La sostenibilitat no és només l’adjectiu que defineix els objectius mundials marcats per al 2030, sinó que és un eix que ja mou la innovació en les empreses. També les del sector primari, on la imatge que més fàcilment es projecta és la de la reutilització de la femta per generar adobs. Aquest és un exemple de bioeconomia circular, un nou model que “parteix d’uns recursos considerats com a residu i que, a través d’aplicació de tecnologia i intel·ligència, torna a tenir valor afegit”. Així és com la descriu la directora del Congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia (BIT 2022), Carme Sáez, que celebra la seva primera edició a Vic els pròxims 6 i 7 d’abril. Una trobada que vol donar visibilitat a “una nova manera de generar riquesa”, segons el regidor de Fires i Mercats de l’Ajuntament de Vic, Titi Roca. I és que la idea parteix de l’economia circular que ja ha arrelat entre nosaltres, però amb l’ús de recursos orgànics que passen de ser residus a convertir-se en una matèria primera.

Tecnologia i intel·ligència són els dos elements clau, però són els únics que l’han impulsat?

C.S: Ara tenim la necessitat, tenim el coneixement, però també la necessitat. Europa està impulsant l’economia circular amb els fons Next Generation i ha coincidit que tenim una crisi de subministrament i hem de començar a buscar matèries primeres de proximitat. I les podem aconseguir si apliquem aquesta intel·ligència que a vegades és tecnològica i a vegades és científica, o cooperar. Té a veure amb el concepte tradicional de reciclar, però incorporant-hi nous sectors que abans potser no pensaven que podien tenir matèries primeres. Les empreses també estan veient que el que abans era un residu que costava de gestionar i pagar, ara pot ser una matèria primera. Potser no ha de ser els seus residus, sinó els recursos que aporti un altre. Hi ha uns residus en un mercat secundari, com els metalls, que pot convertir-se en una bossa de recursos perquè algú la pugui utilitzar com una matèria primera. S’ha ajuntat els diners dels fons econòmics, la consciència social i la situació difícil amb el cost de l’energia.

“La bioeconomia circular té a veure amb reciclar, però incorporant-hi nous sectors que abans potser no pensaven que podien tenir matèries primeres”

Les empreses han d’invertir per incloure la tecnologia que reutilitzi els recursos o el canvi ha d’anar de la mà de centres externs i de recerca?

C.S: De tots els llocs, però la inversió pròpia de les empreses és poc visible perquè significa més competitivitat. Si utilitzo un recurs que per a un altre és un residu i implica reduir els meus costos, no l’explicaré. En canvi, si col·laboro amb un centre tecnològic i estic en una investigació europea, el coneixement que surti serà compartit. Al congrés ens hem trobat amb participants que no volen desvetllar la tecnologia perquè és un factor competitiu. Per això és bo tenir les dos vessants: col·laborar per generar coneixement per a tothom i inversió interna per guanyar en competitivitat. Al congrés tindrem casos d’ús de dejeccions ramaderes en diferents projectes que, amb estratègies i tecnologies diferents, obtenen fertilitzants. A partir d’aquí cal veure qui obté més qualitat, menys cost o ho fa en menys temps.

L’emprenedoria ha entrat també en la bioeconomia circular?

C.S.: Hi ha start-ups, però són tan incipients que no tenen prou projecció. L’objectiu del congrés és posar de manifest que hi ha petites empreses que han de créixer i necessiten inversió. Les grans empreses s’hi ha de fixar per ajudar-les perquè juguen un paper important, és la manera més ràpida de portar tecnologia al mercat. Són les que acceleren el creixement del sector.

“Les ‘start-ups’ juguen un paper important perquè és la manera més ràpida de portar tecnologia al mercat”

Què es pot reutilitzar i què n’obtenim?

