Simona Levi és activista digital reconeguda a Europa en la defensa dels comuns i la digitalització democràtica i coordinadora del programa 4D. La segona edició de la conferència europea 4D, sobre la digitalització democràtica i drets digitals, se celebra a Barcelona el 28 d’octubre a la sala d’actes del COAC, a Barcelona. “El tema principal que treballarem aquest any és la sobirania digital de les persones, però també tota la part de la propaganda i de la desinformació i de com això afecta el debat democràtic”, explica, “realment la difusió d'informació està arribant per canals controlats per molt poques persones i totes persones amb les mateixes característiques”.

El pròxim 28 d’octubre se celebra a Barcelona la conferència 4D, sobre digitalització democràtica i drets digitals. Què es poden trobar els assistents en aquesta edició?

La conferència 4D l'organitzem conjuntament Xnet i Accent Obert i té la intenció de traslladar a la població l'estat de la qüestió de la lluita per millorar la digitalització democràtica i el dret digital. És com una actualització respecte a coses de què vam parlar l'any passat, per exemple, la digitalització democràtica, de la sobirania digital per a les persones a nivell d'Unió Europea (UE), però també legislacions noves que vam anunciar que podrien ser un problema i l’evolució que hem tingut o que poden tenir. Realment és la idea d'actualitzar-nos pel que fa a estratègia com a societat civil per veure què hem de fer i què hem de vigilar.

En diferents ocasions has comentat que els drets digitals de la nostra societat estan amenaçats per les mans d’unes poques empreses. En som realment conscients de les amenaces i les vulneracions?

Jo crec que Elon Musk i Donald Trump han ajudat molt que tothom tingui consciència que realment són uns pocs senyors que estan prenent decisions sobre coses que afecten a tothom. Per això, el tema principal que treballarem aquest any és la sobirania digital de les persones, però també tota la part de la propaganda i de la desinformació i de com això afecta al debat democràtic, perquè realment la difusió d'informació està arribant per canals controlats per molt poques persones i totes persones amb les mateixes característiques. Crec que som conscients i a la conferència sempre barregem societat civil, però també bona feina, bons exemples d'institucions, perquè realment hem d'aliar-nos societat civil i servidors públics, que realment estan fent la seva feina per aconseguir resistir i augmentar els drets en àmbit digital.

Quines solucions existeixen, per part de les institucions, per guanyar més sobirania digital?

El que diem a Xnet i també al meu últim llibre Digitalització Democràtica és que realment les institucions han fet deixadesa de funcions completament en aquest sentit. Han deixat que aquestes big tech entrin per la porta a les nostres cases, l'administració, l’educació i els serveis públics. Nosaltres considerem que tenim una gran responsabilitat en corregir la mala feina que hem fet en aquest sentit. Ara bé, comença a haver-hi, des de la covid, Donald Trump i Elon Musk han mostrat clarament a les institucions que no poden continuar fent com si la digitalització succeís com un fenomen meteorològic i que han de prendre decisions i escollir opcions. I doncs comença a haver-hi servidors públics i institucions atentes i nosaltres sempre portem exemples a aquesta conferència. L'any passat vam parlar d'exemples com ara a França, aquest any portem l'exemple de l'Índia, perquè a l'Índia tota la infraestructura de l'administració pública es fa en codi d'auditable i de manera que hi poden contribuir com a empresa tota mena d'empresa petites i grans a nivell de l'estat, però també les mateixos usuaris tenen un accés més gran a conèixer amb quin tipus d'eines fan treballar. En l'àmbit europeu portem Alemanya, on des de ja fa molts anys hi ha una organització molt semblant a Xnet per com ha sorgit, perquè tot això va sorgir com una investigació en l'àmbit universitari, i que ara en molt pocs anys aquesta defensa que es va fer en un petit grup a nivell universitari de la sobirania digital de la població. El govern d'Alemanya la va institucionalitzar i aquest petit grup de persones, que a més, principalment són dones, les va fer responsable del qual es diu el Sovereign Tech Fund, que és una font estatal del ministeri que dona ajuda justament per al desenvolupament de software auditable i que serveixi a l'administració per a una digitalització sobirana i democràtica dels serveis públics.

“Les institucions han fet una deixadesa de funcions en sobirania digital i han deixat que les ‘big tech’ entrin per la porta a les nostres cases, l’administració, l’educació i els serveis públics”

I quina és la situació actual de Catalunya pel que fa a transparència i a sobirania digital respecte a la feina feta en altres països d’Europa com els esmentats?

