En un termini de 30 anys, el conjunt de la societat, les empreses i l’administració pública han d’haver assolit la plena digitalització. El 2050 és l’any que s’ha marcat Espanya com a horitzó per comptar amb una comunitat capaç d’aprofitar tot el potencial de la tecnologia, acabar amb les bretxes socials i situar la sostenibilitat com una realitat i no un repte de futur. I això com s’aconsegueix? “Amb una visió de 360º que capaciti les persones perquè participin digitalment les persones i alhora creï programes d’excel·lència per tenir el talent necessari per desenvolupar la tecnologia de primer nivell”, ha respost el secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, Roberto Sánchez, en el marc dels Diàlegs de Futur al seu pas per Catalunya, a la seu de la Universitat Pompeu Fabra – Barcelona School of Management. I és que no es tracta únicament de caminar cap a una societat inclusiva, sinó cap a un país capaç de posicionar-se com un desenvolupador tecnològic.

La peça que pot decantar la balança cap a la consecució, o no, dels objectius és la inversió. El conjunt de paraules més esmentat en el sector en els últims mesos és el de Next Generation. El fons de recuperació europeu injectarà a Espanya prop de 140 milions d’euros, una xifra equivalent a la d’Itàlia i que situa ambdós Estats com els principals beneficiats. Però no és només vital la quantia de l’ajuda, sinó també el sistema de repartiment. Aproximadament, el 50% es donarà en forma de subvencions, mentre que l’altre 50% es concedirà amb préstecs, i Sánchez té clar que cal “crear un nou model d’inversió” que inclogui eliminar les barreres que històricament es produeixen, destinar més recursos als sectors amb més potencials i incentivar la col·laboració publicoprivada.

La digitalització de les pimes podria generar un creixement de fins al 25% en la seva productivitat

Si se segueix la tendència de creixement actual, s’espera que la recuperació postcovid arribi a finals del 2022 amb un PIB equivalent al del 2019, però amb una diferència: “Un deure en el sistema de 320.000 milions d’euros”. Així ho ha remarcat el conseller delegat de Telefónica, Ángel Vilá, qui ha recordat que la decisió de destinar el 70% dels fons europeus a la digitalització i la transició ecològica té la clau de volta. “La digitalització genera creixement i una bona aplicació dels recursos pot suposar un increment de l’1,5 al 2,5% anual”, ha afirmat, “les pimes són el 99% del teixit industrial i representen el 70% de la força laboral, la seva productivitat podria créixer entre el 15% i el 25%”.

On som i què volem ser de grans?

La Unió Europea tenia uns objectius claus i amb un termini fixat per recuperar el paper de potència tecnològica. Abans del coronavirus, era coneguda la seva dependència tecnològica de l’exterior, però la crisi sanitària ha obligat a fer una aturada en els sectors productius que ha agreujat la situació. La clau de volta la tenen els xips, els quals demostren que no es tracta únicament d’invertir en innovació tecnològica, sinó també en incloure la geopolítica en l’estratègia, tal com ha alertat el vicepresident i director d’investigació d’IBM, Darío Gil: “Els semiconductors de menys de 10 nanòmetres es produeixen a Taiwan i Corea del Sud; i els de menys de 7, en un 92% dels casos provenen de Taiwan. Si tinguéssim un incident de primer ordre amb aquest país, el que generaria a escala de digitalització i base industrial seria catastròfic”. Una alerta que ha compartit Vilá, qui ha assegurat que “Europa corre el risc de ser una colònia digital d’altres parts del món tant en software com en hardware”. Cal, ha insistit, aconseguir la “sobirania tecnològica”.

Vilá: "Europa corre el risc de ser una colònia digital d’altres parts del món tant en ‘software’ com en ‘hardware’”

Però no es tracta únicament d’injectar recursos financers per sufragar un augment de la recerca en noves tecnologies o formar el talent capacitat per liderar la nova indústria, sinó que cal incidir en el model d’inversions. Segons Gil, i en la línia del que alertava prèviament el secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals, “cal incidir en les inversions a escala i amb risc per evitar la fragmentació amb la qual s’executen els projectes actuals”. Un nou model que, a parer seu, hauria de basar-se en la concentració de més fons en unes soles mans per optimitzar les possibilitats d’èxit. “I no tenir por al fracàs. Hem d’assumir que les inversions públiques també poden fracassar”, ha reclamat.

Escoltar per desenvolupar

El consens entre els experts ha estat unànime a l’hora d’assenyalar les tecnologies amb més projecció actualment: dades, intel·ligència artificial, computació quàntica i 5G. Totes tenen el potencial per revolucionar sectors concrets com la mobilitat o la salut, i alhora convergir entre elles. Un altre dels principals beneficiats serà la recerca científica, la qual podrà escurçar el temps de processament de dades i funcionament dels algoritmes per combatre, ha apuntat Gil, “futures pandèmies i el canvi climàtic”.

Societat i indústria han d’intensificar el diàleg per identificar problemàtiques reals i dissenyar-ne solucions a través de la tecnologia

En el terreny de joc també tindrà un paper clau la societat. Els experts situen la ciutadania, d’una banda, com una de les principals fonts per obtenir dades que permetin innovar; de l’altra, l’altaveu per identificar problemes que podien trobar la solució en la tecnologia. Per això Gil ha fet una crida al diàleg i a iniciar “un procés de cocreació” que nodreixi el sector i millori la qualitat de vida de les persones.