El 93,7% de la ciutadania catalana d’entre 16 i 74 anys ha fet ús algun cop d’internet. Segons les dades més recents de l’Idescat, el 83,4% ha accedit a la xarxa a través d’un ordinador, mentre que el 10% i escaig restant opta pel telèfon mòbil. Sigui quina sigui la tria, les xifres demostren que l’accés al web ja és una acció habitual. I en plena pandèmia com la que estem vivint, és vital per fer el seguiment de les classes en línia o teletreballar. Aquí és on les operadores locals prenen protagonisme, les que porten en el seu ADN completar la missió de dotar de cobertura les zones blanques, amb connexió de mala qualitat.

Catalunya compta amb gairebé un centenar d’empreses del territori que ofereixen serveis de telecomunicacions. No totes, però, ofereixen tecnologia pròpia, una bona part la subcontracten a alguna de les grans que lideren el mercat. Goufone és una de les companyies que va iniciar fa 10 anys la tasca de dotar d’una infraestructura de qualitat els municipis sense una xarxa de qualitat a Osona. “Anem fent taca d’oli, de manera que vam començar a estendre el servei al voltant de Vic com a capital de comarca i després vam continuar per la Catalunya central, el Maresme i Girona”, relata la cap de màrqueting i comunicació, Irene Medina. La covid-19 els va fer canviar lleugerament la planificació en alguns indrets, com Sant Hilari Sacalm, que estava previst més a llarg termini, però van rebre la petició d’accelerar la seva arribada per oferir el que ja és un servei bàsic.

Xarxa pròpia per no dependre de tercers

L’ús intensiu que fem avui dia d’internet ha fet que la connexió d’ADSL no sigui suficient. La xarxa està estesa, però la velocitat és massa baixa per al consum de continguts en streaming, hores de joc amb consoles en línia o per a la connexió de múltiples dispositius. “Cal fibra òptica per poder fer bé aquestes activitats, i no arriba a tot arreu perquè no és rendible”, lamenta Medina, “en llocs petits desplegues 1 km per a pocs habitants, mentre que en una ciutat tens 50 vegades més persones, que és el que veuen les companyies”.

Per a Goufone, l’opció predilecta és estendre xarxa pròpia. “Dones prioritat a l’excel·lència del servei, tens el control i si hi ha problemes, no depens d’un tercer”, afirma la cap de màrqueting i comunicació. Una visió que comparteix el soci i fundador d’Iguana, Aleix Solé, qui també situa “la vocació territorial i d’inversió social” com l’ànima de l’operadora que lidera. Ells cobreixen l’Anoia i rodalia, el Baix Llobregat, una part del Penedès i el Bages. Ambdues companyies s’agrupen, juntament amb Delinternet i XTA a OperadorsCat per desplegar infraestructura de fibra òptica i radioenllaç arreu de Catalunya, intentant cobrir el territori de manera col·laborativa i sense competir directament entre elles. Cadascuna compta el 25% i segueixen una estratègia d’inversió conjunta per fer economia d’escales.

La liberalització del mercat amb la normativa europea va propiciar el naixement de les operadores locals, especialment a Catalunya

Catalunya, com també el País Valencià, són zones amb una alta concentració d’empreses locals de telecomunicacions. El punt d’inflexió va ser l’aprovació d’un paquet de directives europees per al sector que modificaven aspectes com l’accés als serveis i que es va transposar el 2014 amb la Llei General de Telecomunicacions. “El text deia que s’havia de liberalitzar el mercat perquè operadors alternatius poguessin arribar a l’última milla”, concreta Solé, “tenir un marc legal que ho permet i ho facilita ha ajudat a fer la feina, però es va trigar molt a fer aplicar la normativa a l’Estat espanyol i va dificultar l’existència d’unes competències efectiva”.

