L’edició d’enguany del Mobile World Congress (MWC) ens ha demostrat a quina velocitat avança la tecnologia: hem pogut veure des de robots amb un moviment pràcticament animal fins a la digitalització creixent de supermercats o tràmits bancaris. Amb tot, aquest ritme vertiginós també ens fa preguntar si totes les innovacions que presenciem són realment necessàries en el nostre dia a dia. Per a la directora general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera, les companyies privades “milloren, inverteixen i a vegades fins i tot inventen necessitats per controlar i prevenir els comportaments de la gent a l’espai urbà”, una situació que ha volgut remarcar en una trobada organitzada pel congrés de telefonia a l’espai del 4YFN per debatre sobre l’estat de la democràcia en un món cada dia més tecnificat.

I és que la tecnologia ens ha fet la vida més fàcil, però també ha creat noves problemàtiques socials. Una de les més recordades dels darrers anys és el cas de discriminació racial dels algoritmes de Google, que ha portat en més d’una ocasió a identificar persones negres com a “goril·les” a través de les eines de reconeixement facial, però també trobem problemes amb el biaix de gènere en les plataformes musicals. La fundadora i directora executiva d’Eticas Research and Consulting, Gemma Galdón, ha qualificat de “mandrosa” les idees provinents dels Estats Units: “Jo puc crear una píndola que et fa perdre pes, però que com a efecte secundari et mati. Això és la innovació americana, el contrari a la innovació responsable”.

Carrera: "Les companyies privades milloren, inverteixen i a vegades fins i tot inventen necessitats per controlar i prevenir els comportaments de la gent a l’espai urbà”

En la mateixa línia, la cap del think tank Digital Future Society de la Mobile World Capital, Carina Lopes, ha volgut citar les famoses paraules popularitzades pels còmics de Spider-Man: “Un gran poder comporta una gran responsabilitat”. En aquest sentit, Lopes ha animat els països europeus a accelerar la legislació en matèria tecnològica, i no tan sols esperar que entrin en vigor les directives europees previstes. També ha denunciat que les big tech inverteixen recursos de manera desigual per protegir les dades dels seus usuaris en funció de l’estat on es trobin: “Per mi això és problemàtic, només posen interès en els països amb una legislació forta”.

Una altra de les temàtiques que preocupen és la gestió de les dades personals i l’impacte que les seves plataformes i tecnologies acaba tenint en el funcionament de la societat. “Molts estaríem incòmodes si el govern controlés amb qui parlem i pogués llegir els nostres missatges. Per què no ens hi hem de sentir si aquesta informació la tenen les empreses?”, ha opinat Lopes. La presidenta del National Innovation Fund (NIF) del govern italià, Francesca Bria, ha mostrat una posició similar, i l’ha exemplificat amb la coordinació informàtica de la covid-19: “Durant la pandèmia, no vam poder gestionar les coses tal com els professionals mèdics recomanaven que s’havia de fer perquè els qui dictaven els estàndards eren Apple i Google”.

Lopes: “Molts estaríem incòmodes si el govern controlés amb qui parlem. Per què no ens hi hem de sentir si aquesta informació la tenen les empreses?”

“El nostre gran repte és que la tecnologia estigui al servei de la democràcia, però ens trobem amb una contradicció: les grans plataformes s’han creat per fer el contrari, polaritzar i desinformar”, ha destacat Carrera. Tanmateix, Lopes creu que l’administració i la ciutadania també tenim part de responsabilitat a l’hora d’evitar aquests problemes: “No es tracta només del fet que les big tech tinguin la tecnologia, sinó de com les usem. Durant la covid es van crear moltes apps per controlar la pandèmia, i tot i que moltes no eren del tot eficients, no les vam fer servir com a població”. Per la seva banda, la cofundadora de The Disruptive Company, Natalia Olson-Urtecho, ha identificat la situació com un escenari idoni per a emprenedors: “Quan les grans tecnològiques no fan gaire bé una cosa, tens l’oportunitat de crear una nova empresa per fer les coses bé”.

Legislació per protegir-nos

Amb tot, com podem combatre aquestes situacions? Per a Bria, la clau la té la legislació: “Parlar de regulació pot ser avorrit, però és superimportant. Necessitem que s’entengui que la regulació s’ha de fer adequadament, amb experts en criptomonedes, quàntica i intel·ligència artificial”. Una posició que comparteix Galdón: “La bona notícia és que som a temps. Quan compres una joguina, el productor s’ha d’assegurar que el plàstic vagi en la línia de la regulació actual. Ho hem regulat tot, menys la tecnologia”.

De fet, la Unió Europea és una de les administracions que més atenció ha posat en aquests entorns: la Comissió va impulsar l’abril de 2021 una nova normativa per controlar les aplicacions de la intel·ligència artificial als estats membres, mentre que el Parlament Europeu va aprovar a finals d’any una llei que reconeix la responsabilitat de les xarxes socials sobre els continguts il·legals que es difonguin en les seves plataformes. Això no obstant, Bria també ha deixat caure que caldria demanar alguna mena de contraprestació als fons que Europa està donant a les empreses tecnològiques per impulsar la recuperació econòmica, com inversions en descarbonització, igualtat de gènere o la imposició d’un salari mínim.