Cada cop que es compra una entrada per anar al teatre, a un festival, al cinema o a qualsevol producte cultural, l’usuari ofereix unes dades vitals per al sector. El sistema és el mateix que en qualsevol altre sector on les persones generem transaccions bancàries; i no només amb aquesta acció, sinó que amb el simple fet d’entrar al web d’una sala, les cookies ja generen un big data important. S’ha sabut aprofitar? “No com s’hauria d’haver fet”. La consultora d’innovació i transformació digital a Artefacto Studio, Maria Sagrera, té molt clar que la cultura ha de fer encara passes endavant per treure el màxim profit als recursos de l’entorn digital.

Segons l’Eurostat, el 70% de les connexions a internet tenen a veure amb la cerca de contingut cultural. Ara bé, no tots els actors que intervenen en la cadena de comercialització i distribució de productes tenen accés a la informació que es genera. Principalment, es troba en mans de les grans plataformes de venda de tiquets, de les sales i teatres, i dels espais que ofereixen els espectacles; però no en les dels artistes. I els primers, que les han pogut explotar, “no n’han fet cap ús”, ha assenyalat Sagrera en una sessió de WomanLiderTIC.

El 70% de les connexions a internet tenen a veure amb la cerca de contingut cultural

Ara els professionals tenen un gran repte: sumar-se al carro de la tecnologia. Això inclou invertir en CRM i altres eines, i entendre com dissenyar una estratègia global que inclogui tot el big data. I la covid-19 ha ajudat a obrir els ulls, ja que totes les activitats presencials s’han traslladat a l’esfera virtual i ha permès conscienciar sobre les seves virtuts.

El Temporada Alta i el Teatre Lliure han començat a monitorar i monetitzar els continguts, així com el Festival Cruïlla. Tal com ha apuntat la directora de màrqueting, Olga Peñalba, l’organització ja treballa amb bases de dades de clients segmentats per dades demogràfiques, tipus d’entrada adquirida, fidelitat o grau de resposta a les promocions, entre altres. “Hem pogut crear microbjectius i treballar directament amb campanyes efectives per a cada tipus d’usuari”, ha explicat. I és que, com ha reconegut, aplicar les dades ha estat un impuls de la seva oferta cultural a escala de negoci.

Quins avantatges aporten les dades?

Si la banca o el retail han sabut explotar les dades, per què al sector cultural li està costant tant? “Perquè és un àmbit molt atomatitzat i perquè no té un múscul financer potent per invertir en innovació”, ha respost la consultora a Tecknecultura, Berta Bosch, pel que cal incidir en els avantatges que aporta: experiències úniques i una gestió dels preus més òptima, com a grans arguments.

“Gràcies al desenvolupament de les dades, podem generar experiències més riques per a l’usuari i, en una fase més avançada, arribar a automatitzar el procés de personalització”, ha apuntat l’experta. En el cas dels preus, la informació genera un coneixement vital per fixar les tarifes de vendes d’acord amb el moment de llançament al mercat dels tiquets o la situació concreta del seient en funció del perfil dels usuaris, per exemple.

Quines dades cal recollir?

Però cal ser curós amb la recol·lecció d’aquesta matèria primera per impulsar el sector. Així de clar ho ha deixat la cap del gabinet tècnic de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Montserrat Tort, que durant tres anys ha treballat amb tots els equipaments culturals de la ciutat per recollir les dades. “La gent feina no ha estat obtenir-les, sinó demanar que sigui una informació homogènia i rigorosa”, ha remarcat.

Les dades s’han de captar segons uns objectius marcat prèviament i de manera homogènia per poder-la aplicar

I és que el big data no té sentit si no hi ha un objectiu clar i unes directius que defineixen quina informació és útil en cadascun dels plantejaments. Teatre, cinemes, sales de concerts, escoles, ateneus... qualsevol espai pot ser un bon escenari i generar dades, però s’han de consensuar perquè es puguin treballar de manera conjunta i global. Per això, més enllà del repte d’implementar eines tecnològiques, cal formar els professionals perquè entenguin i sàpiguen com aplicar els recursos digitals.