“Introduir la bioeconomia en els processos productius implica apostar per un nou model de generació de riquesa de gestió de subproductes en entorns tradicionals com el primari a través de la innovació i la circularitat”. Així és com descriu Carme Sáez un dels conceptes que ha de dotar la capacitat productiva de Catalunya d’un valor afegit per incrementar la riquesa del país i facilitar la seva independència en àrees clau com la generació i gestió de recursos energètics. Un dels termes clau és el biogàs, el qual serà l’eix central del 2n Congrés de Bioeconomia, Innovació i Tecnologia dels sectors agroalimentari, forestal, pesquer i el món rural, que se celebra a Vic els 30 i 31 de març. Una cita que, segons la seva directora, “farà pedagogia sobre una pràctica que va més enllà del sector primari i que ja és transversal”.

Quines són les novetats d’aquesta segona edició?

L’any passat vam posar el focus en la divulgació per acostar el concepte i per fer entendre que afecta molts sectors, ja que els residus del sectors primari es poden reciclar i convertir-se en matèries primeres d’alt valor per a altres indústries. Els residus orgànics sorgeixen de moltes altres activitats que no són ramaderia o agricultura i es poden recuperar, però si no hi ha coneixement, divulgació i networking, no s’aconseguirà. En aquesta segona edició, volem aprofundir en aquestes pràctiques concretes, i posarem l’accent sobre un recurs energètic sorgit d’aquesta circularitat com és el biogàs, que té la capacitat de reciclar les dejeccions de purins, les restes de la indústria agroalimentària, o de les depuradores, entre moltes altres.

El biogàs és una de les pràctiques concretes de la bioeconomia circular.

Efectivament, per això hi posem èmfasi enguany. Parlar de biogàs és parlar des de tecnologies fins a models de gestió. Primer cal entendre que no totes les propostes són aplicables a tots els territoris o a tota tipologia de residus, cal una reflexió prèvia que volem impulsar. Alguns dels aspectes sobre els quals incidir són la rendibilitat de les plantes de biogàs, l’estat de l’art a Catalunya, la valorització de tot el procediment per generar un recurs energètic o els subproductes que en sorgeixen, com el digestat, que també es pot valoritzar i convertir en un altre recurs que demana altres tecnologies.

Per tant, els actors principals no són els empresaris del sector primari, sinó que la cadena va molt més enllà.

No només són ramaders i agricultors els que tenen interès en el biogàs, al darrera també hi ha inversors, empreses, universitats, enginyeries, gestors, municipis, Consells Comarcals amb capacitat de mobilitzar recursos de manera conjunta... és transversal i els apel·lem a tots perquè vegin el potencial que hi ha. Una de les aportacions importants del congrés serà la presentació de la Guia per a ajuntaments i municipis, centrada en el desenvolupament local i territorial perquè les oficines de promoció econòmica sàpiguen com actuar per donar valor a la producció municipal a través de casos d’èxit que han sabut valorar elements com la proximitat de les granges per trobar el projecte adequat per a les seves particularitats. Individualitzar i aplicar tecnologies concretes és la clau.

“La investigació sempre va per davant, el problema es troba en la transferència de coneixement a la indústria”

Quines aplicacions lideren fins ara la generació del biogàs a Catalunya?

La gestió de les dejeccions ramaderes. Al darrera hi ha la resolució d’una externalitat negativa com els residus que generen els animals de les granges, que són un greu problema de contaminació, però estan guanyant importància els residus agroalimentaris o els residus de les depuradores. La combinació dels recursos de tots ells és el que permet que una planta pugui generar biogàs de qualitat. La idea principal és canviar el concepte de residu pel de recurs i trobar la millor fórmula per solucionar un problema o una mancança, i convertir-lo en l’origen d’una matèria primera. Aplicar tecnologia en aquesta transformació ha generat una energia molt valorada.

L’emergència climàtica i la situació de crisi actual ha impulsat l’interès per la bioeconomia circular?

