Gairebé 700 milions de telèfons mòbils d'arreu del món ja no es fan servir i tampoc s’han reutilitzat per reutilitzar-los posteriorment. Aquestes dades extretes d’un estudi del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) subratllen l’efecte mediambiental que té la indústria telefònica, una de les temàtiques que s’abordaran en les ponències del Mobile World Congress, que se celebrarà entre el 28 de juny i l’1 de juliol de manera física i virtual al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona.

L’informe del CESE registra que una de les mesures més efectives per combatre l’impacte del sector seria que les companyies allarguessin la vida útil dels seus dispositius, una acció que reduiria un 43% les emissions de CO₂. Així mateix, potenciar el mercat de segona mà és una altra alternativa que ja ha guanyat impuls durant la pandèmia i que ha estalviat a Espanya 1,2 milions de tones de CO₂, d’acord amb un informe de Milanuncios en col·laboració amb l'Institut Suec de Recerca Mediambiental i la consultora especialitzada en medi ambient Ethos International.

Incentivar la presència de la dona en la indústria

Com recorda Lola Burgueño, professora dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, avui dia el nombre de dones continua sent molt inferior al d'homes. Així ho corrobora estudi de STEM Women UK, que mostra que només el 35% dels estudiants de ciències físiques, tecnologia, enginyeria, informàtica o matemàtiques són dones. D’altra banda, a la Unió Europea hi ha 6,3 milions de dones científiques i enginyeres, d’acord amb un informe de la Comissió Europea, les quals ocupen el 41% dels llocs de treball en aquest sector. "Desgraciadament, el nombre de dones és l'últim problema. També solen cobrar salaris més baixos i no solen arribar a càrrecs de responsabilitat", afirma Burgueño.

Burgueño: "Desgraciadament, el nombre de dones és l'últim problema. També solen cobrar salaris més baixos i no solen arribar a càrrecs de responsabilitat"

Per tal de combatre aquesta bretxa, el MWC organitza un any més el Diversity4Tech, un espai dissenyat per fomentar la diversitat al sector de la telefonia mòbil i que enguany comptarà amb cinc ponències que es duran a terme el dia 29, entre les quals es troba una xerrada sobre com transformar l’espai de treball per fer-lo més inclusiu. Així mateix, el 30 de juny també se celebrarà una taula rodona amb una discussió enfocada en les accions a dur a terme per avançar en diversitat, inclusió i igualtat.

Mòbils plegables, salut i 6G

El MWC convertirà Barcelona un any més en la capital mundial del mòbil, un aparador en el qual es fixaran totes les mirades (algunes, virtuals) per descobrir les darreres novetats de la indústria. "És evident que la pandèmia ho ha aturat tot, i companyies com Samsung, que havien apostat fort pels dispositius plegables, hi continuaran insistint", assenyala Antoni Martínez Ballesté, professor col·laborador dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, en referència a una de les tecnologies més vistoses d’edicions anteriors. Les múltiples càmeres posteriors i la implementació de bateries de llarga durada són altres novetats que seguiran expandint-se en l’edició d’enguany.

Per la seva banda, la connectivitat segueix avançant passes cap al futur, i mentre el 5G va implementant-se gradualment pel territori, el 6G ja comença a mostrar-se públicament. Martínez Ballesté explica que el 6G s'està provant en l'actualitat en laboratoris tecnològics i encara no hi ha consens sobre estàndards, de manera que encara queda bastant camí per recórrer. No és així amb el 5G, que portarà canvis que veurem de seguida en el nostre entorn gràcies a edificis, carrers, carreteres o transport públic hipersensoritzats. "Fent un símil, el 5G serien els vehicles elèctrics i el 6G serien elèctrics i totalment autònoms", diu el professor de la UOC.

Martínez Ballesté: "És evident que la pandèmia ho ha aturat tot, i companyies com Samsung, que havien apostat fort pels dispositius plegables, hi continuaran insistint"

La salut és un dels sectors que més relació ha tingut amb la tecnologia, especialment durant la pandèmia, i els mòbils han esdevingut uns dispositius claus en la seva implementació. Una gran majoria de les aplicacions estan dirigides a “mantenir hàbits de vida saludable pel que fa a l'alimentació, l'activitat física i també el benestar emocional”, segons explica la professora dels estudis de Ciència de la Salut de la UOC, Carme Carrion, però també hi ha una petita part de programari especialitzat per a “a pacients d'una malaltia concreta o referides a una condició de salut concreta”. "Si aquestes aplicacions no estan realment integrades en el sistema de salut, serviran de poc. Cal que un pugui recollir els seus nivells de glucosa o d'activitat física o del paràmetre que es tracti, i que això ho pugui veure el seu metge o infermera d'atenció primària perquè tingui una utilitat real", assenyala la professora de la UOC.