Blockchain per a tothom. Aquest podria ser el lema de la primera edició de la fira BxCat, impulsada pel Centre Blockchain Catalunya (CBCat) i celebrada a Girona aquest divendres. “És un esdeveniment de catalans per a catalans i en català”, ha apuntat el director general d’Innovació i Economia Digital de la Generalitat, Dani Marco, parafrasejant el president del CBCat, Quirze Salomó. I és que ens trobem davant d’una tecnologia en plena eclosió. Una tecnologia que, com es podia escoltar a tall de queixa i alhora de clam per a l’acceleració del sector, “genera moltes idees, però ens falta desenvolupar-les!”. O també: “Ens falta software fet a Catalunya basat en tecnologies descentralitzades”. Tot això, dit pels mateixos emprenedors que estan picant pedra per nodrir l’àmbit i que han traslladat tot els seus fulletons, roll-ups i material informatiu disponible al hall del Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona per donar-se a conèixer.

El 2018, quan la Generalitat va mapejar per primera vegada el sector, al territori hi havia 35 empreses. A hores d’ara, ja n’hi ha més d’una setantena. “En tres anys s’han doblat el nombre de companyies”, ha insistit Marco, qui ha encoratjat l’auditori a posar esforços per arribar a l’objectiu de situar Catalunya com a “referent tecnològic a Europa”. Però, sobretot, per “apropar la indústria blockchain al sector econòmic”. Perquè dur-la a la pràctica és el que pot generar el punt d’inflexió definitiu.

La primera teranyina catalana

Tan clau és el punt d’adopció tecnològica, que el mateix Quirze Salomó ha assegurat que és l’element imprescindible per arribar a “l’excel·lència de Catalunya”. “La transformació digital serà possible si la blockchain es desplega correctament, com la intel·ligència artificial, la indústria 4.0... Totes podran créixer si la blockchain es desenvolupa, és com el vapor en l’era industrial”, ha asseverat.

Salomó: “La ‘blockchain’ és com el vapor en l’era industrial”

Però per avançar cal fer proves, equivocar-se, desfer el camí i obrir noves portes. Tot això es podrà fer a través d’un projecte impulsat pel CBCat anomenat teranyina. Es tracta d’una xarxa de cadenes de blocs creada perquè les cambres de comerç de Catalunya, les universitats i els municipis comencin a endinsar-se en la tecnologia. Des de smart contracts fins a l’ús d’eines externes i connectar-se a la xarxa per publicar documents, o la utilització de tokens, entre altres.

La seva base és Polkadot,  la que Salomó defineix com “la quarta tecnologia blockchain”. El motor de Polkadot és el software Substrate, creat per la fundació Parity, amb qui tenen un acord per aplicar-la al territori en aquest projecte pilot. La tria d’aquest proveïdor es troba, ha detallat Salomó, en “la facilitat d’escalabilitat i d’actualitzar els nodes per crear xarxes especialitzades i interconnectar-les entre elles”.

Una de les aplicacions pràctiques de Teranyina és el RAL, una moneda complementària de les poblacions catalanes. Durant la fira, els més de 200 assistents havien de posar a prova els ralets per comprar begudar i menjar al food truck del BxCat per comprar begudes i menjar, però un lleuger problema no ha permès adquirir-ne a través del TPV. La tecnologia també es troba amb traves tècniques que, a vegades, dificulten el seu desplegament.

El poder en mans de la ciutadania

Un dels resultats més desitjats de l’aplicació de la cadena de blocs és la creació d’una identitat digital que estigui en mans de la ciutadania. No en mans del govern, com és el cas de la Xina; ni tampoc en mans de les empreses, model que s’atribueix als Estats Units. La Unió Europea hi està treballant i la proposta és una xarxa amb 75 nodes on podran operar els 27 Estats membres que doni validesa a aquesta nova mena de DNI comunitari.

"La UE treballas en l’eIDAS per crear una identitat sobirana que doni el poder de les dades a la ciutadania"

Actualment, tant el sistema Cl@ave com l’IdCAT depenen de l’administració pública. Quan una persona accedeix al portal d’un govern municipal, al de la Generalitat o al d’un ministeri, aquest s’encarrega de verificar les dades i donar-li una espècie de tiquet que acredita qui és aquest ciutadà o ciutadana i li dona els drets que li pertoquen per operar. En el cas de les xarxes socials, com Facebook, és l’empresa qui recol·lecta i connecta la informació obtinguda de l’activitat de l’usuari. La UE vol posar fi a això i pretén que cadascun dels habitants disposi d’un moneder amb la informació sobre la seva persona i esculli què i a qui ensenya les dades.

