Hi ha innovacions que no es poden desenvolupar d’un dia per l’altre. Necessiten anys de recerca, assajos, validacions i inversions abans de sortir dels laboratoris i arribar al mercat. Són les anomenades deep tech, tecnologies profundes que neixen del coneixement científic i que aspiren a donar resposta a alguns dels grans reptes globals. Aquesta és precisament la realitat que es respira al Barcelona Deep Tech Summit, que ha celebrat la seva cinquena edició al recinte de Fira de Barcelona Gran Via.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MetaData (@metadatacat)

Entre els passadissos i els espais de trobada, el congrés posa en contacte investigadors, empreses emergents, inversors i grans corporacions. L’objectiu és facilitar que els avenços científics es converteixin en productes i serveis amb aplicacions reals. Enguany, la salut té un protagonisme especial, amb propostes que van des de les teràpies gèniques fins als implants cerebrals de grafè, però també hi ha espai per a la robòtica, la intel·ligència artificial, la fotònica i les tecnologies espacials.

La trobada ha reunit més de 4.000 assistents, un centenar de start-ups i 300 inversors. Una dimensió que reflecteix l'ambició d'un ecosistema que, segons les dades presentades per ACCIÓ aquesta mateixa setmana, ja suma 402 empreses emergents de tecnologia profunda a Catalunya, amb 188 milions d'euros de facturació i més de 3.000 professionals.

El Barcelona Deep Tech Summit celebra la cinquena edició com a punt de trobada de l’ecosistema internacional de tecnologia profunda.

Juan Baselga, director de serveis a les empreses de Barcelona Activa, defineix les tecnologies profundes com aquelles que "sorgeixen de laboratoris, centres d'investigació, universitats, és a dir, de la recerca, i que tenen una certa capacitat per canviar les coses, per fer front als grans reptes globals". Ara bé, a diferència d'altres tecnologies digitals, el seu desenvolupament acostuma a ser més lent: "Aquestes necessiten validació, demostrar que aquella tecnologia pot fer allò que els científics creuen que pot fer".

Precisament, aquest és un dels grans reptes que el Summit vol abordar: connectar el temps i el risc de la recerca científica amb els recursos i les oportunitats del mercat.

La salut, un dels grans camps d’aplicació de la tecnologia profunda

Una de les àrees on aquesta transferència de coneixement pot tenir més impacte és la salut. Al congrés, empreses com la catalana Splice Bio presenten tecnologies que exploren noves vies per tractar malalties que encara no disposen d’alternatives terapèutiques.

Splice Bio és una empresa de teràpia gènica nascuda com a derivada de la recerca desenvolupada a la Universitat de Princeton. La companyia va traslladar el projecte a Barcelona per continuar desenvolupant una tecnologia pròpia amb l’objectiu de crear tractaments per a malalties genètiques que encara no tenen cap alternativa terapèutica. “Splice Bio és una empresa de teràpia gènica i ens dediquem a desenvolupar tractaments per malalties genètiques que actualment no tenen cap opció terapèutica”, explica el conseller delegat, Miquel Vila-Perelló.

El seu principal programa se centra en la malaltia de Stargardt, una patologia hereditària de la retina que acostuma a aparèixer durant l’adolescència o la joventut i que provoca una pèrdua progressiva de visió. La companyia treballa en una teràpia que introdueix una còpia funcional del gen afectat. El repte és que aquest gen és massa gran per transportar-lo sencer amb els vectors virals habituals. Per superar aquesta limitació, la tecnologia de Splice Bio el divideix en dues parts, que s’administren mitjançant dues partícules virals i es tornen a unir dins la cèl·lula.

Splice Bio desenvolupa una teràpia gènica per tractar la malaltia de Stargardt, una patologia hereditària que provoca una pèrdua progressiva de visió.

L’assaig clínic d’aquest tractament va començar el 2025 i està previst que s’allargui fins al 2029. L’empresa, fundada el 2019, ha passat de dos treballadors a una plantilla de 53 persones i ha captat rondes de finançament de 50 i 119 milions d’euros. Vila-Perelló explica que el projecte va començar en l’àmbit de l’oncologia, però que la teràpia gènica oferia possibilitats tecnològiques que no trobaven en altres camps. “Inicialment ens vam enfocar en l'àrea de l'oncologia i eventualment vam decidir centrar-nos en la teràpia gènica, on realment podíem fer coses que no es podien fer amb cap altra tecnologia.”

