En el món del futur que projectem, les persones parlaran amb els seus electrodomèstics; utilitzaran el mòbil per obrir a distància el seu cotxe; i les dades seran la clau perquè les màquines puguin anticipar-se a l’acció humana i millorar en confort a casa, i en eficiència a l’entorn laboral. Totes aquestes expectatives es basen en la tecnologia que està disponible al mercat i que aquests dies es presenta a l’IoT Solutions World Congress, un pavelló ple de propostes internacionals, tot i que amb una presència destacada del potencial de Catalunya pel que fa a la coneguda, en la nostra llengua, com internet de les coses. I és que segons les dades més recents d’ACCIÓ, el 2019 ja hi havia més de 250 empreses en el sector de l’IoT amb una facturació de 520 milions d’euros i prop de 3.200 treballadors.

Code Factory és una de les companyies presents a la fira de la mà de Barcelona Activa. La companyia comercialitza el software de la nord-americana Cerence i l’adapta a les necessitats del teixit català i espanyol per aplicar solucions de reconeixement i sortida de veu. “Fem que un producte parli i interactuï amb les persones”, resumeix el desenvolupador de programari de la companyia Xavier Martínez, “substituïm els botons per la veu, un sistema més àgil i que pot ajudar molta gent”. Per això una de les primeres aplicacions va ser al món de l’accessibilitat, on han facilitat l’ús de dispositius a persones cegues.

Actualment el sistema és capaç de respondre en català, però no pot entendre’l. Per tant, un usuari de Catalunya que vulgui utilitzar un dispositiu equipat amb el software, hauria d’adreçar-s’hi en castellà, anglès o algun altre idioma admès pel sistema. “Depenem de la companyia que desenvolupa el programari, però estem pressionant perquè s’introdueixi el català”, reconeix Martínez. La bona rebuda per part d’indústries tan diverses com l’automobilística, els transports o l’educació, el fa pensar que el català podria ser aviat una llengua en el punt de mira, però no s’atreveix a posar una data. Tanmateix, qui pot ajudar a fer l’empenta definitiva és l’ús creixent de dispositius quotidians intel·ligents com rentadores, assecadores o cafeteres. “Podem posar veu a la cafetera, demanar-li que ens faci un macciato i que aquesta ens respongui amb un d’acord i ens digui el temps que trigarà”, posa com a exemple, “això ja és possible i farà que de mica en mica entri a les llars, i ajudi a introduir més llengües al sistema”.

Les persones podran interactuar amb màquines com les cafeteres o les rentadores gràcies a l’ús d’algoritmes que generen patrons de conducta

Precisament una cafetera intel·ligent és un dels elements que més atreu els visitants a un dels expositors propers al de Code Factory. El propietari d’aquest és Incapto, que comercialitza cafè d’especialitat com a substitut més sostenible i de qualitat a les càpsules. “L’acompanyem de tecnologia, que al final és el nostre dia a dia”, ressalta Albert Juvé, que s’encarrega de la comercialització de productes entre empreses i el canal HORECA. “Les últimes màquines són superautomàtiques, es connecten a la nostra plataforma a través del wifi i ens dona informació sobre l’estoc de cafè del client perquè ell no hagi de fer l’esforç de demanar-ne quan en necessita”, detalla.

La màquina està equipada amb intel·ligència artificial i creua les dades dels cafès servits amb el de les últimes comandes, ho envia a l’empresa i Incapto s’avança per “treure feina a la persona que s’ocupa de fer la trucada per demanar més cafè i gestionar l’enviament”.

Ciutats sostenibles i eficients

El reciclatge és una de les activitats que més dubtes genera. Un brick va al contenidor groc o al blau? Malgrat que cada cop més persones responen ràpidament que ha d’anar amb els plàstics, encara hi ha qui s’ho pensa, i aquí és on la intel·ligència de les màquines pot donar un cop de mà. Ho ha materialitzat el Centre de Visió per Computador (CVC) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb una solució entrenada per identificar els paquets dels productes que es consumeixen i dir a quin contenidor han d’anar. “Només cal una càmera, un ordinador i els residus”, enumera el cap de l’àrea d’innovació tecnològica, Coen Antens, assenyalant l’equipament desplegat al seu estand. La llista d’elements necessaris és curt, fet que mostra com de senzill pot ser solucionar una problemàtica real a través de la configuració dels algoritmes.

La base de dades emprada ara mateix és curta, ja que es tracta d’un prototip, però ha ofert resultats satisfactoris. Fins ara el sistema només funciona en ordinadors, però l’equip pretén traslladar-lo al mòbil per facilitar-ne l’ús. I és que la iniciativa es troba en fase incipient i esperant una resposta: “Si veiem que és útil i que hi ha interès, el podem desenvolupar, i ens caldrà una comunitat d’usuaris que ens ajudin a ampliar la base de dades amb el màxim de productes possibles”.

La combinació de tecnologies com l’IoT, la IA i la connexió 5G poden generar espais de mobilitat sostenible i projectar ciutats al servei de les persones

Si la sostenibilitat és un dels objectius a través del reciclatge de residus, ho és també en la mobilitat. La catalana Vadecity va llançar el 2014 una proposta d’aparcaments de bicicletes intel·ligent  que garanteix la seguretat del vehicle amb diferents sistemes antirobatori monitorats en temps real des del núvol. En el marc de la fira IOTSWC, presenta l’última proposta: l’smart tòtem, un panell informatiu que envia i rep dades sobre les ciutats. “Aprofitem els espais exteriors i el sol que tenim al territori per crear espais saludables i habitables amb connectivitat 5G”, ha explicat la fundadora i CEO, Marta Recasens.

L’element, que compta amb un panell solar a la part superior, s’ofereix com un punt de recàrrega per a vehicles de mobilitat individual elèctrics o dispositius, o un punt per mesurar dades atmosfèriques com la temperatura i la humitat. Però la finalitat principal és oferir una alternativa de mobilitat per cobrir l’última milla i incentivar l’ús del transport públic: “Es pot instal·lar en una estació d’autobusos o de tren i cobrir la micromobilitat deixant ben aparcat el teu vehicle personal”. Els detalls sobre aquestes opcions més sostenibles es troba en la pantalla que incorpora el tòtem, amb horaris i flux de bicicletes i scooters en temps real.

Tecnologia encara desconeguda

La indústria 4.0 és un altre dels entorns amb més interès per les possibilitats de l’IoT. Mobile Knowledge s’adreça a aquest teixit amb uns serveis focalitzats en la connectivitat mòbil basats, actualment, en l’ultra wide band (UWB). “L’activitat va començar amb els NFC i hem derivat cap aquí, que no és una tecnologia nova, però que tot just s’està introduint ara en els telèfons mòbils i està dinamitzant molt la internet de les coses”, comenta l’enginyer de la companyia Carlos Paternain.

La seva aplicació es troba en el control d’accés sense mans i en la localització entre dispositius d’alta precisió i està orientada a l’accés als vehicles des del mòbil. Una aplicació provada i que ja ha atret la indústria automobilística, tot i que també ha obert un filó entre funcionalitats com el posicionament en interiors, el control d’accés a recintes o la interacció entre aparells intel·ligents a la llar. “La principal barrera d’entrada per als fabricants que volen introduir la tecnologia és com fer-ho, ja que està en una fase molt incipient”, apunta, “ens oferim com una consultoria per dissenyar i implementar els sistemes de manera personalitzada a cada necessitat”.