Aquest sistema rep el nom d’identitat descentralitzada, el que significa que la informació de tothom no està guardada en una mateixa base de dades, sinó que la blockchain permet que estigui distribuïda. Com a avantatges, l’advocat i soci-director d’Astrea, Nacho Alamillo, enumera una eliminació del risc de robatori massiu d’informació i de vigilància de les activitats en línia, o la manca de disponibilitat per denegació de serveis.

Com que un dels principals reptes de la tecnologia és saber-se divulgar, l’especialista ho il·lustra amb un exemple: “Si jo, Nacho Alamillo, demano el meu títol a la universitat, aquesta emetrà una credencial que es desarà a la meva cartera i que jo triaré a qui ensenyo. Així podré diferenciar el Nacho advocat del Nacho expert en cadenes de blocs”. El marc regulador actual no permet que el sector públic usi tecnologies descentralitzades (DLTs) per ancorar un sistema d’identificació electrònica, tot i que sí que és legal en l’àmbit privat. Per aquest motiu, la UE es troba en plena fase de construcció d’un paquet legislatiu que ho permeti i, a més a més, ho faci compatible entre els 27 Estats a partir d’un estàndard que homologui les credencials. És a dir, que una credencial emesa a Espanya sigui també vàlida a França.

La proposta compta amb tres pilars: una cartera que desi la identitat i unes credencials que doni validesa als documents o les dades; i un llibre major que garanteixi la validesa a la informació. “Així, una universitat emetrà el títol en forma de credencial i es desarà a la cartera, però si en algun moment vol invalidar o actualitzar la credencial, això quedarà escrit a la xarxa – l’anomenat llibre major- i podrà garantir en tot moment que és vàlid”, detalla Alamillo.

Alamillo: "Una universitat emetrà el títol en forma de credencial i es desarà a la cartera, però si en algun moment vol invalidar o actualitzar la credencial, això quedarà escrit a la xarxa i podrà garantir en tot moment que és vàlid”

El projecte europeu s’ha batejat com a eIDAS i cal que sigui aprovat per tots els països membres. “Si no s’aconsegueix, no tindrem una infraestructura per sota que garanteixi la seguretat i validesa de les xarxes que ja estan operant i que s’aniran creant”, alerta l’expert. I és que tindrem carteres tant públiques com privades, però si no segueix unes pautes legals, no se’n pot garantir la fiabilitat.

Cal, també, escollir les tecnologies que sustentaran tot l’entramat, i dissenyat l’anomenat estàndard que permeti a un ciutadà europeu moure informació arreu de la UE. Tot s’està fent de la mà d’experts, entre els quals es troba el català, qui no té la plena garantia que tiri endavant, però té posades les esperances en l’aprovació.

Una tecnologia transversal

L’altre somni que uneix tecnologia i administració pública és la celebració d’unes eleccions amb l’opció de vot electrònic. En les passades eleccions catalanes del 14 de febrer, Vocdoni va llançar una enquesta on podien participar els ciutadans i ciutadanes amb l’IdCAT. No era una plataforma per votar com si haguessin anat a les urnes, perquè la llei no ho permet, sinó una prova pilot per saber com podria funcionar la tecnologia blockchain en un context electoral.

A dins, cada partit polític s’identificava amb una fruita, i els escollits van fer la seva tria. Els resultats no en van saber fins al final de la jornada i fins que no es van alliberar els vots xifrats per la plataforma a partir de les 20 hores. I a escala tècnica, Vocdoni va usar tecnologia pròpia i codi públic disponible perquè qualsevol persona que en volgués verificar la validesa, ho pogués fer. La prova és una passa endavant de cara a l’aprovació d’un marc regulador que permeti l’ús d’identitats digitals en uns comicis.

En l’àmbit privat, els exemples més coneguts són els de la banca o la logística. En el primer cas, la blockchain permet l’enviament de documents i transaccions de manera segura i transparent entre client, o també una operabilitat més àgil entre entitats de països diferents. En el segon, la principal aplicació és el seguiment exhaustiu de les mercaderies. Així, el proveïdor sap quan ha sortit del magatzem i en quin del camí es troba; i el receptor, saber quan el rebrà. Enmig d’aquest procés poden sorgir start-ups com Color Sensing o programaris com el dissenyat per Vottun -present a la fira- per fer la traçabilitat de productes.

Ho afirmava Salomó a l’inici de la jornada: desenvolupar la blockchain no impulsa només la mateixa tecnologia, sinó que genera oportunitats en tots els sectors econòmics i tecnològics.