'he assabentat que hi ha un Like Blanc així què caldrà veure com segueix la història!

La llibertat del coneixement

Ben segur que heu sentit que els joves es deixen manipular i influenciar pels missatges a les xarxes socials i per les declaracions dels influenciadors que segueixen, com si pel fet de ser joves automàticament anul·lés el seu criteri. Potser en alguns casos el criteri (o el seny) el posin els anys (i la maduresa), però no sempre és així. Per això m'agrada trobar novel·les on els protagonistes, malgrat la seva joventut, tenen molt clar com portar les regnes de la seva vida. I això és el que trobem a Zona Prohibida d'en David Cirici, publicat per Fanbooks.

La història se situa en un futur on una pandèmia- provocada per un virus devastador per als adults- ha portat a la creació d'unes escoles allunyades on educar les noves generacions que sobreviuran. Unes escoles totalment automatitzades i amb totes les comoditats necessàries perquè tinguin una vida confortable. En un d'aquests centres és on comença la història de la Daia i la seva germana Inge.

Una inundació provoca un col·lapse al centre i les joves han de marxar. En sortir s'adonen que el món exterior no s'assembla a res al que esperaven. A l'exterior, retornades a un món preindustrial sense tota aquella tecnologia que els feia la vida tan còmoda, hauran d'enfrontar-se a un entorn absolutament desconegut i diferent del que s'esperaven i del que els seus pares havien previst.

‘Zona prohibida’ és un al·legat a la maduresa dels joves i una invitació a prendre les regnes del seu propi futur

La Daia i la Inge s'adonen que tot el que han après a l'escola i el que necessiten per sobreviure al món real és ben diferent. L'escola, lluny de l'objectiu primordial que hauria de complir que és preparar els nois i noies per a la vida, les ha ultraprotegit a base de ficcions. Descobreixen que el món es troba immers en el caos i la violència, i no saben per quina raó.

Les coses es compliquen quan un grup de salvatges segresta la Inge. La Daia i la resta de noies van a parar a una estranya comunitat amb altres nois i noies, però cap adult. En aquesta nova comunitat han de treballar gairebé en condició d'esclaus en tota mena de feines humiliants i en condicions extremes. Aquí la Daia, amb la idea obsessiva de retrobar algun dia la seva germana, es conjura per no defallir, per viure. Però la trobarà? No us ho explicaré pas!

Zona prohibida és una novel·la amena, de lectura àgil que combina misteri i intriga, amb les preocupacions pròpies dels joves: l'amistat, el descobriment de l'amor, les injustícies, el pas a l'edat adulta. El llibre és un al·legat a la maduresa dels nostres joves i a la seva capacitat de discernir davant d'un món tutelat per adults, als quals no entenen. I encara més, és una invitació als joves a prendre les regnes del seu propi futur quan sovint són ignorats i menyspreats. Com diu la Daia, els joves busquen “coneixement i llibertat, què és allò que dona sentit a la vida”. A més, hi ha una segona part on continua la història.

La literatura juvenil no ha de considerar-se en cap cas literatura no apta pels adults, no us enganyeu. Els que som una mica més grans la podem gaudir i molt! Perquè la literatura, si és de la bona, no té edat.