L’Enxaneta és el primer nanosatèl·lit català que coronarà l’espai. S’enlairarà aquest dissabte a les 07:07:12 hores de Catalunya des del cosmòdrom de Baikonur, al Kazakhastan, a bord del coet Soyuz-2 amb un doble objectiu: d’una banda, encetar una sèrie de missions integrades en l’EstratègiaNewSpace de la Generalitat per crear una indústria de l’espai de referència a Europa; de l’altra, recaptar dades per millorar els serveis de l’administració pública i dels sectors productius a través d’aeronaus de petites dimensions que sobrevolen a baixa alçada.

El passat mes de desembre es va posar en marxa tot l’engranatge amb la presentació del Catalonia SpacePort situat a l’aeroport d’Alguaire, a Lleida. Actualment Europa només compta amb un lloc on fer tests de motors de propulsió obert a empreses. Es troba a Alemanya i està saturat, per aquest motiu la infraestructura catalana ha de donar màniga ampla al sector a escala internacional i posicionar el territori com a referent en la indústria. També s’ha conceptualitzat la creació d’un hub que connecti universitats, centres de recerca, empreses i actors claus en la vertebració d’un ecosistema que el Departament de Polítiques Digitals estima que generarà 600 milions d’euros, 350 llocs de treball directes i uns 1.200 d’indirectes en 5 anys.

Donar cobertura a Catalunya i al món

En la creació de l’Enxaneta, també anomenat 3B5GSAT, hi estan implicats diversos actors. Sateliot ha dissenyat el nanosatèl·lit i explotarà el servei, i ha treballat braç a braç amb Open Cosmos, que ha fabricat el dispositiu i gestiona la missió de principi a fi. Al grup de treball s’hi suma l’empresa gallega Alen Space, qui ha fabricat la ràdio que millorarà la cobertura i sensibilitat de la tecnologia emprada fins al moment; i també GK Launch, que posarà en òrbita la càpsula.

El satèl·lit està compost per cubs i amb una estructura estàndard. Té la mida d’un microones i pesa aproximadament 10 kg, amb una vida útil d’entre 3 i 5 anys. Viatja a una velocitat de 7 km/segon i dona una volta comleta a la Terra cada 90 minuts. L’enlairament serà de baixa alçada, d’uns 500 km, un fet que permet “evitar antenes especials i repetidors perquè el mateix dispositiu es connecta a una estació amb un cost menor”, apunta el CEO de Sateliot, Jaume Sanpera.

L’Enxaneta s’ha fabricat amb una estructura estàndard de cubs, pesa al voltant de 10 kg i té la mida d’un microones

Aquesta nau serà la primera d’un total de tres que es llançaran a l’espai com fase inicial de l’estratègia de Sateliot per a la futura creació d’una constel·lació de nanosatèl·lits. El marc temporal dissenyat per la companyia comença aquest mes de març, i continua amb el segon llançament a finals d’any i amb un tercer enlairament al primer trimestre del 2022. D’aquesta manera, preveuen arribar al 2025 amb 100 satèl·lits en òrbita que, en paraules de Sanpera, “dotarà tot el món de cobertura i facilitarà la connexió de qualsevol dispositiu IoT amb el mateix cost i tecnologia que tenim a les ciutats”. El sistema que ho permet és un extensor de cobertura creat per l’empresa catalana que vendrà el servei als operadors sota el model de majorista.

La Generalitat participa a curt termini en l’enlairament del primer dispositiu i en el llançament del que està previst per al 2022, destinat a l’observació de la Terra. L’estratègia a llarg termini inclou la contractació d’un total de sis satèl·lits per millorar la infraestructura de telecomunicacions.

Més enllà de dotar de més qualitat la xarxa, Sanpere situa l’agricultura, la ramaderia, la logística, les energies renovables o l’estudi de la fauna com sectors que es beneficiaran del desplegament d’una indústria espacial a Catalunya. “Podem arribar a reduir l’aigua en un 50% amb l’impuls de l’agrotech, facilitar el seguiment de mercaderies d’extrem a extrem o fer el seguiment de les plantes eòliques o fotovoltaiques que acostumen a estar fora de les ciutats”, detalla. És a dir, l’ús combinat de l’IoT amb el 5G facilitarà l’aplicació de solucions tecnològiques a gran escala.

El Silicon Valley de l’espai

Quan una persona pensa en la NASA, en les grans missions a Mart o en la conquesta de la lluna, es fa referència al que s’anomena old space. Hi operen uns actors concrets, com si fos un oligopoli, i no hi ha cap porta oberta per a nous actors. L’esclat del ja es denomina new space es podria considerar una mena de liberalització del sector, liderada per ments disposades a trencar esquemes com Elon Musk amb Space X, Jeff Bezos amb Blue Origin o Richard Branson amb Virgin Galactic i sense haver de sotmetre’s als processos establerts per la indústria i a la seva burocràcia. De fet, en nombroses ocasions s’ha comparat el new space amb el talent tecnològic emergent de Silicon Valley, que va irrompre el domini de grans companyies de la talla d’IBM.

A Europa, un projecte de l’old space suposa activar l’engranatge per muntar un gran trencaclosques. “Cada peça del satèl·lit pot costar entre 200.000 euros i 10 milions d’euros i només el pot fabricar una de les poques empreses autoritzades”, explica la space business developer de GTD i colíder de Women in Aerospace Europe (WIA-E) a Barcelona, Mireia Colina, “mentre que en aquest nou ecosistema una start-up pot llançar-ne un de més petit, amb una estructura estàndard que et permet fer-lo la mida dels teus objectius sense necessitat de construir res a mida i amb uns costos més reduïts”.

