Investigadors de la UPC han aconseguit desenvolupar un hidrogel termo sensible conductor que permetrà dessalinitzar l'aigua de mar amb radiació solar i crear adhesius biomèdics destinats a teràpies semiinvasives i al diagnòstic mèdic. Aquest nou element podrà utilitzar-se en sistemes com ara membranes de filtració i sistemes de desionització d'aigua salada amb l’objectiu de crear un prototip d'autopurificació d'aigua que s’aplicaria directament a les llars. Un dels avantatges és que no necessita fonts elèctriques o equips a pressió, ja que es nodriria únicament d'energia solar per a la regeneració de l'aigua salina i la producció de potable.

"Es tracta d’una petita dessalinitzadora per produir aigua potable a casa. A mesura que l'hidrogel absorbeix l'aigua, aquesta va pujant cap a la superfície i s'evapora per l'acció de la llum solar. A aquest material afegim nanopartícules d'un polímer conductor, que aporta al material un color negre més intens, de forma que absorbeix més radiació solar i alhora afavoreix l'evaporació de l'aigua internament”, explica Joan Torras, membre del grup de recerca d'Innovació en Materials i Enginyeria Molecular-Biomaterials per a Teràpies Regeneratives (IMEM-BRT). 

Fins ara, el sistema ha obtingut una taxa d'evaporació del voltant de 3,5-4,5 kg/metre quadrat per hora, la qual cosa representaria uns 80-100 kg/metre quadrat d'aigua neta generada en 24 hores. L'hidrogel es podria fabricar en l'àmbit domèstic, amb un kit per preparar-lo, ja que no requereix cap equipament industrial, i es podria reutilitzar o reciclar també a casa.

Malles quirúrgiques terapèutiques i de diagnòstic

Gràcies a la propietat de retenir líquids i respondre als canvis de temperatura, una segona aplicació important del nou hidrogel apunta als implants mèdics, com ara malles quirúrgiques per a la reparació d'hèrnies abdominals, esponges pel drenatge de fístules, després de procediments quirúrgics i embenats per a ferides, entre altres. 

La presència de l'hidrogel en les malles quirúrgiques, per exemple, en facilita l'adaptació als teixits per la capacitat d'adhesió del material. Els investigadors han aplicat a la malla quirúrgica nanopartícules biocompatibles que tenen una funció terasnòstica, és a dir, tant terapèutica com de diagnòstic. Per una banda, actuen com a bactericides i, per l'altra, permeten la detecció de l'implant amb eines d'espectroscòpia menys invasives per a les cèl·lules, possibilitant teràpies més personalitzades a les necessitats de cada pacient. A més, en ser una malla autoadhesiva, s'evita la necessitat d'utilització de grapes, tacs o sutures per a la fixació, cosa que redueix els riscos inflamatoris.