Catalunya està immersa en la sequera més important dels últims cent anys. La falta d’aigua preocupa i ara més que mai s’ha posat el focus en reduir el malbaratament i aprofitar el màxim aquest recurs. Aquest ha estat precisament una de les temàtiques principals del congrés BIT, que acull l’Edifici El Sucre de Vic del 20 al 21 de març i està dedicat a la bioeconomia, la innovació i la tecnologia. “El territori català té consums molt baixos quan la comparem amb altres països avançats, en aquest sentit podem estar satisfets de l’enorme esforç ciutadà, la tecnologia només serà una eina més perquè aquesta responsabilitat pugui convertir-se encara en un ús més eficient”, apunta el director del Catalan Water Partnership (CWP), Xavier Amores.

L’ús de l’aigua és la gran protagonista del congrés BIT per l’edició d’enguany. Quin impacte directe té la tecnologia i la innovació per una millor gestió d’aquest bé escàs?

Són moltes les tecnologies que ens poden facilitar un consum més eficient del recurs. Potser un exemple clar i diferencial de l’anterior sequera a Catalunya ha estat el protagonisme de l’aigua regenerada, gràcies a la capacitat d’oferir tractaments d’aigua més avançats i que estan en la base de molts projectes innovadors de reutilització a tots els nivells: des d’empreses de tots els sectors a grans actuacions pels principals consumidors o les administracions. Un cas ben conegut són tots els treballs d’estudi i investigació que es van fer durant anys al riu Llobregat i que han permès portar a terme el projecte de reutilització indirecta amb plenes garanties de qualitat i que avui és clau per abastir l’àrea metropolitana de Barcelona. Així mateix, la digitalització està canviant de manera ràpida molts processos en la gestió del cicle de l’aigua.

Segons dades de Global Water Intelligence, l’aposta del sector de l’aigua per la transformació digital s’ha incrementat en els últims anys. Aquesta tendència també s’ha vist a l’àmbit català? En què ha canviat aquesta demanda?

Sense cap dubte, les més obvies és com la digitalització ens permet treballar des d’un millor control, presa de decisions, identificació de fuites o detectar avaries de manera preventiva. En general, en qualsevol procés del cicle de l’aigua. Potser la més important la trobem amb les solucions digitals ens ofereixen oportunitats de relacionar dades en tota la cadena de valor i facilitar solucions per prendre decisions en tots els nivells, des d’operaris a la direcció general. Per exemple, el concepte de bessons digitals de moltes infraestructures d’aigua cada vegada és més comú, i som capaços d’oferir solucions en molts dels àmbits crítics en l’aigua. Al clúster (CWP) hem participat en una trentena de projectes digitals en els darrers anys, sempre amb la idea de cooperació entre empreses, centres de recerca, operadors per contribuir a solucions d’impacte i aplicació en el sector de l’aigua i en totes les tecnologies: internet de les coses (IoT), intel·ligència artificial (IA) o big data.

“L’aposta més important la trobem amb les solucions digitals ens ofereixen oportunitats de relacionar dades en tota la cadena de valor i facilitar solucions per prendre decisions en tots els nivells, des d’operaris a la direcció general”

Quines tecnologies estan a l'ordre del dia d’aquesta transformació?

Hi ha projectes aplicats en l’aigua en pràcticament totes les tecnologies i, per exemple, l’IoT i la IA són transversals, i es poden aplicar en diferents processos i infraestructures. L'internet de les coses ens permet aconseguir un major volum de dades, que a la vegada pot ajudar a identificar tendències o prendre les millors decisions possibles amb tota aquesta informació. Ara mateix en un projecte que tenim en marxa, el SmartH2Otel 2.0., la implementació de IoT ens permet millorar el control dels usos de l'aigua en instal·lacions turístiques. La IA, en canvi, s'alimenta del creixent volum de dades que la digitalització genera als darrers anys, i permet fer una pas més enllà i anticipar episodis futurs o estimar indicadors virtuals que permeten analitzar nous paràmetres, de manera indirecta. Dos bons exemples són el projecte SurVue, que a través de l'anàlisi d'imatges amb algoritmes pot anticipar i donar resposta a episodis de formació d'escumes en depuradores, o la segona fase del projecte AtmosphAIr, que segons resultats previs, ja explota la IA per a preveure la formació i dispersió de gasos odorífers també en depuradores.