C.S.: Tenim purins que serveixen per fer fertilitzants, que també se’n poden obtenir amb el fang de les depuradores. El sèrum dels productes lactis permeten obtenir bioplàstics o de la fruita feta malbé poden sorgir colorants. Altres residus i recursos també generen bioenergia. O podem anar a exemples més senzills. Els Espigoladors poden convertir en patés les albergínies que no es posen al mercat. En funció de la quantitat de tecnologia o intel·ligència, el procés i el producte és més o menys elaborat.

El congrés es farà ara a Vic, però hi haurà una segona trobada a Lleida.

T. R.: El projecte es va iniciar a Vic, però teníem clar que calia unir l’Eix Transversal amb Lleida per donar força al congrés. No és qüestió de fer-ho en un sol territori perquè parlem de bioeconomia, innovació i tecnologia i cal col·laboració entre els territoris. Com més estenguem el coneixement, a més gent arribarem i més creixerà. El congrés tindrà molt recorregut perquè és el futur, i Vic i Lleida fan el primer pas liderar-ho. I això no vol dir que tot se centri a escala local, sinó que podem créixer per tenir més edicions amb ponències internacionals de països exemplars en bioeconomia circular com França, els Països Baixos o Bèlgica. A més a més, Vic i Lleida són referents en el sector primari i té sentit que s’impulsi des d’aquí.

Quin ha estat el detonant que ha generat interès per la bioeconomia circular?

C.S.: El sector demana un revulsiu perquè està patint molt. No és només per les matèries primeres, tampoc reben el preu que necessiten per poder tenir una activitat viable. Necessitem donar-los eines de productivitat, competitivitat i reducció de costos, i la bioeconomia és un element clau per aconseguir-ho. A més a més, tenen l’etiqueta de generadors de residus, ho estem veient en campanyes contra el consum de llet i de carn. Hem de posar en valor aquest sector. Si no hi fos, no podríem menjar. La tecnologia de la bioeconomia circular pot fer competitiu el sector primari.

“La clau és no llençar un recurs que sembla un residu perquè pot ser una matèria primera per a algú altre”

El relleu generacional és un problema al sector primari. Introduir-hi aquesta tecnologia captarà talent jove?

C.S.: Si posem en valor què fa l’agricultura, la ramaderia i la pesca, podrem frenar el problema del relleu generacional. Cada cop hi ha més gent disposada a anar a zones rurals per començar de zero i la bioeconomia circular és un incentiu. Captem treballadors més joves i amb un talent qualificat que poden canviar la imatge del sector primari.

Presentareu casos com el de Casa Ametller, Cooperativa Plana de Vic o Grup Carinsa. El fet de ser propers és inspirador?

T. R.: És la clau. Una escola que forma joves i posa exemples que queden lluny, no té el mateix impacte. Exemples com aquests que tenen importància al territori poden ajudar a trencar amb la idea que tenim que la gent del camp i de la carn genera residus.

C.S.: A vegades també hi ha desconeixement. Fa uns dies parlava amb un empresari que té ametllers i em deia que no fa res de bioeconomia circular. Li vaig preguntar què feia amb les closques, i em va dir que les venia per dur-les al Marroc i convertir-les amb asfalt. No era conscient que això és bioeconomia circular. També ven les branques per fer-ne pèl·let, i això també ho és. Pots contribuir a una cadena de valor circular sense ser qui recuperi tot aquest procés, ho pot fer un altre. La clau és no llençar un recurs que sembla un residu perquè pot ser una matèria primera per a algú altre.

El Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC és un dels organismes claus en recerca de la bioeconomia circular, calen més centres com aquest?

Per muntar el congrés hem estat en contacte amb molts centres de recerca i hem inventariat tots els projectes. Hi ha moltíssim capital intel·lectual. No calen més centres de recerca orientats a la bioeconomia perquè el coneixement el tenim, ara cal que arribi a les empreses. ÉS clar que com més investigació en tecnologia i sistemes hi hagi és millor, però el que de debò necessitem és suport en inversions, transferència de coneixement i portar els processos al mercat.