Només una quarta part dels professionals TIC són dones; i d’aquestes, únicament el 22% ocupen posicions de lideratge. Són dues xifres que s’inclouen reiteradament en els clams per una presència femenina més gran en un ecosistema que està cridat a dissenyar el futur. El discurs és clar i s’ha mantingut ferm en els últims anys. Fins al punt que, a vegades, els més menuts se’n cansen. “Un altre cop parlaràs de dones en la tecnologia?”, preguntava la filla de 13 anys de la Global Head of Data en Client Solutions de BBVA, Elena Alfaro, abans de fer camí cap a Barcelona per participar al 4YFN. “Tenim un discurs massa generalitzat de la problemàtica mundial que hi ha i no parlem d’aplicacions reals, per això les nenes se’n cansen”, ha apuntat en un to reflexiu, “hem de fer que sigui un ecosistema interessant, que vegin que les seves accions en la tecnologia poden tenir un impacte”. Als més joves els interessa internet i les xarxes socials, “comencem per aquí i donem-los referents que treballen en alguna empresa que coneguin”, ha proposat. Marie Curie o Ada Lovelace són només dos dels molts exemples de dones amagades de la història, però no són noms del segle XXI.

Ara mateix, la resposta de les noies quan han de decidir què estudiar i se’ls esmenta el sector TIC es poden obtenir dues reaccions: s’hi veuen clarament o el rebutgen perquè no se senten capacitades per fer-hi carrera. Alfaro va ser una de les primeres –encara que després va escollir el camí dels negocis per unir les dues potes-, però també la cofundadora i CTO de Vilnyx, Elisenda Bou. En canvi, la cofundadora de Women in Mobile, Vanessa Estorach, és un exemple de com la vida pot fer un gir: “Estava interessada en la tecnologia, però no tenia cap model i no podia demanar consell sobre carreres tècniques. De fet, el feedback que m’havia arriat és que una enginyeria era molt difícil, i em vaig decidir per Administració i Direcció d’Empreses”, relata. La posició que va ocupar després en l’àrea de màrqueting digital en una start-up la va portar amb els anys a interessar-se pels productes digitals i com la tecnologia influeix en els negocis.

Bou: “Vaig acabar sent l’única dona a classe i és difícil. Sents que has de demostrar que tens el dret de ser allà i que desitges ser-hi”

Avui encara són moltes les noies que manquen d’aquest suport i confiança per fer el pas definitiu a les STEAM. “No se senten validades i les hem de fer veure que no cal sentir que has nascut per allò per entrar”, ha defensat Bou. I no només a l’hora de prendre la decisió, sinó també en tot el període de formació: “Vaig acabar sent l’única dona a classe i és difícil. Sents que has de demostrar que tens el dret de ser allà i que desitges ser-hi”. I la situació no millora, ha alertat. La sensació general és que el discurs està arrelant progressivament, però l’interès per les disciplines està creixent tant en les noies com en els nois. Això significa més competició per entrar a la universitat i el principal damnificat és el segment femení. “Les dones no estan educades per ser tan ambicioses com els homes i quan ho veuen, ja no ho intenten”, ha apuntat, i ha posat sobre la taula la importància de fer que les noies “siguin més ambicioses”.

Agafar l’oportunitat sense perdre autenticitat

En un món cada cop més automatitzat i digitalitzat, Bou afirma que les STEAM intervindran en el 80% dels treballs. Davant de la xifra, ha intentat allunyar el fantasma del “geek” com a perfil idoni per a aquestes formacions i ha demanat que es normalitzi la tecnologia en tots els entorns. “Som consumidores de tecnologia, i també en podem ser creadores”, ha afegit Estorach, “això és el que ens hem de creure i transmetre”.

Estorach: “Som consumidores de tecnologia, i també en podem ser creadores”

Però la confiança no és només un element fonamental a l’hora de posar el primer preu en aquest terreny, sinó al llarg de tota la carrera. “Les dones necessitem sentir que complim el 90% dels requisits abans de postular per una posició, mentre que els homes s’hi llancen”, ha comentat la directora de Tecnologia del sud d’Europa i Turquia a PepsiCo, Mireia Vila. Al llarg de la seva vida professional, ha passat per companyies com Accenture i Heineken, a més de l’actual fabricant de begudes, i ha pogut constatar la tendència de les dones a assumir una altra actitud: “Quan escales posicions, et trobes envoltada d’homes i necessites canviar el teu estil per assolir els objectius dels teus companys perquè l’entorn és molt masculí. Quan t’hi adaptes, deixes de ser autèntica i perds aquesta passa cap a la diversitat que dona valor a l’organització”.

Segons l’Institut Europeu de la Igualtat de Gènere, una companyia pot millorar la xifra de negoci un 10% si compta amb equips formats per homes i dones. “La diversitat garanteix més innovació, diferents punts de vista i idees més riques”, ha justificat Vila, “fins i tot Harvard va demostrar que els equips diversos resolen més de pressa els problemes”.

Vila: “Quan escales posicions, et trobes envoltada d’homes i necessites canviar el teu estil per assolir els objectius dels teus companys"

Però aquesta integració ha d’anar de bracet de millores en les condicions laborals. I és que la frase de “mai estaria sota les ordres d’una dona” és un clàssic. “Totes hem hagut de fer front a això algun cop a la vida i és un repte perquè aquesta gent encara està al mercat laboral”, ha lamentat Bou. Un problema de discriminació de gènere al qual se suma la desigualtat en els sous: una realitat desconeguda quan les inicien la seva carrera a les TIC. “I que la meva filla també viurà perquè és un camí molt llarg”, ha lamentat Alfaro.

En consonància amb les opinions de les seves companyes d’escenari al 4YFN, Estorach ha recordat que la consciència i la denúncia són dos factors fonamentals per al progrés: “Hem de saber identificar els comportaments i comentaris negatius cap a les dones per acabar amb el biaix i normalitzar el talent femení en la tecnologia”