El Congrés BIT (Bioeconomia, Innovació i Tecnologia) arriba aquest 2026 a la seva cinquena edició consolidat com un espai de referència per connectar empreses, administracions i centres de recerca al voltant de la transformació del model productiu. Amb dues jornades centrades en els sectors agroalimentari i forestal, la cita —que se celebrarà a Vic els dies 25 i 26 de març— posa el focus en la necessitat de portar la bioeconomia del discurs a la pràctica.

En aquesta entrevista amb Metadata, Carme Sáez Nieto, directora del congrés i fundadora de Thinquery, reflexiona sobre els reptes de desplegar la bioeconomia, el paper del territori i la importància de connectar els diferents agents per generar impacte econòmic real.

El Congrés BIT arriba enguany a la cinquena edició. Quin paper ha tingut aquest esdeveniment en el debat sobre bioeconomia al territori?

El Congrés BIT arriba a la cinquena edició havent consolidat el seu paper com a espai de referència per abordar la bioeconomia des d’una mirada aplicada i connectada amb la realitat. Durant aquests anys, ha contribuït a situar la bioeconomia al centre del debat territorial, connectant empreses, centres de recerca, administracions i agents locals que treballen per transformar els recursos biològics en noves oportunitats econòmiques.

Més enllà del debat, el congrés ha ajudat a generar connexions i a visibilitzar projectes concrets, especialment en àmbits com l’agroalimentari o el forestal. Això ha permès avançar cap a un model més sostenible i arrelat al territori. També ha estat clau per posicionar Osona com un territori actiu dins l’ecosistema de la bioeconomia a Catalunya.

“El repte ja no és parlar de bioeconomia, sinó activar projectes reals que generin impacte al territori.”

Aquesta edició es divideix en dues jornades centrades en els sectors agroalimentari i forestal. Per què aquest format?

El focus en aquests dos sectors respon a una realitat molt clara: són pilars del territori i, alhora, sectors clau per al desenvolupament de la bioeconomia.

El sector agroalimentari representa prop del 20% del PIB català i dona feina a més de 175.000 persones. I, en paral·lel, Catalunya és un país eminentment forestal, amb prop del 64% del territori cobert de bosc, tot i que molts d’aquests recursos estan infrautilitzats.

La bioeconomia permet transformar aquests recursos en valor econòmic —nous productes, energia o biomaterials— alhora que contribueix a la sostenibilitat i al desenvolupament rural.

Quins són avui els principals reptes per desplegar la bioeconomia al territori?

El primer gran repte és passar del debat a l’acció. És a dir, activar projectes reals que generin activitat econòmica, ocupació i impacte.També és clau connectar els diferents agents. La bioeconomia és transversal i implica sectors molt diversos, de manera que cal reforçar la col·laboració entre empresa, recerca i administració.

Un altre repte important és generar models econòmics sostenibles, que no depenguin només de subvencions, sinó que tinguin recorregut empresarial. I, finalment, hi ha dos factors clau: posar en valor els recursos del territori —especialment els forestals— i atraure talent amb capacitat tècnica i emprenedora.

“La bioeconomia només funciona quan empresa, recerca, administració i territori treballen connectats.”

El congrés posa molt l’accent en connectar empreses, recerca, administració i territori. Per què és tan important aquesta col·laboració?

Perquè la bioeconomia, per definició, és transversal. Cap dels grans reptes que aborda es pot resoldre des d’un sol àmbit. Les empreses aporten capacitat d’execució i mercat; els centres de recerca, coneixement i innovació; les administracions, el marc i els instruments; i el territori, els recursos i el context real.

Quan aquests agents treballen de manera connectada és quan realment es poden activar projectes viables. El Congrés BIT actua com un espai facilitador d’aquestes connexions, amb l’objectiu de transformar idees en iniciatives concretes.

En un context marcat pel canvi climàtic, quin paper poden tenir els sectors agroalimentari i forestal?

Tenen un paper central. Són sectors directament vinculats als recursos naturals i, per tant, clau en la transició cap a models més sostenibles. L’agroalimentari pot avançar cap a models més eficients i amb menor impacte ambiental, però també generar noves cadenes de valor vinculades a la bioeconomia.

Pel que fa al sector forestal, és fonamental tant per a la captura de carboni com per a la gestió del territori. Una millor gestió dels boscos pot reduir riscos com els incendis i, alhora, generar noves oportunitats econòmiques a partir de la biomassa o la fusta.

“Els sectors agroalimentari i forestal no només s’han d’adaptar al canvi, sinó que poden liderar-lo.”

Què espereu que s’emportin els participants d’aquesta edició?

Esperem que s’emportin coneixement, connexions i, sobretot, una visió més integrada del que implica desplegar la bioeconomia. És fonamental entendre que només serà possible si som capaços d’alinear tres dimensions: ecologia, economia i ciutadania.

També volem posar sobre la taula la necessitat que el marc normatiu evolucioni al mateix ritme que la innovació. Si no, moltes iniciatives amb potencial no es poden implementar. I, finalment, és clau que els diferents agents d’una mateixa cadena de valor es coneguin millor i entenguin les seves necessitats.

Al cap i a la fi, l’objectiu és que del congrés en surtin mirades compartides i bases sòlides per activar projectes reals al territori.