Catalunya és una de les regions capdavanteres d’Europa en intel·ligència artificial (IA), especialment en innovació en les pimes i aplicació de la tecnologia als reptes socials en les àrees de salut, energia, mobilitat o cultura, entre altres. Segons conclou la Generalitat en un informe que analitza l’activitat del país en el marc de la RIS3CAT, les estratègies de recerca i innovació per a l’especialització intel·ligent, i presentat aquest dimarts en un acte telemàtic organitzat pel CIDAI, cal potenciar la recerca de base i de desenvolupament tecnològic avançat.

El grau d’especialització del Principat en IA és superior al de la mitjana europea: 8,43% davant del 6,55%. Només el superen la Comunitat de Madrid (8,53%), Attica (10,9%) i Zürich (10,73%), però es troba molt per sobre de regions conegudes com a grans hubs d’innovació com ho són Londres Oest (6,82%), Île-de-France (6,47%) o Brussel·les (5,84%).

Al top 3 d’Europa

El programa Horitzó 2020 comptava a finals del 2019 amb un total de 539 projectes que aplicaven la IA en marxa. En el període que comprèn de 2015 a 2019, el territori va multiplicar per tres la seva presència en la recerca i desenvolupament de la tecnologia en aquest entorn.

En el rànquing europeu, Catalunya ocupa la tercera posició amb 228 projectes d’intel·ligència artificial, el que representa un 11,3% de participació de socis catalans en el global europeu. L’île-de-France i la Comunitat de Madrid se situen al capdavant de la llista, dues ciutats que, com remarca l’informe, són seus de grans organismes nacionals de recerca com el Centre National de la Recherce Scientifique (CNRS) o el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). A més a més, com a capitals de país, compten amb seus de grans empreses capaces de captar amb més facilitat fons i iniciatives nacionals i internacionals.

Més participació en l’àmbit social

A escala europea, Catalunya destaca per la seva participació en projectes relacionats amb els reptes de la societat, on s’hi inclouen àmbits clau per al desenvolupament sostenible com la salut, el clima, el transport i la seguretat. En el total comunitari, el segment de la recerca i la ciència excel·lent és el que aglutina més investigacions, una àrea que aglutina menys del 30% de les iniciatives d’IA catalanes i que es posiciona com la tercera prioritat.

Si s’analitzen les dades per tecnologies, l’aprenentatge automàtic és el més aplicat amb 148 projectes al país, un 11,9% del total de la UE. La segueixen els projectes basats en visió artificial i processament del llenguatge natural. Tot i això, investigadors i empreses catalanes dedicades a l’ètica de la IA fan la seva aportació de coneixement en 15 iniciatives d’un total de 43 comunitàries, que suposa un 34% de participació catalana.

Les empreses lideren el desenvolupament de la IA

En els 273 projectes d’intel·ligència artificial del programa H2020 i de la RISC3CAT hi participen 197 entitats, de les quals 127 són empreses. Se segueix la tònica de la UE, amb prop del 40% de participació de les companyies, però mentre que a escala internacional les universitats aporten al voltant del 35% de l’activitat, a Catalunya aquesta dada supera amb escreix el 20%. En canvi, els centres de recerca tenen una participació més alta.

Les entitats de Catalunya que participen en més projectes d’intel·ligència artificial són la Universitat Politècnica de Catalunya (28 projectes), el Barcelona Supercomputing Center (25), la Universitat Pompeu Fabra (25), Eurecat (16) i la Universitat de Barcelona (14). Les empreses amb més presència són PAL Robotics (5), Worldsensing (4) i Dexma Sensors (4).

En termes relatius, les entitats que tenen una especialització en projectes d’intel·ligència artificial més elevada són el Centre de Visió per Computador (59 %), la Fundació Privada i2CAT (24 %) i el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (20 %).

Potencial de la intel·ligència artificial a escala mundial

S’estima que l’any 2030 la intel·ligència artificial generarà un increment addicional de 15,7 bilions de dòlars del PIB mundial, principalment a partir de l’augment de la productivitat gràcies a l’automatització de processos (incloent-hi l’ús de robots i vehicles autònoms), l’increment de la productivitat del treball gràcies a la intel·ligència artificial (intel·ligència assistida i intel·ligència augmentada) i l’estalvi de temps i dels costos de producció a causa dels factors anteriors, i l’increment de la demanda a causa de la disponibilitat de productes i serveis d’intel·ligència artificial nous, de més qualitat i personalitzats.