Catalunya compta amb 4.500 quilòmetres de xarxa pública de fibra òptica arreu del país, que arriben a més de 400 municipis i donen servei a gairebé set milions d’usuaris. L’objectiu és clar: arribar a tots i cadascun dels municipis i polígons industrials del Principat el 2023. “Les noves tecnologies necessiten una xarxa de molt alta capacitat, basada en fibra òptica, per tot el territori. És fonamental”, ha expressat amb vehemència la subdirectora d’Infraestructures Digitals i Comunicacions Electròniques de la Generalitat de Catalunya, Cristina Campillo, en el debat al voltant del futur de les empreses de telecomunicacions que ha organitzat Feceminte per celebrar el 53è Dia Mundial de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació.

La trobada, que ha reunit a professionals del sector i representants de l’administració pública, ha repassat els aspectes clau per al desenvolupament de la indústria a Catalunya, i des del primer moment ha quedat clar el paper vital de l’expansió del 5G en els pròxims anys, especialment per a poblacions amb menor concentració de població. “La banda ampla permetrà mantenir el talent jove i el sorgiment de noves oportunitats; això ho hem vist amb la pandèmia, en què pobles que estaven a punt de tancar les escoles han repuntat”, ha apuntat la directora de desenvolupament de negoci d’innovació d’i2Cat, Rosa Paradell.

Campillo: “Les noves tecnologies necessiten una xarxa de molt alta capacitat, basada en fibra òptica, per tot el territori. És fonamental”

Per a Christopher Gehlen, CEO i cofundador de Neutroon, empresa que ha desenvolupat un sotftware per gestionar infraestructures privades i neutrals de 5G, el més disruptiu d’aquesta innovació és la seva arquitectura: “És una tecnologia molt més flexible, basada en software. Les tecnologies estan començant a fusionar-se i la xarxa està convertint-se en un element intel·ligent”.

Els reptes i perills de l’expansió del 5G

“La pandèmia ha convertit la connectivitat en un dret humà essencial: no tenir-hi accés pràcticament elimina la possibilitat de participar en l’economia del segle XXI”, ha asseverat Campillo. I és que la necessitat d’una connexió segura i eficient és cada cop més vital, però els alts costos que suposen la implementació de la xarxa i els baixos marges per a les operadores poden convertir-se en un obstacle. “Ens trobem en un moment crític en què les operadores que fan grans inversions no tenen el mateix marge que les OTT que utilitzen les seves infraestructures; aquí hi ha un element de crisi que cal resoldre”, ha opinat el secretari de Polítiques Digitals de la Generalitat, David Ferrer.

Per intentar posar remei a aquesta situació, el Govern espanyol ha ampliat les concessions de freqüències de ràdio destinades al 5G dels 20 als 40 anys, mentre que a escala catalana s’han invertit 80 milions d’euros a establir la Xarxa Oberta de fibra òptica per tot el territori, amb diversos instruments per oferir preus. També s’informa les operadores cada gener de totes les instal·lacions que es duran a terme durant aquell any, amb actualitzacions cada quatre mesos, per oferir-los temps per planificar les seves actuacions. “Si volem aconseguir amb èxit aquest gran repte, serà necessàriament de forma global, tenint en compte tot el territori; és absolutament necessari contemplar les zones rurals”, ha insistit la subdirectora d’Infraestructures Digitals.

Gehlen: “Replicar quelcom com la Xarxa Oberta de Catalunya, però a escala 5G, seria un mecanisme per habilitar que la xarxa arribi més aviat a les poblacions petites”

Una de les solucions que s’han debatut a l’acte organitzat per Feceminte ha estat la liberalització de les llicències per a operadores locals. “Regne Unit o Alemanya són països que han creat models de llicències locals que permeten desplegar xarxes locals i industrials per operadores locals. El model de les telecomunicacions està canviant de manera molt més descentralitzada”, ha apuntat Gehlen. A Espanya, només les quatre operadores principals (Telefónica, Vodafone, Orange i MasMóvil) poden utilitzar les bandes de freqüència necessàries per al 5G. “Replicar quelcom com la Xarxa Oberta de Catalunya, però a escala 5G, seria un mecanisme per habilitar que la xarxa arribi més aviat a les poblacions petites”, ha considerat el CEO de Neutroon.

El futur de la connectivitat

Amb tot, la velocitat a la qual s’estan desenvolupant les noves tecnologies deixa patent com canviarà la societat en els anys vinents. “Estem en un moment que s’estudiarà a les revolucions futures, aquesta nova revolució digital tindrà un nom”, ha assegurat Paradell, qui ha posat en relleu com la connectivitat en temps real permetrà una mobilitat autònoma sense conductors: “Es transformarà la nostra manera de viure i de treballar, les nostres indústries canviaran radicalment“.

Una de les grans aplicacions de la xarxa es troba en el desenvolupament de les smart cities i els edificis intel·ligents, i pel president del Smartech Cluster, Sergio Hernández, el 5G és “un habilitador per aquest tipus de sistemes”. “Fins al moment, com a fabricants i operadors, veiem que havíem d’adaptar la tecnologia en funció del municipi: 3G, 4G... Tenir una cobertura ens permet fer una expansió de manera més àmplia”, ha afegit. Hernández ha alertat, però, sobre la direcció actual d’aquestes tecnologies: “Hem construït la casa per la teulada. La smart city es construeix des de l’administració pública i ha d’estar destinada al ciutadà final, però fins al moment ha estat destinada a les petites aplicacions de la mateixa administració”. En aquest sentit, per Paradell el repte és un canvi cultural: “És una qüestió de persones, no de tecnologia o de diners”.