El món mira tímidament cap a una nova era postpandèmia. Les últimes setmanes han estat escenari de la retirada de mesures contra la covid-19 en un intent de flirtejar amb la que ja coneixem com antiga vida, des de l’obertura de sectors com l’oci nocturn fins al permís de destapar el nas i la boca en entorns considerats segurs. Però l’esdeveniment estrella que ens trasllada a l’any 2020, o a la vida abans del SARS-coV-2, és el Mobile World Congress. I és que Barcelona ha tornat a engalanar-se, a obrir les portes de Fira de Barcelona i a preparar les habitacions d’hotel i les taules del restaurant per a rebre més de 60.000 visitants al congrés de telefonia mòbil per excel·lència. L’afluència encara es troba lluny de les xifres registrades anys enrere, i els carrers pròxims al recinte firal no han estat exempts de publicitat amb tarifes “en promoció” per fer-se PCR i tests d’antígens un cop acabin els quatre dies de MWC, però la trobada en el seu primer dia ha complert les expectatives: oblidar el coronavirus i projectar en una mena de prototip el món digital i connectat que ens espera.

I és que el telèfon mòbil ha passat de ser el protagonista del congrés a ser un vehicle per al planeta connectat que ens espera. Per descomptat, aquestes dates que ballen entre finals de febrer i primers de març són el moment estrella per a les grans marques per a les seves presentacions. Fins i tot, alguns com Samsung s’han atrevit a avançar-se al dia de l’estrena del congrés per fer oficial nous dispositius com els ordinadors Galaxy Book 2 Pro, amb els quals torna al mercat europeu després de 8 anys d’absència. Ara bé, tant si es tracta de smartphones, com de portàtils o de rellotges intel·ligents tots tenen un element comú: el 5G. I, tímidament, el 6G amb missatges de prudència: en fase de plantejament.

La intel·ligència que definirà com viurem

Amb la premissa de caminar cap a un món eficient i sostenible, les grans tecnològiques globals han projectat el seu model de llar o oficina intel·ligent, i també d’hàbits esportius i de consum. Una de les companyies amb més pretensions en aquesta fira ha estat Huawei. La xinesa ocupa un dels estands més llampants del pavelló 1 del recinte de l’Hospitalet de Llobregat. Amb un estil minimalista i amb plafons decoratius que imiten les fulles d’un bosc –una picada d’ull a les tendències environmental friendly-, l’empresa ha atret els curiosos, primer, cap als últims models de telèfons intel·ligents i rellotges; després, cap a una proposta de casa on un robot s’encarrega de la neteja i ofereix en temps real el seu recorregut a través d’una app, una làmpada que adapta la llum al moment del dia o l’ambient desitjat per l’usuari, o una comunió de pantalles corbes per mostrar una visió de 30º per fer més realista la conducció d’un monoplaça de Fórmula 1. “Res nou”, ha etzibat algun assistent; mentre que una altra veu ha respost amb timidesa i amb un to baix que precisament això és la mostra que “les propostes aviat arribaran a casa nostra”. L’autor de l’afirmació, en Jordi Balsells, és un estudiant d’Enginyeria Industrial que sap que la manca de sorpresa davant les propostes són una bona senyal: “En els últims anys no hem deixat de veure propostes similars, això és cert, però no totes han arribat a casa nostra. Això vol dir que ja hem interioritzat que estan disponibles al mercat, ara falta que es massifiquin, entrin amb preus assequibles i estiguin a l’abast de tothom”.

La covid-19 ha accelerat l'arribada d'una cultura del remot i la interoperativitat

Un exemple del context és la promesa oficina connectada. “Ja ho hem vist durant la pandèmia, oi? Ho hem aplicat i hem vist que funciona. Ara les marques agafen aquest concepte i a partir del 5G, el núvol híbrid i les plataformes pròpies de treball en remot aniran oferint millores per acabar d’afinar les funcionalitats i usos. Però el concepte com a tal ja és entre nosaltres”, ha recordat. I bona part de la culpa la té la pandèmia. Sense aquests dos anys de transició, possiblement, aquests entorns no s’haurien normalitzat. Molt més la pràctica esportiva a casa, la qual ja havia convertit en usual l’adquisició de rellotges i polseres intel·ligents per monitorar les hores d’activitat física o les calories cremades, però no la compra de cintes de córrer o bicicletes estàtiques connectades. De dimensions reduïdes i preparades per acoblar-se a qualsevol dispositiu, són l’opció idònia per a qualsevol mena de consumidor.

Més tecnologia per guanyar en temps lliure

Si les disrupcions tecnològiques prometen un món més sostenible, també es postulen per ser l’eina per optimitzar les tasques. En plena crisi de xips, Qualcomm ha tancat el 2021 amb un increment del 35% dels seus ingressos. La dada es troba lluny del 63% que havia projectat, tot i que no és suficient per retallar en ambicions. En el seu aparador al MWC, el visitant pot quedar embadalit davant tota mena de smartwatches o ulleres de realitat virtual que podrien portar-nos cap al tan esmentat metavers.