El ‘new space’ obre la indústria a una comercialització de serveis liderada per ‘start-ups’, mentre que l’’old space’ se centra en missions de defensa i geoestratègiques limitades a poques companyies

Una altra diferència que subratlla l’experta és el resultat: “En el new space hi ha un impacte directe a la societat, però això no treu la importància de l’old space perquè genera reptes tecnològics continus i les bases per progressar. Calen missions grans i revolucions per progressar amb d’altres més petites”. I no només del llançament de nanosatèl·lits com el català per obtenir dades per a l’administració pública, per exemple, sinó d’innovar en la societat civil amb “tendes de campanya que es munten en pocs segons o bosses de patates xips que mantenen el producte perfecte fins que s’obre gràcies a tecnologies aeroespacials”. “Qualsevol material mal·leable, dur i resistent que tenim al nostre voltant segurament està fabricat pel sector i no en com conscients”, afirma Colina.

Posicionar-se en la cursa espacial

L’Enxaneta ha rebut una injecció de 2,5 milions d’euros, però el pla del govern és invertir 15 milions d’euros en tres anys per dotar de múscul el teixit aeroespacial català. Això significa que aquesta és només la primera d’un pla de missions destinades a millorar les telecomunicacions i a l’observació de la Terra. “Fa un parell d’anys que l’estratègia s’ha anat coent a foc lent per aprofitar un fort creixement del sector ja previst i on les grans oportunitats vindran en els pròxims 3 o 5 anys”, explica el director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Ignasi Ribas, “el mercat se saturarà ràpidament i als països que no siguin des del principi, els serà difícil entrar-hi”.

L’IEEC treballa com un actor principal en l’Estratègia NewSpace de la Generalitat. “Som un instrument per destinar els diners a la indústria local perquè es capaciti, es faci competitiva i atregui negoci”, apunta Ribas. El resultat final d’aquesta inversió ha de ser un sector empresarial amb prou força per ser autosuficient a curt termini i que passi de la trentena d’empreses actuals que el conformen a superar el centenar.

Ribas: “El mercat se saturarà ràpidament i als països que no siguin des del principi, els serà difícil entrar-hi”

Malgrat que algunes companyies siguin capaces de tenir una visió estratègica doble, enfocada tant a l’old com al new space, Ribas considera que hi haurà una especialització. “Les grans companyies del sector, amb tradició, estan més centrades en defensa i qüestions geoestratègiques, mentre que les noves tenen una concepció de mercat de l’espai”, descriu, per això el més habitual és trobar a capitals com Madrid, Londres, París o Berlín els centres neuràlgics del sector a cada país. “En canvi, ciutats que no són el centre de poder estatal com Barcelona, Cornualles o Baviera estan donant l’oportunitat a start-ups que volen entrar amb aquesta nova lògica”, afirma. A la llista també hi inclou Toulouse, localització d’organitzacions de les dues tipologies.

Les aproximadament 30 empreses censades que han de posar els fonaments en aquesta fase inicial de l’Estratègia NewSpace són majoritàriament empreses emergents. L’activitat es concentra sobretot en el que es coneix com downstream, l’explotació de dades que provenen de satèl·lits i creació de productes per comercialitzar-los, mentre que el volum de les que es dediquen a l’upstream, desenvolupament de hardware, és inferior. El pla inclou enfortir ambdós segments perquè Catalunya sigui potència aeroespacial europea.

Talent per nodrir la indústria

La Universitat Politècnica de Catalunya compta amb dos centres per formar professionals especialitzats en el sector aeroespacial: les escoles de Castelldefels i Terrassa. “Són centres relativament nous, no tindran més de 15 anys, i permeten als joves d’ara pensar a fer carrera aquí i no haver de marxar si volen dedicar-se a l’espai”, assenyala Colina, “tenen bons docents, estan motivats i tenen una capacitat impressionant de transmetre què és la indústria”. I és que un dels principals problemes amb què es troben els professionals que s’hi dediquen, afirma, és la “idealització”: “Sembla que només hi puguin treballar eminències quan realment qualsevol enginyer hi pot fer carrera, des d’informàtics fins a industrials, físics, matemàtics, o fins i tot perfils de fora de les disciplines tècniques, com advocats especialistes en dret espacial”. Per això considera que el llançament de l’Enxaneta a l’espai no només permet començar a fer camí en la construcció d’una indústria catalana, sinó també donar oportunitats laborals als perfils que surten formats de les universitats. “Pot desmitificar la idea que, si vols fer carrera, has de sortir a fora quan realment et pots quedar aquí i treballar des de casa, o crear la teva start-up i ajudar a fer créixer el sector”, afegeix.

Colina: “Sembla que només hi puguin treballar eminències quan qualsevol enginyer hi pot fer carrera, fins i tot perfils com advocats especialistes en dret espacial”

Qualsevol disciplina STEM parteix d’una base amb més presència masculina, i també passa en l’entorn aeroespacial, però el fet de tractar-se d’un sector emergent a Catalunya i que demana talent per construir-lo, les dones tenen una oportunitat per fer-hi carrera. Més encara si es fa pedagogia sobre el fet que el new space ha de tenir una incidència en la societat, ja que, com apunta la colíder de WIA-E a Barcelona, “el fa més atractiu per al talent femení que vol que les seves accions tinguin una repercussió positiva en la ciutadania”. Precisament amb la seva activitat a l’organització busquen visibilitzar aquest vessant social i la figura de dones que ja contribueixen a la indústria de l’espai catalana per crear referents i inspirar les que poden ser “les veus femenines que liderin el futur”. “Les xerrades a les escoles i universitats s’adrecen sobretot a les nenes i noies, però veiem que també ajuden els nens i nois a canviar la imatge que tenien de l’aeroespacial i fem que tothom ho vegi com una opció possible”, conclou.