Des de l’àmbit laboral a l’educació, la pandèmia ha forçat una digitalització accelerada de tots els àmbits de les nostres vides, i la cultura també s’ha vist afectada. És en aquest context que neix l’estudi Cultura, pantalles, pandèmia, treball desenvolupat per la sociòloga Emma Pivetta i promogut pel Centre d’Estudis i Recursos Culturals (CERC) de la Diputació de Barcelona, que ha estat presentat aquest dimecres de forma virtual. Les claus de la investigació han estat acompanyades amb un debat sobre la situació de la digitalització dels serveis culturals als municipis en què han participat Àngel Mestres, consultor de Trànsit Projectes, i Marisol López, directora de l'Àrea de Cultura Digital de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).

La recerca va iniciar-se entre l’estiu i la tardor de 2020, poc després que finalitzés el confinament domiciliari a l’Estat espanyol, i ho va fer amb un triple objectiu: analitzar les tendències actuals de la gestió digital de continguts, plantejar escenaris de futur i servir d’espai de reflexió per donar suport a les polítiques digitals de l’àmbit de la cultura. “La pandèmia ha accelerat la digitalització en moltes àrees de les nostres vides, i això va donar lloc a estratègies molt creatives i poc habituals per part de les àrees culturals d’alguns ajuntaments”, revela Marga Julià, cap del programa d’estudis del CERC.

Divergències entre digitalització i cultura digital

Aquesta acceleració de la digitalització, però, no sempre ha desembocat en la creació de cultura digital. Pivetta recull a l’estudi la definició de Vincent Miller sobre el terme en qüestió, que es caracteritza per tres trets principals: els processos tecnològics, les formes culturals i l’experiència digital. “La covid ha provocat la conversió en format digital d’uns actes dissenyats originalment en format analògic o físic, però en la majoria de casos no poden ser considerats cultura digital”, alerta Julià, atès que no incorporen els processos tecnològics des de la base.

Julià: “La covid ha provocat la conversió en format digital d’uns actes dissenyats originalment en format analògic o físic, però en la majoria de casos no poden ser considerats cultura digital”

En aquest sentit, l’estudi remarca com la reflexió sobre la cultura digital era una temàtica pendent per a molts ajuntaments abans de la pandèmia, i en alguns casos ho segueix sent. També dedica un espai per parlar sobre les aplicacions que s’utilitzen per dur a terme aquestes activitats, sovint serveis de fàcil accés i intuïció, com Facebook o YouTube, però sobre els quals no s’ha fet la reflexió necessària en termes de protecció de dades i drets d’autor. La qüestió econòmica també ha estat un factor clau per als ajuntaments, atès que limitava el seu rang d’actuació al curt termini, fet que impossibilitava una estratègia a mitjà o llarg termini.

Una digitalització accelerada que obre nous paradigmes

“La pandèmia ens ha donat una empenta salvatge per fer-nos entrar al segle XXI”, considera López, qui posa en relleu que “sense la tecnologia, hagués estat impossible veure a grups de música catalans fent concerts a les tres de la matinada perquè els vegin a l’Argentina”. Per Mestres, la clau d’aquesta acceleració es troba en la nova manera de fer front als projectes culturals: “Durant la pandèmia hem vist com s’activaven eines com les subvencions, els ajornaments d’actes, les indemnitzacions... Com a treballador cultural, em pregunto: Si ja existien, per què no les fèiem servir?”.

L’estudi sintetitza en 10 punts les tipologies d’actuació que van portar a terme les àrees culturals dels municipis de la diputació de Barcelona per fer front a la pandèmia després del confinament, que inclouen des de la creació de línies de suport dirigides als creadors i als agents culturals locals fins a l’impuls de les activitats a l’aire lliure i de petit format o l’adaptació d’esdeveniments multitudinaris. També es mencionen l’aprofitament que els ens públics van fer dels canals digitals ja disponibles o les noves propostes en línia com la virtualització de classes i tallers o la retransmissió d’espectacles.

López: “S’ha d’empènyer perquè hi hagi un canvi i trencar una sèrie de prejudicis. Els 'streamings' eren considerats el mal, però tenir aquest accés és altament enriquidor, hem de fer un canvi de paradigma”.

Els ponents són conscients que, després de tants mesos de teletreball, existeix una saturació de la utilització d’eines digitals, l’anomenada fatiga de Zoom, i que aquest fenomen pot generar friccions en el seu ús un cop la situació sanitària torni a estar controlada. Amb tot, López reivindica la necessitat de fer un esforç per mantenir aquestes tecnologies i incorporar-les de maneres més eficients: “S’ha d’empènyer perquè hi hagi un canvi i trencar una sèrie de prejudicis. Els streamings eren considerats el mal, i està clar que no es pot digitalitzar una obra de teatre només amb tres càmeres, però tenir aquest accés és altament enriquidor, hem de fer un canvi de paradigma”. Mestres reconeix que “el tàndem tecnologia-incertesa només se soluciona assumint riscos”, malgrat que deixa clar que no parla en termes econòmics: “Els costos són cada vegada més baixos, amb 1.000 euros tens un set de produccions de seminaris web perfecte”.

Claus per a la cultura digital del futur

Més enllà d’analitzar les actuacions de les administracions públiques barceloneses durant aquests mesos, l’estudi del CERC també traça un pla d’acció per iniciar una estratègia digital per als municipis de la Diputació. Aquesta proposta consta de quatre fases, i inicia per una necessària transversalització i desjerarquització de les institucions per tal d’absorbir la tecnologia digital com un “element intrínsec” dels continguts. “Ara que sí que tenim el temps i la tranquil·litat per reflexionar, és quan hem de començar a planificar. Per què ens pot servir? A quins públics arribem? Anem a créixer en ambició, perquè podem arribar a més llocs”, afegeix en aquest sentit López.

Aquest moviment ha d’anar acompanyat per una interlocució oberta, flexible i multicanal, des dels cercles artístics més tradicionals fins als creadors més perifèrics, així com una coordinació entre la diversitat del sector públic. A partir d’aquest punt, Pivetta proposa la creació de nous universos, entesos com “la generació de transcendència per als usuaris partint del coneixement de les seves necessitats”. És en el darrer pas en què s’estudien i s’implementen les eines tecnològiques concretes, com la intel·ligència artificial, la realitat augmentada o les tecnologies 3D. En aquesta línia, el CERC ha anunciat a la cloenda de l’acte que la institució està treballant en la creació d’una guia per a facilitar la transició digital a les àrees culturals dels ajuntaments de la Diputació de Barcelona, que esperen tenir enllestida els pròxims mesos.