Només un 28% de les matriculacions a estudis de ciència, tecnologia, matemàtiques i enginyeria en centres de formació superior i universitats espanyols són de dones. Aquesta dada es pot trobar al darrer informe PISA, però és només una més de les moltes xifres que il·lustren la mancança de presència femenina en les STEM. I és que a un nen se li pot acceptar que digui que vol ser soldador o torner, però si una nena fa aquesta afirmació, la resposta més habitual serà: “D’on has tret això?”. “Aquesta és la resposta que vaig rebre quan vaig dir que em volia dedicar a la metal·lúrgia”, recorda la presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia, Núria Salán, en una entrevista telemàtica a MetaData. Ho va dir i ho va fer. Salán és llicenciada en Ciències Químiques i doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, i investigadora i professora a la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1991 i el 1997 respectivament. Una dona en un món d’homes, que dirien molts, o una “situació que hem de normalitzar”, reclama ella.

Sovint es parla de canviar la concepció de la tecnologia per fer-la més propera a la meitat de la població mundial que n’ha quedat fora. És a dir, d’una suposada “feminització” del sector. “Què vol dir això?”, es qüestiona, “és un concepte que sembla que vingui a dir que volem posar-hi llaços roses quan el que hauríem de fer és treballar des de la base”. Des que els infants són menuts, concretament, perquè no hi hagi estereotips, biaixos ni falta de referents femenins en l’entorn tecnològic. “Feminitzar la tecnologia seria acceptar amb naturalitat la diversitat de perfils”, insisteix.

Talent femení invisibilitzat

Maria de Judea és un dels noms oblidats per la història. Aquesta alquimista, que va treballar a la Biblioteca d’Alexandria el segle III a.C, va descobrir que si s’escalfa un recipient dins d’un altre ple d’aigua, s’obté una temperatura uniforme en el primer. Un sistema conegut com a bany maria i que ha resultat molt utilitzat a les llars, però també en indústries com la química. Però quantes persones coneixien Maria de Judea? En són poques. I aquest és només un de la vintena de noms que vol posar en primera línia l’exposició Enginy (in)visible que va crear Salán per treure de l’oblit dones que van marcar un abans i un després.

 “El 2000 veig que les coses no han canviat. Porto 10 anys de professora i continuo veient que hi ha poques noies. Comencen les campanyes d’aproximació a les nenes, de premis especials i per a noies de batxillerat... però me’n adono que només estem anant a batxillerat, que és quan ja han triat itinerari. Llavors veig clar que hem d’anar a l’ESO i a la primària, i recopilo informació i dades de dones titulades a la UPC i a altres politècniques per motivar les nenes amb referents dones”, relata sobre aquesta cursa per apropar la tecnologia a les més joves. I és que el que va començar com una exposició amb cinc roll ups i amb dificultats per entrar a les escoles, ja és una exposició itinerant que ha recorregut Espanya amb la Fundació Orange després de reconèixer Salán amb el segon Premi Dona i Tecnologia.

A Maria de Judea se li pot sumar Heidy Lamarr, inventora de les connexions wireless que han permès tenir avui el GPS, el Bluetooth o el wifi; Josephine Cochrane, creadora de rentaplats;  Pilar Careaga, primera enginyera titulada d’Espanya; o Isabel de Portugal Trabal, primera Doctora en Enginyeria Industrial i reconeguda amb la Medalla Francesc Macià de la Generalitat per la seva trajectòria. “Quan les nenes les coneixen i s’adonen que no han tingut referents femenins i que als llibres tots són homes, obren els ulls”, assegura.

“Quan les nenes s’adonen que no han tingut referents femenins i que als llibres tots són homes, obren els ulls”

Però si arribar-hi ja és una primera cursa de fons, després cal lluitar pel reconeixement. Aprofitem la videotrucada i Salán m’ensenya una presentació que ha preparat per a una conferència. Ha recollit notícies on dones enginyeres o científiques són les protagonistes, però no ho reflecteixen així els titulars. En ells, es parla d’“una catalana”, “una investigadora” i, fins i tot, “una olotina”. “Anna Schlegel és la vicepresidenta de NetApp, però en comptes de dir el seu nom quan l’esmenten com a dona tecnòloga destacada, parlen d’ella com ‘una olotina’”, apunta empipada per la situació, “això amb els homes no passa”. “Necessitem tenir més visibilitat, però el problema és que no en som conscients i no ho reivindiquem”, afegeix.