L'arribada del 5G de forma massiva farà operativa l'allau de propostes tecnològiques per fer més eficient el dia a dia de les persones

Si un s’endinsa a l’estand, es pot trobar amb la recreació d’un lineal d’un supermercat. La venda en línia ha agilitzat el procés de compra, especialment quan no hi ha temps d’anar al supermercat. Ara bé, què es pot fer per atraure aquell consumidor que vol anar, veure el producte i escollir in situ? Aplicar dispositius que cobreixin totes les necessitats. La companyia nord-americana s’ofereix com a proveïdor de software i xips per a càmeres de seguretat, lectors de codis de barres i gestors d’estoc. En un futur no massa llunyà, una persona entrarà en una botiga, prendrà un dispositiu que llegirà els codis que identifiquen cada producte i els afegirà a un carret de la compra virtual. Si no hi ha estoc d’un d’ells, el podrà incloure igualment al cistell i el rebrà a casa quan arribi al magatzem. “El més important és donar l’oportunitat de completar la compra i reduir el temps que dediquem a aquesta tasca per destinar-lo a altres activitats”, exposa una de les hostesses encarregades de presentar les innovacions.

La proposta també ha d’ajudar als treballadors, ja que el programari dissenyat està pensat per modificar preus digitalment sense necessitat de substituir el clàssic paperet que trobem a sobre o a sota del producte. Uns dispositius en forma de targetó rectangular ocupen aquest lloc i mostren la modificació en qüestió de segons. És més, clama per l’atenció del comprador amb un parpelleig i un destacat en color vermell per incentivar la compra. Encara en l’entorn corporatiu, Qualcomm s’atreveix amb el reconeixement facial. Les càmeres que presenta són capaces d’identificar comportaments fora de l’habitual en els compradors, persones a les quals se’ls ha vetat l’accés al recinte o falta d’estocs en els lineals.

Tot són propostes innovadores, però sense ser excessivament llampants. La sorpresa, afirmen fonts de la companyia, arribarà a mesura que el 5G s’implanti en la nostra vida quotidiana.

Catalunya vol el seu ecosistema digital

Alhora que la tecnologia promet un món globalment connectat i amb solucions estandarditzades, les dades i la intel·ligència artificial avancen cap a una personalització. L’element positiu que se’n deriva és l’adaptació de productes per a cada usuari, però fins al moment ha generat un entrebanc contra el qual les minories lluiten per superar: la trava idiomàtica.

Segons les dades més recents de W3Techs, Ethnologue i l’ONU, l’anglès la llengua més emprada amb una quarta part dels internautes. La segueix el xinès, amb el 19,8%; i l’espanyol, amb el 7,9%. Alexa, Siri i els assistents que de mica en mica aniran apareixent al mercat incorporen aquests idiomes amb més volum de parlants, sobretot pel fet que existeix un corpus més ric que permet entrenar aquests sistemes per entendre i respondre les peticions que se’ls formulen. El Projecte AINA és l’arma de la Generalitat de Catalunya per generar una base de dades que avali la inclusió de la llengua del territori en aquests dispositius. A finals d’any preveuen assolir les 2.000 hores enregistrades, i el MWC és un dels entorns on fer una contribució. L’estand del govern ha habilitat un petit espai amb ordinadors perquè qualsevol persona pugui gravar-se i oferir la seva veu, accent i entonació al corpus català.

Catalunya presenta l’estratègia New Space i el Projecte AINA al MWC com a eixos de l’estratègia de l’ecosistema digital català

Però la gran aposta dels departaments de la Presidència i de Polítiques Digitals i Territori per aquesta edició del congrés de telefonia mira cap al cel. Literalment, cap al cel. Catalonia looks up és el lema que ha atret els més curiosos cap a una cúpula on cada 15 minuts es projecta un vídeo de 6 minuts hologràfic i immersiu de 360 graus per presentar què és l’Enxaneta, què fa aquest nanosatèl·lit i perquè és important. És el primer a portar l’internet de les coses i el 5G a l’espai per facilitar la comunicació i l’obtenció de dades de sensors situats arreu de Catalunya. La primera càpsula es va enlairar el passat mes de març, la segona es preveu enviar a l’exterior el segon semestre del 2022. Això sí, canviant l’emplaçament per a l’enlairament programat des del cosmòdrom rus de Baikonur, segons ha apuntat el vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, al MWC.

Tota aquesta estratègia vinculada a l’economia del New Space i de l’ecosistema digital està avalada per més d’una cinquantena d’empreses que envolten en petits cubicles l’estand de la Generalitat. Es tracta de companyies, entitats i centres tecnològics com Abiquo, desenvolupadora d’una plataforma de núvol públic i privat; Sitep, amb més de 20 anys d’experiència en l’assessorament per al tractament de dades  i implementació de sistemes d’informació geogràfica; TIC Salut Social, on trobar detalls sobre l’estratègia pública per aplicar les dades en recerca i salut; o Eurecat, que ha presentat la solució eVisió per fer proves oftalmològiques des de casa.