Tota la situació de guerra, crisi de subministrament i de preu dels combustibles fòssils ens està fent repensar el model més que mai. Si tenim matèries primeres aquí, per què les anem a buscar a fora? Si com capaços de generar subproductes a escala local i obtenir els recursos per generar una energia més sostenible, per què no ho fem? Encara que impliqui aplicar tecnologia i invertir-hi, serà més efectiu que sortir a fora perquè generarem un rendiment econòmic beneficiós a Catalunya. El canvi de mentalitat és progressiu i implica una transformació de la indústria, de les relacions entre actors i de la visió de l’amortització de les inversions.

Cal també incrementar esforços a escala d’investigació i creació de tecnologia?

Els enginyers i enginyeres ho tenen molt clar. Des del punt de vista de disponibilitat d’idees i projectes, en tenim molts perquè l’àmbit científic té el coneixement i hi veu el potencial. La investigació sempre va per davant, el problema es troba en la transferència de coneixement a la indústria. Hem d’aconseguir que el que s’està estudiant es converteixi en tecnologia palpable i visible, que surti dels laboratoris per convertir-se en plantes i propostes reals. Cal hibridació entre sector públic, indústria i el món científic, que és on tenim el gap.

Com se supera el gap, amb més inversió?

Sí, però no únicament. Tenim moltes ajudes públiques com els CDTIs i els Next Generation, el problema és previ. Les empreses que ja tenen consciència tiben d’aquests recursos públics, la mancança es troba en el pas previ de detecció de cada empresa del potencial i de què pot arribar a fer si revaloritza els seus residus. És a dir, el problema està en la comprensió i incorporació de la innovació de la economia biocircular en el seu àmbit de negoci. Falta encara molta visió. En aquest punt estan fent una feina molt gran els clústers com el de la carn, del vi o de la bioenergia, que creen la xarxa que ens falta per connectar els actors i donar a conèixer projectes amb els seus beneficis.

“S’ha d’incentivar el relleu generacional al sector primari a través de les oportunitats que generen la innovació i la tecnologia en la circularitat”

La comunicació i la visibilització serien un punt a reforçar.

Es parla de reciclatge, d’economia circular, de bioeconomia, de bioeconomia circular... tots ells són conceptes diferents que es confonen i es posen al mateix sac. La bioeconomia i el biogàs són part de l’economia circular, per exemple. Hi ha molt matisos que no es coneixen. Si diferenciem conceptes, podrem donar més valor a cada tipologia de recurs i a cada pràctica de manera individualitzada per aplicar-la a l’entorn més adequat. Una indústria molt avançada en aquest aspecte és la del metall, però perquè el metall té un gran valor econòmic i la circularitat ja forma part de la seva base. En el cas de la matèria orgànica, no existeix un mercat que doni valor als residus. Si no hi ha la transferència de coneixement adient, es portaran els residus a un gestor que potser no genera el producte de més valor afegit. Es pot cremar fusta o es pot fer pèl·let, dues propostes que servirien per gestionar un residu, però que tenen un valor afegit resultant molt diferent.

A més dels actors que intervenen directament, també treballeu al congrés la comunicació cap als joves amb un taller.

Si no visibilitzem la bioeconomia i sensibilitzem sobre ella a nivell general, no avançarem suficient. Hem proposat un taller adreçat a estudiants i a tècnics de comunicació perquè entenguin tots els conceptes i sàpiguen comunicar-los. El coneixement general fa la força.

Al sector primari hi ha un problema de relleu generacional, incorporar la innovació en circularitat i el component tecnològic pot fer-lo revifar?

Clarament. Un jove no pensa només en l’activitat tradicional, sinó que pot pensar en les oportunitats tecnològiques que aporta la bioeconomia en un procés tradicional. Això genera també projectes més engrescadors perquè suposa innovar en un sector que ha quedat una mica oblidat. Però calen recursos, perquè aplicar tecnologia té un cost i, sense recursos, difícilment es pot atraure el talent. No és fàcil, però s’ha d’incentivar aquets relleu a través de les oportunitats que generen la innovació i la tecnologia en la circularitat.