Hi ha coses que depenem d’Europa, com tot el tema digital depèn prou de la Unió Europea, o altres coses depenem d'Espanya i en altres coses tenim competències. La veritat és que nosaltres vam començar en el tema justament aquest de l'autonomia digital el 2019 i abans vam trobar molta resistència institucional al començament i ara jo crec que cada cop més la institució és conscient que ha de generar formes de sobirania. He de dir que, però, que hi ha una inèrcia encara gran que jo crec que podria ser menor perquè la digitalització és tot i és complicat fer un gir sense posar en perill una certa precarietat en aquest àmbit. Però nosaltres tenim converses tant amb el Govern de Catalunya, així com amb el Govern d’Espanya, per intentar avançar en això. La porta està oberta, estem parlant i esperem que ràpidament s'accelerin les decisions en aquest sentit.

Per part de la societat civil, hi ha una manca alfabetització digital, ens hem de preguntar més que fan les grans corporacions amb la nostra presència digital?

Sempre diem que no podem demanar això realment a la població en el sentit que, per exemple, fem servir Google perquè no hi ha una alternativa, encara que hi hagi codi alternatiu en software lliure que ja faria la funció, però el gran problema és en la usabilitat. Si les institucions no inverteixen a fer unes eines que utilitzem quotidianament a l'administració o a l'escola després és molt complicat que tu tornis a casa teva i tinguis tota una altra digitalització diferent de la que ja et proposa la teva pròpia administració. Suggerim a les persones que quan pugui tinguin un correu electrònic autònom a les big tech, però no tothom, sense tenir una mica de coneixement, ho pot fer. És per això que sempre insistim que són les institucions que han d'aprovar eines alternatives vàlides i igualment funcionals perquè la gent ja fa el que pot, però estem parlant d'un canvi a gran escala. És com dir que l'única cosa que està a l'abast com a menjar normal és una hamburguesa d'una cadena d'alimentació i que la gent hauria d'anar als boscos a trobar el seu propi menjar. Què vol dir? El menjar hi és i una forma diferent d'alimentar-se existeix, però hem de fer l'esforç que hem fet amb l'alimentació que això sigui un dret, que aconsellem una millor alimentació i no la pitjor possible i tota una sèrie de coses que necessitem la institució perquè això pugui arribar a tothom.

“Fem servir Google perquè no hi ha una alternativa, encara que hi hagi codi alternatiu en ‘software’ lliure que ja faria la funció, però el gran problema és en la usabilitat”

El programari lliure i la descentralització són dues possibles sortides a aquestes situacions?

Sí, però no és perquè sigui software lliure, que també, sinó perquè necessitem les dues coses i són molt fàcils d'aconseguir. Necessitem que els servidors, el núvol on deixem les nostres coses, sigui sobirà, que hi podem accedir. El que passa ara mateix per una escola que fa servir o Microsoft o Google és que no pot accedir al núvol al lloc, al servidor, a l'ordinador, on hi ha les seves coses. Només pot dir, si us plau, esborreu, i l'empresa diu, no et preocupis i ja esborrarem. Però tu no ets sobirà, no pots saber què s'està fent, si s'està traient dades, si s'està processant el que has gravat, etcètera. Així que els servidors han de ser sobirans, és a dir, accessibles per a qui els fa servir. L'altra cosa és que el software ha de ser auditable per a qui el fa servir. Com el motor d'un cotxe, tu has de saber què està executant, per la qual cosa, si és un software privatiu, que només ho sap l'empresa, tu mai pots accedir-hi. Encara que no sàpigues de motors, has de poder accedir-hi perquè persones de la teva confiança puguin dir-te què està executant aquest codi. I això només succeeix amb el software lliure, perquè és auditable, perquè els procediments que fa poden fer això, auditar, i podem saber quin procediment està duent a terme.

Google o Meta han criticat obertament la Llei de Mercats Digitals (DMA) de la Unió Europea per alterar significativament l’experiència dels usuaris europeus. Com valora la situació?

