Rere la Viquipèdia en català hi ha més de 1.500 participants actius que col·laboren en l’engreixament de la que s’ha consolidat com l’enciclopèdia en línia. Però aquests són només els que fan aportacions de forma habitual, ja que són prop de 500.000 les persones que, en un moment o altre, han ajudat amb contingut nou o amb millores per dotar de més qualitat la informació. Així és com s’ha arribat en més de 20 anys a superar les 760.000 entrades. I tot això també ho sustenta l’Amical Wikimedia, una organització independent i sense ànim de lucre fundada el 2008 per promoure aquest gran projecte de continguts lliures i en català. La crida a voluntaris sempre és oberta i no escatimen esforços a captar qualsevol persona: “Si ho proves, enganxa”. Així ho assegura la presidenta de l’associació, Núria Ribas, que reconeix que és “molt difícil” fer un recompte de les hores que s’hi poden arribar a dedicar. “És un projecte molt ambiciós, perquè busca recollir tot el coneixement, i la majoria ens hi hem enganxat perquè vèiem que alguna cosa faltava o que hi havia alguna errada”, assenyala. I l’esquema es repeteix en totes les edicions. En la versió basca, s’han atrevit a calcular en què ha derivat tota aquesta feina: “En Galder González, una de les persones que abandera el projecte al País Basc, diu que tot el coneixement en línia que tenen vindrien a ser 400 volums de l’equivalent a la nostra Gran Enciclopèdia Catalana”.

Quin és el perfil del viquipedista català?

No tenim un editor tipus, és una comunitat molt heterodoxa, però sí que és veritat que és eminentment masculina, vora el 90%. Les estadístiques catalanes no varien gaire dels viquipedistes en l'àmbit internacional. També tenim força gent gran, que és gent que té temps lliure per dedicar a passar hores davant de l'ordinador per crear el contingut. Ara fa uns anys que tenim un editor visual que ho fa tot més fàcil. Abans havies de treballar amb un editor de codi i vèiem més gent amb el perfil d'informàtic, ara tot és més divers.

Hi ha un component d’activisme per la llengua a banda de la creació pròpia de contingut per divulgar coneixement?

No tots els editors de la Viquipèdia en català poden editar en castellà. Una petita part són de l'estranger i han estudiat el català, però no saben castellà, i escullen col·laborar en català. És un percentatge residual, però existeix. Però el gran gruix són gent de Catalunya, de les Illes Balears o del País Valencià. Podrien editar a l'edició castellana, però ho estan fent a la catalana perquè hi ha, clarament, un punt d'activisme per la llengua. Busquem que el coneixement no només sigui lliure, sinó que estigui disponible en català.

“Busquem que el coneixement no només sigui lliure, sinó que estigui disponible en català”

Com comença el cuc de ser viquipedista?

Corregir és una de les vies d'entrada, tant de contingut com ortotipogràfiques, i et vas animant a poc a poc. Jo vaig entrar fent algunes correccions, però no va ser fins que vaig trobar una marató, que és un espai on un editor ja consolidat ensenya a editar i tota l'estructura de l'article, que vaig entrar de ple a la Viquipèdia. Hi ha grups d'edició que es troben puntualment i això permet que, si tens algun dubte o problema, o senzillament vols aprendre a editar, algú t'ajudi. Però també hem de pensar en la Wikidata. La societat en general té més al cap la Viquipèdia, que és l’enciclopèdia, però si vas a qualsevol entrada, a mà dreta tens una caixa amb informació bàsica, i això no és Viquipèdia, és Wikidata. Es tracta d'una base de dades tan potent que museus com el MoMa de Nova York ja no fan servir el seu programari tradicional, sinó que ho tenen tot a Wikidata. Allà hi tens molta informació d'obres d'art, artistes i elements importants. Per això, a vegades trobem biografies amb una mort recent que apareix la data de defunció a la dreta, però no al text. Tot això és informació que s'actualitza automàticament, independentment de la llengua. Així, si una persona a l'estranger ho modifica, sortirà a l'entrada. I quan una persona catalana ho vegi, ho canviarà al text de la biografia.

