El Parlament Europeu proposa prohibir l’accés a les xarxes socials als usuaris de la Unió Europea (UE) menors de 13 anys i exigir una autorització parental fins als 16. La proposta de la comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor de l’Eurocambra és el resultat d’un informe en el qual els eurodiputats expressen la preocupació sobre una protecció adequada de les principals plataformes en línia i adverteixen de l’existència de riscos d’addició i per a la salut mental que suposa l’exposició sense control als continguts il·legals o perjudicials.

El document de recomanacions ha estat aprovat amb 32 vots a favor, cinc en contra i nou abstencions i el mes de novembre se sotmetrà a votació final a l’Eurocambra durant la sessió plenària. El text dona suport a la voluntat de la Comissió Europea de desenvolupar sistemes de verificació d’edat que preservin la privacitat, però defensen que aquestes mesures no eximeixen a les plataformes de la responsabilitat d’oferir serveis segurs. La proposta vol estendre les restriccions de les xarxes socials a les plataformes de vídeo o continguts amb intel·ligència artificial.

En el document, els eurodiputats insten a l’òrgan executiu europeu a usar les seves competències sota la Llei de Serveis Digitals (DSA) i que plantegin multes o la prohibició d’aplicacions pels qui no compleixin la normativa. També que es plantegi la introducció de la responsabilitat personal als alts càrrecs de les principals xarxes socials en cas d’incompliments greus i reiterats, que es prohibeixi l’ús d’algoritmes de recomanació basats en la participació de menors i que es desactivin les funcions de disseny més addictives de forma predeterminada.

El govern espanyol, per la seva banda, va presentar a principis de juny una proposta per limitar l’accés a les plataformes socials als menors d’edat de la Unió Europea, juntament amb Grècia i França. Entre les mesures proposades, hi ha la d’establir una edat mínima a la UE per accedir a les xarxes socials, que es treballa perquè sigui els 16 anys. La iniciativa va rebre el suport d’altres estats com Dinamarca, Xipre i Eslovènia.