La sequera va posar en primer pla la necessitat de gestionar millor l’aigua, però una part important del problema queda fora de la vista: les fuites que es produeixen sota terra i que poden passar desapercebudes durant molt de temps. A les xarxes de distribució, detectar aquestes pèrdues sovint requereix inspeccions sobre el terreny, equips especialitzats i recursos que no tots els municipis tenen a l’abast.

Aquesta és la problemàtica que vol abordar Kimedes, una empresa deeptech catalana que utilitza imatges de satèl·lit i models propis d’intel·ligència artificial per identificar possibles fuites d’aigua. La tecnologia analitza dades de radar per detectar anomalies d’humitat al subsòl i assenyalar els punts on podria haver-hi una pèrdua, sense necessitat de desplegar sensors físics al llarg de tota la xarxa.

La companyia, amb seu a Arenys de Munt (Maresme), està impulsada per un equip de fundadors amb perfil d’enginyeria. Aquest 2026 ha rebut el suport de l’ESA Phi-Lab Spain i d’ENISA, i treballa en un projecte de recerca de 24 mesos per millorar la capacitat de detecció. L’objectiu és localitzar fuites més profundes i reduir els falsos positius, un dels principals reptes de la tecnologia.

David Mora Gandarillas, CEO i cofundador de Kimedes, explica a Metadata que la idea va sorgir el 2024, en plena sequera. "Ens preguntàvem com podia ser que, amb tots els avenços tecnològics que teníem a l’abast, no fóssim capaços de preveure aquests cicles de sequera ni de gestionar millor l’aigua", recorda.

De la sequera a les fuites invisibles

Durant la fase inicial de descoberta, l’equip va parlar amb alcaldes i gestors de l’aigua per entendre les dificultats que afrontaven els municipis. En aquest procés van identificar un problema que anava més enllà de la disponibilitat del recurs: una part de l’aigua tractada i distribuïda es perdia abans d’arribar als consumidors.

"Vam descobrir que hi havia un altre problema de fons: l’aigua es perdia, i això tenia un cost ambiental, econòmic i social", explica Mora. La situació era especialment contradictòria en un context de restriccions: mentre es demanava a la ciutadania que reduís el consum, les xarxes continuaven perdent aigua.

Kimedes utilitza imatges de satèl·lit SAR i models propis d’intel·ligència artificial per detectar possibles fuites d’aigua sota terra sense instal·lar sensors a la xarxa.

El primer plantejament de Kimedes combinava sensors físics i un model d’intel·ligència artificial. Tanmateix, l’equip va detectar que bona part dels municipis no disposaven de xarxes prou digitalitzades per alimentar el sistema amb dades de qualitat. A més, instal·lar i mantenir els sensors hauria comportat una inversió elevada i una logística complexa.

"Qui paga el sensor? Qui l’instal·la? Qui el repara i el manté?", es preguntaven els fundadors. La companyia va començar a explorar alternatives que permetessin arribar als municipis sense haver d’intervenir físicament en tota la infraestructura. La resposta va ser recórrer a les dades de satèl·lit, que ja existeixen i cobreixen el territori sense necessitat d’instal·lar dispositius al carrer.

Un radar espacial per trobar aigua on no n’hi hauria d’haver

La tecnologia de Kimedes es basa en imatges de radar d’obertura sintètica, conegudes com a SAR, que permeten observar la superfície terrestre independentment de la llum solar i travessar els núvols. A partir d’aquestes imatges, els models propis d’intel·ligència artificial analitzen sèries temporals d’un mateix municipi i busquen anomalies d’humitat al subsòl.

El principi és identificar zones on hi ha indicis de presència d’aigua en llocs on no n’hi hauria d’haver. La informació del radar es creua amb altres paràmetres per determinar si una anomalia podria correspondre a una fuita d’una canonada. "Dit de manera senzilla: troba aigua on no n’hi hauria d’haver, i aquesta dada, creuada amb molts altres paràmetres, és el que acaba definint una possible fuita", resumeix Mora.

La tecnologia identifica anomalies d’humitat al subsòl i les representa en un mapa interactiu que permet als municipis prioritzar els punts on cal fer inspeccions.

La diferència respecte dels sistemes tradicionals és que la tecnologia no pretén substituir les comprovacions sobre el terreny, sinó ajudar a decidir on convé fer-les. Mètodes com els geòfons o els correladors acústics permeten localitzar fuites, però poden requerir recórrer quilòmetres de carrers i inspeccionar trams de xarxa.

Kimedes ofereix un mapa interactiu del municipi que assenyala possibles punts de risc amb diferents colors. Les zones vermelles o taronges indiquen anomalies que el sistema considera prioritàries. D’aquesta manera, els operaris poden concentrar les inspeccions en els punts assenyalats abans de fer obres o obrir el paviment.