És molt preocupant. Nosaltres vam dir que quan es va parlar de rent sales i Europa, el primer que van fer és treure la idea de taxes a les big techs i va ser un error, perquè ara és un xantatge, perquè els aranzels els han posat igualment i ara si volem fer alguna cosa en aquest sentit, Trump ens amenaça a pujar els aranzels. Crec que hi ha un problema d'una banda i de l'altra. Europa està fent una legislació que en tot cas és la més avançada del món respecte a protecció dels drets humans en l'àmbit digital, però és una legislació molt trossejada. Per exemple, la DCA –Directiva de la UE sobre Cooperació Administrativa– prohibeix completament el perfilat fet amb dades personal dels nens, per la qual cosa ens ha regulat el perfilat dels adults, en el sentit que es limita el dels adults, però no es prohibeix. Després trobes una altra llei, que és la TTPA –Transparència i Segmentació de la Publicitat Política–, que diu que això no es pot fer en període electoral. No s'ha fet una mirada llunyana. S'ha deixat arribar la digitalització sense cap precaució, de manera que ara hem d'anar ajustant i no s'està fent en la legislació una mirada prou llunyana per dir quins problemes hi ha. Obliguen la gent a fer uns recorreguts particulars per obtenir un servei quan no volen fer aquests recorreguts. Tot això s'ha anat veient per processos i, en aquest cas té raó qui diu que la legislació és excessiva, produeix una burocratització que només poden aguantar d'alguna manera les grans corporacions amb diners i posa en perill la petita mitjana empresa, que justament en aquest moment hauria de poder anar més ràpid si volem recuperar el temps perdut. D'altra banda, la idea de desregulació, que és l'americana i exagerada amb el trumpisme, tampoc és una bona solució. Estem veient que Trump i Elon Musk diuen que ells estan defensant la llibertat d'expressió, però ells no estan fent això. Ells diuen que un gran multimilionari que té una xarxa social que s'utilitza com a àgora pública de la comunicació pot apujar i abaixar el volum dels temes segons qui li interessa, perquè és la seva empresa i això és part de la llibertat d'expressió. Per la qual cosa, és o aquest liberalisme que la llibertat d'expressió és només la de més fort o l'excés regulatori i desordenat de la Unió Europea. Cap de les dues coses estan fent una bona feina perquè aconseguim una protecció real dels drets.

“No s'està fent en la legislació una mirada prou llunyana per dir quins problemes hi ha, ja que obliguen la gent a fer uns recorreguts particulars per obtenir un servei quan no volen fer aquests recorreguts”

I quin és l’equilibri?

Al nostre llibre, que és un informe per la Unió Europea, fem aquesta mirada i fins i tot proposem prototips concrets d'actuació. En realitat és molt fàcil. Ja tenim un prototip del qual hauria de ser la vida quotidiana digital sobirana en un petit prototip que tenim a les escoles de Barcelona amb el suport de la ciutat de Barcelona i estem proveint tots els serveis bàsics, des del núvol, d'un command it col·laboratiu, xats, etc. I no el proveïm com a empresa, sinó que és un projecte que altres empreses han desenvolupat. Nosaltres aportem la idea. Després diem que un altre prototip que necessitem és un correu perquè quan fem serveis mail estem donant la nostra conversació privada, posant en l'ordinador d'algú altre; i també en el navegador, que hauríem de rescatar Firefox. A nivell molt concret, seria fàcil tenir en un o dos anys totes les eines a punt per poder competir en aquest sentit. Per altra banda, hi ha tot el tema de la intel·ligència artificial (IA), que és un altre tema. Imaginem que fem una intel·ligència artificial perfecta a nivell de drets si el nostre quotidià digital més senzill i sobirà, però després escrius amb un Gmail que fa que tota la teva comunicació estigui passant en un punt central dels Estats Units. La trava és la fragilitat dels partits polítics, que són massa sensibles a la pressió de grups tan poderosos com són les big tech i també tenen por de la seva pròpia incompetència. Hem de trobar dins dels partits polítics una mica més d'humilitat i d'escoltar la societat civil. Sí que hi ha gent als partits polítics que estan fent la feina, que s’estan apropant i ajudant a avançar en aquest sentit.

Som a temps d’evitar els errors comesos, per exemple, en les xarxes socials amb la intel·ligència artificial?

Hi ha institucions que fan bé la feina, com el BSC –Barcelona Supercomputing Center–, que són prou curosos de treballar una intel·ligència artificial realment al servei del bé comú. Pel que sé de grups que estan treballant a dins, tot el que passa i els projectes que s’estan generant, tenen un retorn de sobirania pels éssers humans, de retorn públic, de software obert, d’accessibilitat a la petita i mitjana empresa, a les persones usuàries... O sigui, la IA ens ha agafat una mica més preparat. Hi ha gent a les institucions que no vol repetir els errors i que no vol replegar-se a anar amb el més fort simplement perquè és el que més fàcilment el treu als problemes, però després te'n genera l'altre, que t'està maltractant la teva població per als seus interessos. En aquest cas, per exemple, a Catalunya tenim algun avantatge.