Hi ha una dada representativa per part del sector TIC i que es repeteix constantment, però perquè cal fer-ho: només un 30% dels llocs de treball els ocupen dones, segons la informació més recent de l’Observatori d’Igualtat i Ocupació impulsat pel govern espanyol. Si aquesta mirada es trasllada a un àmbit concret com el de la ciberseguretat, la xifra empitjora. “A Espanya, només un 26% dels treballadors són dones, i encara estem per sobre del 25% d’Europa”, ha lamentat la responsable de l’associació Women4Cyber a l’Estat, Eduvigis Ortiz, en el Congrés de Ciberseguretat de Barcelona celebrat conjuntament amb l’ISE i l’IOTSWC. Si filem més prim, Catalunya ocupa una posició destacada: és la regió amb major presència de dones, però encara amb molta feina pendent.

La fundació va néixer el 2018 amb l’objectiu d’incrementar la presència femenina en un sector en auge i que ha guanyat visibilitat arran de l’allau d’incidents cibernètics registrats durant el confinament. Els seus àmbits d’actuació són l’educatiu i el professional. El primer, per oferir referent a les futures generacions que no tenen models en els quals emmirallar-se; el segon, per incentivar la formació entre persones en actiu que no hagin tingut l’oportunitat d’acostar-se al món de la seguretat a la xarxa.

El resultat de part d’aquesta activitat s’ha materialitzat en la publicació d’un recull amb 100 noms de dones claus per al sector. Sota el títol Hackejant les barreres de gènere: les dones ciber top d’Europa, pretén inspirar més professionals a fer el pas definitiu i trencar mites com, per exemple, que només s’hi accedeix amb una enginyeria.

Women4Cyber compta amb 12 comunitats estatals a Europa i petites subcomunitats regionals, on Catalunya destaca pel volum de dones i la seva activitat

La fundació s’estructura per comunitats, en són un total de 12. Cada país membre en té una, i dins dels mateixos països, les regions tenen els seus grups de treballs. “Tenim moltes dones disposades a trencar mites, però també demanem que els homes ens ajudin perquè poden col·laborar encoratjant noies joves a entrar en aquest món”, ha remarcat la cofundadora de l’entitat, Saskia Brugman. Aquesta activitat ha portat tant a Brugman com a Ortiz a considerar-se activistes pel fet d’enfrontar-se a uns estereotips molt arrelats i a reclamar més drets oportunitats per les dones. “La tecnologia és un entorn per fer les coses diferents. Hi ha moltes maneres d’assolir un objectiu i hem de trobar el millor, i això les dones ho sabem fer molt bé perquè som inclusives i tenim una perspectiva més diversa”, ha afirmat la responsable de la divisió de l’associació a Espanya i enginyeria industrial, “en aquest àmbit és important conèixer la gent i tenir-hi amics, per això la comunitat és bàsica per créixer professionalment i arribar a més dones”.

Ciberseguretat amb mirada transversal

Aprenentatge automàtic, intel·ligència artificial i el núvol són les àrees que Ortiz enumera com les més prolífiques actualment. “Són les que més estan creixent i les que més oportunitats ofereixen ara mateix per a qualsevol mena d’expert en tecnologia, també de ciberseguretat”, ha afirmat, però la realitat va més enllà de les competències i coneixements TIC en aquest perfil de professionals: “La seguretat també reclama les àrees més socials i humanístiques”.

La ciberseguretat busca professionals d'àrees socials i humanístiques per aportar una mirada diferent a les estratègies de seguretat i detecció de riscos

El llibre elaborat per Women4Cyber compta amb dones referents que provenen del dret, de l’antropologia o de la biologia, carreres que ofereixen una altra mirada que pot complementar la visió més tècnica. A Catalunya aquest escenari també es repeteix. Ho sap de primera mà la responsable de la comunitat, Olga Forné, enginyera en telecomunicacions i amb experiència en l’avaluació de riscos tecnològics i de seguretat, qui ha treballat braç a braç amb una astrofísica, una antropòloga o un historiador. “Cadascun té una forma diferent de pensar i això és positiu per traslladar un coneixement diferent del de l’escenari de la ciberseguretat per identificar patrons o baixos, per exemple”, ha detallat. L’element comú entre tots ells és “la curiositat, la inquietud, la passió per buscar solucions fins i tot en els casos més difícils, i la disposició a aprendre constantment”, ha enumerat com a trets fonamentals en aquests perfils.

Col·laboració per davant de tot

La manca de treballadors i treballadors amb qualificació obre la porta a un reskilling de personal que pot ser clau per cobrir aquesta mancança. Recórrer a algun dels cursos, postgraus i màsters que ofereixen tant centres privats com públics és una de les vies més habituals, ha apuntat Forné, però no l’única: “Qualsevol persona pot adreçar-se al seu departament TIC o de ciberseguretat i demanar que el formin. Un cop fet el primer pas, les conferències i conèixer gent et permeten estar al dia”.

La comunitat de dones a Catalunya destaca per la col·laboració entre les membres, un requisit per créixer professionalment i millorar les habilitats específiques

Precisament la disposició a dialogar i col·laborar és un dels trets que distingeix la comunitat catalana de Women4Cyber. “Ens assemblem a la gallega, però som molt diferents de les de la resta d’Espanya”, ha comparat la responsable, “aquí estem disposades a compartir reptes, créixer plegades i millorar en conjunt”. Potser aquesta és una de les claus per les quals el territori es troba al capdavant en la cursa de dones en l’àrea, una fita que Forné celebra, però que deixa clar que encara hi ha camí per recórrer: “Anem bé, però no hem d’oblidar que només entre un 3% i un 5% dels càrrecs de gestió en ciberseguretat els ocupen les dones”.

Per tal d’ajudar a l’entrada del talent femení en l’ecosistema, el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori ha presentat en el marc de la fira un nou Pla DonaTIC adreçat a l’àmbit. El nou pla sectorial preveu un període d’execució de dos anys per donar a conèixer referents, fomentar les vocacions de nenes i joves en ciberseguretat, i atraure i retenir aquestes professionals en el teixit català.