Fins a l’obertura del mercat, el servei es trobava en mans de Telefónica. Per això, assenyala el soci i fundador d’Iguana, “ens trobem amb una xarxa existent de coure que ens permet als operadors alternatius llogar-la per instal·lar els nostres cables i dependre d’ella si només volem comercialitzar, però per llei també estem obligats a usar la canalització per passar-hi el nostre cable si volem estendre la nostra infraestructura”. Aquest és el motiu, afirma, pel qual és molt més elevat el nombre de companyies que aposten per llogar en comptes de passar la seva xarxa, “està més a l’abast i és més econòmic”.

Burocràcia que dificulta el desplegament

En el darrer any, en ple context de pandèmia, la Generalitat ha intensificat el desplegament dels troncals propis de fibra òptica per facilitar l’arribada de connexions de qualitat a tot Catalunya. Mitjançant aquesta infraestructura, les operadores locals han de tenir més facilitats per cobrir l’última milla i arribar a les zones blanques, una acció que la responsable de màrqueting i comunicació de Goufone afirma que han complert: “Al costat de l’Eix transversal es va fer i hem pogut passar el nostre cablejat, però potser han anat tard i no és una ajuda suficient perquè tothom tingui accés a un servei bàsic com el d’internet”.

Solé lamenta que les traves burocràtiques entorpeixen el desplegament de la xarxa de fibra òptica al territori

Malgrat que Solé també veu amb bons ulls l’estratègia, comparteix que és insuficient: “Hauria d’anar acompanyat d’una millora a escala d’autorització administrativa perquè ens trobem amb moltes traves tècniques i burocràtiques que dificulten el desplegament, i normatives d’ordenació del territori que endarrereixen els plans”. Un exemple flagrant se situa a la C-15, conegut també com l’Eix Diagonal, amb la construcció d’un tercer carril. En aquesta zona, apunta el soci d’Iguana, es va demanar el permís per desplegar cablejat el 2019, però l’anunci de l’ampliació de la via l’any següent ho va aturar tot. “Quan comencin les obres, haurem d’iniciar un nou expedient i estarem un any més de tramitació”, lamenta, “si l’administració pública és la que promou una xarxa oberta amb un servei de fibra a majorista, que és el que fa la Generalitat, hauria de ser ella mateixa que donés els permisos per resoldre el conflicte d’interès”. De fet, Solé assenyala cap a la manca de col·laboració entre els diversos nivells de l’administració pública, des de la Unió Europea fins als municipis, com un dels elements que dificulta un mercat obert i una cobertura igualitària a tot el territori. “Si es facilités l’extensió de troncals, interconnexions entre províncies i més facilitats per a l’entrada de nous actors, el sector privat podria tenir empreses majoristes sense necessitat d’una intervenció finançada amb diners públics”.

PEBA, eina per a l’extensió de la xarxa

Adamo és una altra de les companyies que es troba en fase de desplegament de tecnologia pròpia per cobrir les zones blanques. L’empresa sueca, amb seu a Barcelona per al mercat espanyol, preveu instal·lar internet d’alta velocitat de 1.000 Mbps en més de 114.000 llars a Catalunya en els pròxims dos anys gràcies a l’adjudicació de 72 milions d’euros per desplegar la fibra òptica a través del Programa de Banda Ampla de Nova Generació (PEBA) que atorga el govern espanyol. Al Principiat s’hi destinaran 6,4 milions d’euros per intensificar l’activitat a la costa de Tarragona, créixer cap a Lleida i enfortir la seva posició al nord de Girona. “Anirem sobretot a zones on hi ha cap operadora local i la xarxa de la qual disposa la població no ofereix les mínimes garanties”, assenyala l’area manager a Catalunya, Ivana Arnanz.

La migració de persones de les grans ciutats cap als pobles ha posat en evidència que el sector de les telecomunicacions té feina pendent i, segons Arnanz, ha estat un impuls: “Ara qualsevol persona pot pensar a marxar a un municipi petit si pot fer teletreball, però cal tenir una bona connexió i acabar amb la bretxa digital”. El pla PEBA contempla aquestes zones, però la companyia també treballa amb partners que coneixen el territori i poden identificar poblacions amb necessitats sense cobrir: “Coneixen les particularitats de la regió i són experts en enginyeria, així que ens poden dir millor que ningú què cal fer i com”.