Però perquè es tingui la dona en la mateixa consideració que l’home, també cal encoratjar-les “a dirigir i liderar”. Amb els anys, Salán afirma que ha comprovat com les dones prefereixen “treballar en comptes de fer gestió”, el que dificulta que decideixin fer el pas endavant. “Cap dona s’apunta a una feina que sigui encaixar mans, tallar cintes, inaugurar coses i anar a reunions, és avorrit, nosaltres preferim treballar”, explica. I encara que té clar que és un motiu de la falta de dones tant en les cúpules més altes de les empreses com en els quadres d’honor de les universitats i els col·legis professionals, la conciliació és el pes més feixuc: “A una dona se li dirà abans que a un home que com ha pogut preferir la feina abans que la família. I sempre es dirà que, si una dona així ho ha volgut, ha estat per decisió pròpia, quan és el sistema que ens obliga a triar per la impossibilitat de compatibilitzar-ho tot”.

Equilibrar per guanyar

La ciència diu que la ment de l’home i de la dona no són iguals, que tenen àrees diferents que intervenen en la comunicació, les emocions o l’espai, entre altres. També les xifres han demostrat els darrers anys que els equips híbrids són més eficients. “Sempre he defensat els equips formats per homes i per dones perquè integren visions diferenciades que es complementen”, diu Salán. Per tant, si la dona arriba a representar el 50% en els equips TIC, quina tecnologia tindrem? “Possiblement sigui més humana i més enfocada a resoldre reptes i qüestions pràctiques”, respon.

La tecnologia seria “més humana i més enfocada a resoldre qüestions pràctiques” amb més presència de les dones

Mary Anderson va ser la inventora del concepte de l’eixugaparabrisa, però s’acostuma a atribuir la idea a Robert Kearns. “Un error molt gran”, desmenteix, “ella va tenir la idea de posar alguna cosa que netegés els vidres i hi va posar un component electrònic, que va ser la base”. Després Kearns va afegir-hi “l’automatisme que el va fer intermitent”, és a dir, “ell va millorar la idea inicial de connectar unes escombretes al motor”.

Aquest exemple permet a Salán mostrar la finalitat tan dispar que es pot trobar entre enginyeres i enginyers: “En un cotxe, les dones han fet l’airbag, el cinturó, el retrovisor i sistemes d’estalvi de combustible; els homes, el doble tub, les vuit vàlvules... tot allò que és potència, velocitat i soroll. Les meves estudiants em diuen que perquè portar un coet a Mart si amb aquests diners es poden solucionar moltes coses al món”. Una afirmació que podria tenir detractors, però que avala amb “molts anys d’experiència en entorn tecnològic construït amb la perspectiva dels homes i que de mica en mica anirà canviant”.

La tecnologia com a eina transversal

Introduir dones que han fet història i que ara poden ser referents és un primer pas. El segon, trobar exemples presents que ajudin a normalitzar les dones en les TIC. “Hi ha moltíssimes mestres de primària, però totes venen d’un itinerari humanístic o social. Potser en trobes de ciències, però mai d’un tecnològic. Elles són els models més potents en plena etapa del despertar el coneixement i són persones allunyades de la tecnologia”, explica, “per això a la UPC vam fer l’Aquí Steam i vam ajudar les escoles donant-los una enginyera de referència per ajudar a introduir continguts tecnològics que promoguin la curiositat entre les nenes”.

“El dia que la tecnologia s’integri en totes les matèries, deixarà d’existir com a assignatura”

Tota ajuda externa permet avançar en el camí, però Salán té clar que no hi haurà cap gran avenç si no s’incideix directament en la formació dels docents: “Cal un itinerari tecnològic obligatori en els graus d’Educació”. Rere els cercadors hi ha algoritmes, com també rere els traductors; i la recerca de dades a les diverses fonts que es troben a les xarxes no està exempta d’elements tècnics. “La tecnologia hauria de ser transversal i estar integrada en tots els itineraris”, defensa, “és com si hi hagués una assignatura per aprendre a llegir, quan ho fas a totes”. Per això reclama entendre les TIC com “una eina que t’ajuda, no com una finalitat”. “El dia que la tecnologia s’integri en totes les matèries, deixarà d’existir com a assignatura”, conclou.