Si les trucades de veu semblaven estar condemnades a tenir cada cop menys adeptes per culpa de la missatgeria instantània, la covid-19 ha ajudat a revifar-la. I és que a Barcelona durant la pandèmia del coronavirus, segons un informe de Telefónica, les trucades des del mòbil es van disparar un 40% entre setmana i un 70% en dissabte i diumenge; i des de fix, s'ha arribat fins a un 130%. El consum d'internet es va enfilar una mica menys, entre el 17% i el 44% en funció del dia de la setmana, però el que està clar és que les dades usades en videojocs (+271%) i a WhatsApp (+698%) van registrar xifres sense precedents durant els primers dies, especialment en l'internet a la llar, amb pics de fins al 70%. Per contra, el trànsit al mòbil es va mantenir estable. Però res ha pogut desestabilitzar la xarxa catalana, amb una de les millors d'Europa.

Per tal d'evitar que el trasllat massiu de les jornades laborals a l'àmbit telemàtic, l'educació en línia i l'ús de serveis diversos al digital, la Generalitat de Catalunya va accelerar el pla de desplegament de la xarxa de fibra òptica arreu del territori perquè les operadores ampliïn el seu abast. Amb els nous terminis, l'objectiu va ser que els troncals del govern arribin al 84% de la població a finals del 2020. Un reforç per a una xarxa ja "molt bona comparada amb altres països", segons el professor dels estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC José Antonio Morán, qui afegeix que l'Estat espanyol té una "elevada taxa de penetració i bona tecnologia FTTH, que permet que arribi a casa i tingui una capacitat de dades alta en la mateixa llar".

D'inversió de futur a necessitat de present

Aquest context favorable ha estat gràcies a la inversió feta els últims anys per part dels sectors privat i públic. Especialment entre els anys 2014 i 2019, quan més s'ha reforçat, tal com apunta el també director del màster universitari d'Enginyeria de Telecomunicacions de la UOC: "Va créixer molt la taxa de penetració. Potser no tenim la internet més econòmica d'Europa, però tenim la millor infraestructura, i això ens ha permès suportar tot el trànsit d'aquests mesos i reforçar per tenir circuits de seguretat en zones sensibles com hospitals i administració pública". Per aquest motiu l'expert assegura que la petició de la Comissió Europea de reduir la qualitat dels vídeos en streaming, com va fer Netflix, no hauria estat necessària.

La inversió pública feta en els últims anys, tal com explica el CEO de Parlem, Ernest Pérez-Mas, es va fer a partir del Pla Peba. "El govern espanyol ha donat subvencions als operadors que poden arribar fins al 40% del cost de desplegament segons el territori, a Catalunya ha estat del 5%", apunta, "amb tot aquest suport de l'administració, hauríem de passar el 80% de la FTTH que tenim ara al 95% el 2022".

Però l'especialista de la UOC recorda que encara hi ha una escletxa per resoldre: "Les zones rurals tenen una taxa de penetració millorable. Hem vist gent que ha hagut d'utilitzar les dades mòbils per treballar". En aquest sentit, Pérez-Mas afegeix que l'actuació de la Generalitat serveix per reforçar aquesta mancança. "S'ha deixat la fibra perquè ara els operadors la despleguin on creguin", detalla, i afegeix una dificultat més per assolir l'objectiu: "Catalunya és un país molt muntanyenc i hi ha zones on no es pot arribar per troncals i s'ha de fer amb ràdio. S'hauria de fer per la via pública i llogar després la infraestructura als operadors a un cost assumible per ser competitius".

Pérez-Mas: "El desplegament en zones rural s'hauria de fer per la via pública i llogar després la infraestructura a un cost assumible"

Tot i que aquesta orografia dificulta l'extensió de la internet, Catalunya i Espanya compten amb un element clau en la seva infraestructura: les operadores locals. "Cap altre país en té tantes, n'hi ha centenars. Reforcen àrees i llocs on les grans operadores no inverteixen i això ha garantit que la qualitat de la xarxa, en general, sigui molt bona", assenyala la CMO de Fibracat, Meritxell Bautista, qui coincideix amb Pérez-Mas a dir que l'actuació de l'administració pública a l'hora de reforçar l'espectre ha ajudat a construir les connexions fortes que tenim i permet pensar en més millores a curt termini. Un context que, segons Bautista, reforçarà l'arribada de més competència, com el recent aterratge de Virgin al mercat, però també de l'aparició de més companyies locals que neixen o bé que sorgeixen de la fusió amb altres empreses.

Quan l'oci impulsa la inversió

El futbol, les sèries i les pel·lícules van ser motiu de la inversió feta l'Estat espanyol que ha derivat en una de les millors infraestructures d'Europa. En paraules del professor de la UOC, "els operadors van veure en l'streaming i en l'esport un negoci, van decidir apostar-hi perquè sabien que amortitzarien la inversió fàcilment amb el mercat domèstic".

El consum de dades durant el confinament, centrat sobretot en els productes audiovisuals, ratifica la decisió que van prendre els gegants d'internet i telefonia. "El desplegament de la infraestructura ha d'anar associat als continguts, que és el que més dades consumeix", afirma Moreno, "el teletreball i les videotrucades no tenen un consum exagerat, i hem de pensar que a Espanya el 97% de les empreses són pimes, no hi ha un consum intensiu de la xarxa". D'aquí no posi en dubte la capacitat dels recursos actuals per implementar, com ja han fet algunes organitzacions, la feina al format telemàtic en l'era postcovid.

Moreno: "Hauria estat millor que tota inversió per la tecnologia hagués estat moguda pel desplegament d'una indústria digital"

Ara Catalunya vol aprofitar tot aquest potencial tecnològic per impulsar una indústria més digital i una economia de valor afegit. "Hauria estat millor que tota inversió per la tecnologia hagués estat moguda per això", afegeix l'expert, qui celebra que l'administració pública faci la seva aposta per situar el territori en el mapa de punts clau per a la xarxa i l'economia de l'Europa d'aquest futur imminent.