La Viquipèdia ofereix contingut gratuït sota el format de Creative Commons, però el robatori de contingut està a l’ordre del dia. Com us afecta?
Aquests dies hem tingut una polèmica amb les imatges de Wikimedia Commons, que és un repositori d'imatges lliure i es pot fer servir. Amb la mort del dibuixant i guionista conegut com a Onliyú, hem vist que alguns mitjans han fet servir una imatge de Commons per il·lustrar les notícies. El problema ha vingut pel fet que han posat que és una imatge d'arxiu, com si fos seva, quan l'atribució correcta hauria estat dir que és de la Viquipèdia. Tot el que oferim és coneixement obert perquè es difongui, perquè tothom se n'aprofiti, però cal dir d'on surt perquè els viquipedistes dediquen molt temps a nodrir-ho. A més a més, si la mateixa fotografia està reproduïda a 25 mitjans diferents, algú es pot pensar que Viquipèdia ha agafat la imatge d'un mitjà sense tenir-ne el dret. Es pot fer servir el que oferim, però s'ha de dir que és de Commons.

Com es combat aquesta situació?

Des de l'activisme. Una part del nostre activisme és parlar amb museus i entitats que tenen llicències obertes a les seves pàgines web perquè facin cessió d'imatges i les puguem oferir a tothom. Tot això es guarda en servidors arreu de món, tenim la garantia que es preserva i que es difon arreu. Hem de fer pedagogia de tota aquesta feina. Pensem que la gent que està creient, infants i adolescents, consultaran la Viquipèdia i agafaran contingut. Primer de tot, hem de garantir que estigui en català i sigui correcta; després, que sàpiguen que tot s'ha d'atribuir correctament. Per evitar aquests i altres vandalismes, tenim un ‘patrullador’ que es dedica, literalment, a patrullar i a vigilar canvis recents. Aquesta persona s'encarrega d'eliminar desinformació i bajanades.

“Tot el que oferim és coneixement obert perquè es difongui, però cal dir d'on surt perquè els viquipedistes dediquen molt temps a nodrir-ho”

Què feu quan es tracta de visions diferents i que totes poden ser referenciades?

Es discuteix. Si mires qualsevol pàgina de la Viquipèdia, veuràs una pestanya al costat que diu Discussió. Si està en blau, és que algú ha dit alguna cosa, i aquest espai és on es parla tot. El que es busca és evitar les guerres d'edicions, que tu diguis que és una cosa i jo, que és la contrària, i ens anem esborrant edicions. Tota la informació que es penja a pàgines de la Viquipèdia ha d'estar referenciada i ha de sortir de fonts fiables. La informació com a tal no és imparcial i tindrà sempre els mateixos biaixos que la societat. N'és exemple el fet que els editors siguin majoritàriament homes, perquè provoca un clar biaix de gènere. Hi ha un projecte que es diu Viquidones que fa prop de 10 anys que es va engegar per augmentar el nombre de biografies de dones. Quan va començar, teníem un 16% de biografies de dones i volíem passar la frontera del 20%. Si no surten als mitjans de divulgació, la Viquipèdia no pot fer biografies, i això és un desastre. Per això diem que la Viquipèdia tindrà els biaixos que té la societat. Tots els pokémons tenen la seva biografia perquè han tingut cobertura mediàtica en un moment donat. Amb dones, això és més difícil. No tots els noms es poden documentar, perquè la història les ha amagat. Però estem millorant cada dia. Des del 2021, es mesura la qualitat de les Viquipèdies i es fa el rànquing dels 10.000 articles bàsics que tota Viquipèdia hauria de tenir. Vam començar a la posició 13 i hem anat avançant fins al quart lloc. El tercer lloc ens costarà d'assolir perquè estem competint contra l'edició anglesa.

La primera Viquipèdia va ser l’anglesa; la segona, l’alemanya; i la tercera, la catalana. Continuem sent pioners?

Però nosaltres vam ser la segona a tenir continguts. Els alemanys van crear la seva edició, però van trigar dies a crear el primer article. Nosaltres la vam crear i al cap de poc un andorrà va escriure l'article d'Àbac. Estem a punt d'arribar al mig milió d'usuaris registrats, que és algú que s'ha creat un perfil en algun moment per editar, i tenim més d’un miler d'usuaris actius, que és una persona que ha fet una edició els últims 3 mesos. Per tant, hi ha molta gent que va passant i va editant. Som una comunitat per nombre de parlants bastant petita que es mira d'igual a igual amb comunitats molt més grans.

Participar en la Viquipèdia no és només escriure articles de forma aleatòria. Quin impacte tenen les viquimaratons?