Quins sectors estan patint d’una forma més evident les restriccions de sequera actuals?

Tenim una pluralitat de situacions que fa complexa la gestió de la demanda. La pagesia és obvi que en ser els principals consumidors de recurs són també els que pateixen majors restriccions i de fa molts mesos, però també sectors industrials, activitats econòmiques com el turisme o serveis també n’estan patint de manera destacada. L’ordenament del Pla de Sequera per unitats territorials permet adaptar mesures en funció de la seva ubicació i, per tant, ajuda a tenir molt més ben parametritzat quines restriccions afecten cada tipus d’usuari d’una manera diferenciada. Això fa que trobem a Catalunya múltiples situacions, en funció de la conca, del municipi, de si tenen concessions o el seu subministrament és únicament via la xarxa municipal, de les regulacions diferents en funció de l’ordenança municipal o la situació de consum d’aigua que tingui l’ajuntament… Tot això fa que per molta pime (petita i mitjana empresa) no sigui fàcil entendre com l'afecten les restriccions. El que és evident, és que aquesta és una situació que es pot repetir amb més freqüència i caldrà adaptar processos empresarials, ser més eficients que mai en els consums i introduir la gestió de l’aigua com una variable estratègica en les empreses.

Troba que les empreses cada cop són més sostenibles i tenen una consciència més ferma sobre la situació actual de la manca d’aigua?

La sequera del 2008 va marcar un canvi de comportament en els ciutadans que en gran part s’ha mantingut, amb consums molt per sota que d’altres països. En les empreses tenim companyies que han fet grans inversions, que són molt eficients en el consum d’aigua, podríem parlar de la petroquímica de Tarragona com a cas d’èxit en la reutilització a gran escala, però també d’hotels, càmpings o pimes industrials o grans companyies que han fet canvis rellevants en processos fins a assolir rendiments envejables. Hi ha una combinació de consciència i de preocupació per un futur amb més estrès hídric al Mediterrani, la qual cosa sabem de fa molts anys. Ara bé, també tenim empreses que no hi han invertit prou, l’aigua és econòmica en cost, i sovint no era la inversió més rendible per moltes companyies, i ara quan no n’hi ha ens adonem del valor de no tenir-ne.

“Tenim empreses que no han invertit prou, ja que l’aigua és econòmica en cost i no era la inversió més rendible, però ara quan no n’hi ha ens adonem del valor de no tenir-ne”

Això es veu reflectit en l’aposta per la innovació?

Fa anys que col·laborem en projectes innovadors i de digitalització en molts sectors empresarials. Moltes de les activitats d’R+D de fa uns anys, avui són solucions de mercat, competitives i assequibles per al conjunt. Avui, en plena emergència, l’aposta és per solucions ja disponibles i que es puguin implementar ràpidament, l’R+D té una mirada més a mitjà termini i de cert risc, i per tant ara mateix es busquen solucions a curt termini.

Realment s’està veient una aplicació d’aquestes solucions sobre l’estalvi de l’aigua a les empreses i administracions públiques?

Actualment, tenim molts casos molt innovadors, el de reutilització indirecta del riu Llobregat l’han vingut a conèixer gent d’arreu i va guanyar el premi a projecte més innovador per part de la Water Reuse Europe l’any passat. Tenim empreses càrnies que han participat en projectes per promoure la reutilització liderada pel Centre Tecnològic Beta i que això els hi ha permès disposar avui d’aigua regenerada abans que la resta. També ajuntaments, com Barcelona o Vic, per dir-ne dos de dimensions molt diferents, que van fer una aposta per la digitalització que els ha permès assolir rendiments de xarxa molt millors que d’altres homòlegs europeus.

La ramaderia i la pagesia han estat en el focus del debat en les últimes setmanes. Com els ajuda els avenços tecnològics a ser més eficients?

És un sector on els marges són petits, i per tant és més complicat per a molts d’ells fer inversions en modernització i digitalització. És un camí en el qual haurem d’ajudar entre tots per mantenir un sector clau per al futur, tot i que representi un percentatge petit en clau de PIB o ocupació, però que és estratègic. El PERTE (projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica) de digitalització del cicle de l’aigua també tenia partides dirigides a la digitalització del regadiu, però en general les inversions en modernització impliquen xifres molt importants en l'àmbit pressupostari que requereixen la cooperació entre administracions i sector privat.