El cost econòmic i ambiental de l’aigua que es perd

Segons les dades que maneja la companyia, prop del 30% de l’aigua potable es pot perdre a les xarxes de distribució abans d’arribar als consumidors. La dimensió del problema també es pot observar a escala municipal: en un poble d’uns 8.000 habitants, l’aigua que es perd pot equivaldre a una piscina municipal cada dia i representar fins a 200.000 euros anuals.

"En alguns municipis petits hem vist pèrdues de fins al 50% de l’aigua", afirma Mora. A més del cost directe, aquestes fuites impliquen malbaratar els recursos necessaris per captar, tractar, transportar i, en alguns casos, dessalinitzar l’aigua que acaba perdent-se.

En alguns municipis petits es poden perdre fins al 50% de l’aigua, segons les dades que maneja l’empresa. En una població de 8.000 habitants, les pèrdues poden equivaldre a una piscina municipal cada dia.

La companyia també recull dades globals que apunten a la magnitud del problema. Les xarxes de subministrament de tot el món perden aproximadament 126.000 milions de metres cúbics d’aigua tractada cada any, amb un valor econòmic estimat de 39.000 milions de dòlars, segons l’estudi de Liemberger i Wyatt publicat a Water Supply el 2019.

Aquestes pèrdues tenen conseqüències que van més enllà de la factura de l’aigua. Cada metre cúbic que es perd representa també energia i recursos utilitzats en el tractament i la distribució. En un escenari d’escassetat hídrica, detectar i reparar les fuites és una de les vies per aprofitar millor l’aigua disponible.

Els municipis petits, el primer mercat de Kimedes

La companyia orienta inicialment la seva tecnologia als municipis petits i mitjans, especialment aquells que gestionen directament el servei d’aigua i no disposen dels recursos tècnics i econòmics de les grans operadores.

Mora assenyala que moltes d’aquestes administracions treballen de manera reactiva: intervenen quan una fuita és visible o quan es produeix una avaria, però tenen menys capacitat per anticipar-se. A això s’hi afegeix l’antiguitat de moltes infraestructures, que no sempre s’han adaptat al creixement urbanístic dels darrers anys.

"Hi ha cada cop més municipis amb l’aigua municipalitzada, que no tenen els recursos de les grans empreses i acaben actuant de manera reactiva, sense capacitat d’anticipar-se", explica.

La companyia orienta inicialment la seva tecnologia als municipis petits i mitjans, que sovint no disposen dels recursos necessaris per digitalitzar i monitorar tota la xarxa de distribució.

La digitalització completa de les xarxes, amb sensors i sistemes de monitoratge distribuïts, seria una solució possible, però comportaria inversions que no sempre són assumibles. Per això, Kimedes defensa les tecnologies no invasives com una alternativa per millorar la informació disponible sense haver de desplegar una infraestructura nova.

La companyia ofereix una plataforma de programari com a servei (SaaS) amb mapes interactius, alertes i una priorització dels punts que cal inspeccionar. La intenció és que els resultats es tradueixin en indicacions concretes per als equips municipals, sense obligar els operaris a interpretar grans volums de dades.

"No volem que els operaris perdin temps analitzant dades ni traient conclusions", afirma Mora. El valor de l’eina, segons el cofundador, és facilitar la presa de decisions i orientar les actuacions cap als punts amb més probabilitats de contenir una fuita.

Un projecte de recerca amb l’ESA per millorar la detecció

Un dels passos més importants per al desenvolupament tecnològic de Kimedes és el projecte GOSHAWK, amb el suport de l’ESA Phi-Lab Spain, el programa de l’Agència Espacial Europea a l’Estat espanyol centrat en la resiliència climàtica. El projecte té una durada de 24 mesos, entre el 2026 i el 2028, i compta amb la participació del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC) i l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).

La recerca permetrà incorporar noves fonts d’observació per satèl·lit i combinar-les amb les dades que ja utilitza l’empresa. L’objectiu és augmentar la profunditat a la qual es poden detectar anomalies i millorar la precisió de la localització.

"El salt que busquem és detectar fuites més profundes i amb més precisió: hi ha molts tipus de satèl·lits que aporten dades que, creuades amb altres, et donen el resultat necessari", explica Mora.

El projecte no és l’única línia de recerca en què participa la companyia. L’Agència Estatal d’Investigació també li ha aprovat un projecte de col·laboració publicoprivada amb Eurecat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per avançar en tecnologies d’intel·ligència artificial i bessons digitals. Aquestes eines permeten crear representacions digitals d’infraestructures físiques i integrar-hi informació de diferents fonts.

Reduir els falsos positius, el principal repte tecnològic

Treballar amb imatges de satèl·lit comporta reptes importants de processament. Són dades de grans dimensions que exigeixen una elevada capacitat de computació i que poden contenir elements que dificulten la interpretació. Els models d’intel·ligència artificial han d’aprendre a distingir les anomalies rellevants del soroll i d'altres factors que poden alterar els resultats.