El 2010, les viquimaratons portaven molta gent, més de 30 persones en un mateix lloc, com un museu. Ara no és així, en tenim que hi ha 10 persones. Ara estem fent viquimaratons que en comptes de durar un cap de setmana, duren 15 dies i es fan a distància. Pensem que estem disseminats a tots els territoris de parla catalana i que tenim catalans a la diàspora, així ajudem les persones que tenen interès en la temàtica de la viquimarató, però que no es pot desplaçar al lloc. També tenim el format de viquiprojecte, que és completament en línia. A vegades fem concursos i busquem qui ha creat més articles amb referències i amb una certa qualitat. Quan fem coses com aquestes, es nota un increment dels continguts. Depèn molt del projecte i del tema, però funcionen. Un de recent és el dels Jocs Olímpics. Era a l'agost i pensàvem que no hi hauria gent, però va funcionar molt bé. O el del mes de març sobre dones. Volíem arribar a les 40.000 dones, ens en faltaven 600, i això són tants articles que pensava que trigaríem dos o tres mesos. Vam assolir l'objectiu en un mes.

“La Viquipèdia tindrà els biaixos que té la societat”

Com influeixen les fites històriques i moments polítics en la creació de continguts?

Trobem moment com l'1 d'octubre en els quals tenim biografies de polítics que s'han de protegir dels vandalismes constants. Protegir vol dir ser un usuari registrat i vigilar el contingut. També tenim casos com la DANA que ha afectat València. Una de les primeres coses que vam fer va ser contactar amb viquipedistes que són a València per saber si estaven bé i si necessitaven res, i després, per crear l'article i anar actualitzant-ho. Els mitjans fan cobertura des del lloc i nosaltres ho fem de forma més estàtica.

En 20 anys, l’aportació dels viquipedistes ha estat constant?

Tenim editors que hi són des del principi, però també hi ha gent que s'ha anat retirant. I gent que editen en moment puntuals, marxen per coses personals, i tornen després. O persones que editen segons el tema. Com a viquipedista, normalment, acabes tornant. El que hem notat més és la pandèmia, perquè al principi tothom va córrer a l'ordinador per socialitzar i fer coses durant el confinament, però després la gent ha començat a valorar més el temps lliure i d'oci, i el voluntariat en general, no només a la Viquipèdia, s’ha alentit. Tinc la sensació que la gent ara mateix és més individualista i que el voluntariat ha baixat en nombre de persones. També hem notat dificultats en la captació de generacions més joves. El que fem és entrar als instituts per arribar als joves i als docents. Fem un acompanyament als docents que vulguin introduir la Viquipèdia, perquè és una manera de ser crítics amb el nostre entorn. Però, en general, als joves els costa enganxar-se.

Les eines d’intel·ligència artificial són competidores de la Viquipèdia?

No, hi ha eines que formen part de la Viquipèdia. Per exemple, quan es decideix que els diacrítics deixaran d'anar accentuats, un robot busca a tot el mapa de la Viquipèdia aquests accents i els elimina. O la típica coma que no es posa mai bé i que és propi de la llengua parlada, això també es pot programar perquè ho trobi. Hi ha altres viquipedistes que van servir els bots per crear continguts. L'edició sueca té un nombre espectacular d'articles, però al darrere hi ha una intel·ligència artificial. Aquí encara ha de passar prou temps perquè veiem això, tot i que la correcció ortogràfica amb IA aquests últims 10 anys s'ha posat molt les piles. A la Viquipèdia el contingut va tot referenciat, mentre que la IA no té la capacitat de fer això. A l'aula, com a docent, demano als alumnes que creïn un article. Si utilitzen la IA, tindran el text, però no les referències. El ChatGPT el que fa quan se li demanen és inventar-se-les.

“A la Viquipèdia el contingut va tot referenciat, mentre que la IA no té la capacitat de fer això”

La Viquipèdia podria convertir-se en una eina per verificar els continguts de la IA generativa?

És un debat que tenim ara obert. S'estan fent molts estudis sobre com evolucionarà aquesta relació de continguts oberts amb les intel·ligències artificials. Pot ser que hi hagi aquesta relació de verificació, però s'ha de veure cap a on anirem, és aviat per treure una conclusió. A vegades fem servir la intel·ligència artificial per simplificar-nos la vida, però, al final, sempre hi ha la mà humana. Cal el teu criteri per saber si ha dit bé una cosa o cal donar-li un parell de voltes més. En el cas de la Viquipèdia, és el viquipedista qui diu que aquest contingut no té ni cap ni peus i que va fora, o que això no està referenciat, o que les fonts no són fiables. El que ens passa és que fins ara un anava a la Viquipèdia a llegir sobre el que fos, mentre que ara som en un canvi de paradigma en el qual preguntem i tenim una resposta. Pot ser que tinguem menys visites a la Viquipèdia i que hi hagi una davallada d'autors, però encara som en un escenari previ i hem de veure què passa. Possiblement, anem cap a un escenari de convivència. Fa molts anys que interactuem amb la tecnologia, però fins ara no li hem donat aquest nom. La tecnologia avança molt de pressa, el que hem de tenir és criteri.