“La ramaderia i la pagesia responen a un sector amb marges molt petits i que hem d’ajudar entre tots a mantenir-lo, ja que és estratègic i clau en un futur”

De quina forma treballen les companyies la regeneració i la reutilització de l’aigua?

És impossible resumir tot el que s’està fent, però per posar un exemple concret, ara mateix estem treballant en el projecte REWAT. Aquest busca minimitzar una de les barreres principals que es troben en la planificació de l’ús de l’aigua regenerada com és la dificultat de dissenyar una xarxa de distribució òptima, eficient en desplegament d’espai i d’operativa al menor cost possible. L’objectiu del projecte és definir i desenvolupar un algoritme pel disseny òptim d’aquesta tipologia de xarxa, que consideri la informació geogràfica, cadastral, els costos de construcció i operació, la infraestructura existent, l’oferta i la demanda o la cota del terreny, entre d’altres. També es definiran els requisits de sensorització i monitoratge per garantir la qualitat de l’aigua regenerada en tot moment. És un projecte cooperatiu amb centres de recerca com l’ICRA o la Universitat de Girona.

Una de les propostes més sentides en temps de sequera ha estat el tractament d’aigües residuals urbanes. És possible avui en dia tant pel que fa a la part de depuració i qualitat com la legislació?

La bona gestió de les aigües residuals es troba en la base de l’aposta per la regeneració. Totes les inversions en EDARs amb terciaris que s’han fet durant anys ens permeten avui de manera més fàcil treballar en clau d’aigua regenerada. De fet, durant anys molta aigua d’una qualitat molt bona i amb molt potencial d’ús anava a parar al mar, i encara tenim molta aigua que té aquest destí i que hem de poder donar-li un ús en moments com l’actual. La Unió Europea (UE) serà cada vegada més exigent amb l’aigua que aboquem per part de les depuradores, en aquest sentit és una gran oportunitat per accelerar la transició cap a un major pes de la reutilització. L’Estat espanyol és líder a Europa en aquest camp, però encara podem fer més avanços.

“Durant anys, molta aigua d’una qualitat bona i amb potencial d’ús anava a parar al mar, i encara en tenim molta que té aquest destí i que hem de poder donar-lo un ús en moments com l’actual”

La demanda de dessalinitzadores ha anat a l'alça en els últims mesos. Quin paper juguen aquestes en la situació actual i d’un futur a curt termini?

Les dessalinitzadores tenen un paper fonamental en el moment actual, però durant molts anys molta gent es preguntava per què havíem invertit en unes infraestructures que no s’utilitzaven. Ens hem de plantejar tant com disposem d’aquest recurs d’emergència, com també si som capaços d’introduir-los en la barreja d’oferta de recurs de manera habitual i que, per exemple, serveixin per a la recàrrega d’aqüífers o per al subministrament habitual de l’àrea metropolitana per donar compliment als compromisos del Ter. Actualment, es treballa en projectes per reaprofitar minerals i metalls de la salmorra o residu d’aquestes dessalinitzadores en projectes com el Sea4Value, i també hi ha molts projectes per aconseguir un preu més competitiu especialment per reduir el preu derivat del cost de l’energia d’aquest tipus de solucions.

En quins projectes esteu treballant des del Catalan Water Partnership?

Estem treballant en molts projectes cross-sectorials amb sectors com el vi, la carn o un projecte de petjada hídrica per al sector de la cosmètica (Cosme Water Footprint). També amb el sector turístic on fa més de tres anys que promovem l’ús eficient de l’aigua en el sector amb el projecte Life Wat’Savereuse o testant tecnologies digitals innovadores en el Smarth2hotel 2.0 en el càmping Les Medes de la Costa Brava. També en l’àmbit digital i de la reutilització. Cada any tenim entre vint i trenta projectes cooperatius en marxa.

Des de les llars o petites companyies, quines solucions tecnològiques es poden adoptar per augmentar l’estalvi?

Cada vegada més veurem solucions del dia a dia centrades en estalvi, fins a tecnologies per promoure la reutilització d’aigua en domèstic en l'àmbit individual o col·lectiva. També amb més ordenances que promouen l’ús d’aigües grises en noves construccions o rehabilitacions, i també solucions digitals en la gestió dels punts de consum d’aigua, com dutxes intel·ligents que estalvien més aigua i electrodomèstics on l’eficiència hídrica, com va passar amb l’energia, seran majors.