Kimedes també ha d'afrontar reptes de cobertura i treballa amb conjunts de dades molt grans i heterogenis. Però, entre totes aquestes dificultats, Mora identifica una prioritat: reduir els falsos positius, és a dir, els casos en què el sistema assenyala una possible fuita i la inspecció posterior no en troba cap.

Reduir els falsos positius és el principal repte tecnològic de Kimedes, ja que cada inspecció que no troba cap fuita comporta una despesa econòmica i una pèrdua de confiança.

"Cada visita sobre el terreny que no troba res costa diners i confiança", adverteix. La fiabilitat de les alertes és especialment important perquè la proposta de valor de l’empresa consisteix precisament a evitar inspeccions innecessàries i dirigir els equips cap als punts on és més probable trobar una pèrdua.

Per això, el repte no és únicament detectar més anomalies, sinó aconseguir que les indicacions siguin prou precises perquè els municipis hi puguin confiar. "L’objectiu de la recerca és una solució simple, fiable i ràpida", resumeix.

El repte de fer créixer una deeptech des de Catalunya

Kimedes forma part d’un sector que combina recerca, desenvolupament tecnològic i aplicacions en infraestructures crítiques. Aquest model, conegut com a deeptech, acostuma a requerir períodes de desenvolupament més llargs i inversions importants abans que una tecnologia pugui arribar a una implantació comercial àmplia.

Per a Mora, el principal obstacle és el finançament. Les solucions adreçades a administracions públiques —un model conegut com a B2G, de l’empresa a l’Administració— tenen cicles de venda llargs, mentre que bona part del capital disponible busca empreses amb creixements més ràpids.

"Hi ha pocs inversors per a projectes com el nostre, i aquest és el repte de tota la deeptech: requereix temps, inversions grans i assumir incògnites tecnològiques", assenyala.

Tot i això, el cofundador considera que Catalunya és un bon entorn per validar la tecnologia i construir una base sòlida abans d'abordar mercats més grans. Entre els actors que acompanyen l’empresa esmenta el Barcelona Supercomputing Center, Tech Barcelona, l’ESA i la Digital Catalonia Alliance.

A més, Kimedes ha estat seleccionada pel programa d’acceleració Cajamar Innova per treballar en la implantació de la tecnologia al sector agrícola. Aquesta via amplia les possibles aplicacions del sistema més enllà de les xarxes municipals, especialment en infraestructures de reg amb grans extensions.

De detectar fuites d’aigua a monitorar infraestructures enterrades

La visió de Kimedes va més enllà de les xarxes de distribució d’aigua potable. L’equip considera que la combinació de satèl·lits, intel·ligència artificial i bessons digitals pot ajudar a monitorar diferents tipus d’infraestructures i detectar líquids que s’escapen sota terra.

"Ens vam adonar que una sola tecnologia per resoldre-ho tot no és realista: per poder dir que has resolt el problema al 100%, cal que cada tecnologia cobreixi allà on no arriba l’altra", explica Mora.

La integració de diverses fonts de dades ha de permetre elaborar una llista prioritzada de possibles fuites, estimar-ne l’impacte i determinar per quines convé començar. Quan diferents tecnologies coincideixen en un mateix punt, aquesta informació també pot servir per reforçar la verificació del resultat.

L'empresa vol ampliar les aplicacions de la tecnologia a les xarxes de clavegueram i altres infraestructures enterrades, amb la voluntat de detectar qualsevol líquid que s'escapi sota terra.

A mitjà termini, l’empresa vol ampliar les aplicacions a altres infraestructures relacionades amb l’aigua, com les xarxes de clavegueram, i explorar la detecció de contaminants. El seu horitzó és poder identificar qualsevol líquid que s’escapi d’una infraestructura enterrada.

Abans, però, vol consolidar-se a Catalunya i ampliar la implantació a l’Estat espanyol. Mora situa el 2027 com un any clau per créixer en aquests mercats, abans de fer el salt a Europa i a altres territoris. També planteja la possibilitat de disposar d’un satèl·lit propi en òrbita en el futur, sempre que trobin el soci adequat.

Per aconseguir-ho, la companyia vol treballar més estretament amb les diputacions i els municipis, amb l’objectiu que aquesta monitorització es pugui convertir en una eina habitual de gestió de les xarxes. També busca aliances amb empreses constructores i del sector agrícola que necessitin conèixer millor l’estat de les seves infraestructures.

La idea de fons és que la tecnologia espacial no serveixi només per observar el planeta des de l’òrbita, sinó també per resoldre problemes quotidians que afecten directament els municipis. En el cas de Kimedes, el repte és convertir les dades que arriben de l’espai en informació útil per evitar que l’aigua es perdi sota els carrers.