La tecnologia desenvolupada per a la malaltia de Stargardt també podria aplicar-se a altres patologies causades per mutacions en gens de grans dimensions, tant en malalties de la retina com del sistema nerviós central. “El futur és ampliar el ventall a altres malalties”, apunta el directiu.

Robots que caminen i aprenen a treballar amb les persones

La robòtica és un altre dels àmbits que exemplifiquen el pas de la recerca a les aplicacions industrials i socials. La catalana Pal Robotics, fundada el 2004 per dos emprenedors italians i dos de catalans, va començar amb el desenvolupament d’un robot humanoide capaç de caminar i jugar a escacs. Més de dues dècades després, l’empresa treballa en robots de servei per a sectors com la logística, la indústria, l’agricultura i l’atenció a les persones.

“PAL Robotics és un somni”, explica el conseller delegat i cofundador, Francesco Ferro, en referència a l’evolució de la robòtica humanoide. La companyia, que té uns 120 treballadors, desenvolupa diferents tipologies de robots: humanoides bípedes, plataformes mòbils amb rodes, braços manipuladors i sistemes per al transport de materials dins d’instal·lacions industrials.

Un dels seus productes és un robot d’inventari autònom que combina antenes RFID i càmeres per identificar productes i controlar existències, desplegat en més de quinze països. L’objectiu general és automatitzar tasques repetitives i alliberar els professionals perquè puguin dedicar-se a feines de més valor. “El nostre objectiu és millorar la qualitat de vida de les persones”, resumeix Ferro.

Pal Robotics porta més de dues dècades desenvolupant robots de servei per a sectors com la logística, la indústria, l’agricultura i l’atenció a les persones.

La intel·ligència artificial també ha accelerat el desenvolupament de la robòtica. Segons el directiu, algunes tasques que abans requerien setmanes, mesos o fins i tot anys ara es poden resoldre en qüestió d’hores o dies. "La IA ha estat una gran revolució. Ha permès, pel que fa a la robòtica, fer tasques que abans trigàvem fins i tot anys en qüestió d’hores”. 

Això no vol dir, però, que la IA pugui resoldre tots els reptes. Ferro subratlla que la matemàtica i la física continuen sent imprescindibles per garantir l’estabilitat dels robots i la seva interacció segura amb les persones. També defensa la necessitat que els sistemes siguin transparents i permetin entendre com prenen decisions. Entre els àmbits amb més potencial, destaca la sanitat, on els robots poden donar suport a professionals sotmesos a una pressió assistencial creixent. “Necessitem solucions adaptades als temps actuals”, afirma.

Connectar la recerca amb el capital per fer créixer l’ecosistema

Més enllà de mostrar prototips i productes, el Barcelona Deep Tech Summit vol facilitar les connexions que permetin fer créixer aquestes empreses. El programa s’articula al voltant de tres grans eixos: les tecnologies que amplien les capacitats humanes, com la neurotecnologia i la robòtica; les tecnologies profundes vinculades a la intel·ligència artificial, la fotònica o la sobirania digital europea, i la col·laboració entre grans corporacions i empreses emergents.

Barcelona Activa preveu la participació de 300 inversors i almenys 60 trobades entre inversors i start-ups. “El rol d'aquest Summit és connectar tots aquests públics. Inversors amb start-ups, corporacions amb start-ups”, explica Baselga. La trobada també busca aprofitar la coincidència amb el Smart City Expo World Congress i altres esdeveniments tecnològics que se celebren aquests dies a Fira de Barcelona per atreure corporacions i agents internacionals.

Barcelona reforça la seva projecció internacional com a pol d’innovació i tecnologia profunda, amb el Canadà com a país convidat.

La necessitat de finançament és especialment important en aquest sector. Les empreses deep tech han de superar fases llargues de desenvolupament i validació abans de poder comercialitzar els seus productes, fet que les diferencia d’altres empreses tecnològiques amb cicles de desenvolupament més curts. Per això, disposar d’inversors especialitzats i d’un entorn que faciliti els assajos i la validació és determinant.

Vila-Perelló considera que Catalunya ha consolidat unes bases sòlides per al creixement de la biotecnologia, gràcies a la qualitat dels centres de recerca, els hospitals i l’aparició d’inversors especialitzats. “Tenim unes molt bones bases, bons centres d'investigació, hospitals que són molt bons a l'hora de dur a terme assajos clínics i també en els últims anys s'ha creat un cultiu d'inversors de capital de risc enfocat en aquest tipus d'empreses”, afirma.

El directiu considera que el sector està entrant en una nova etapa, en què algunes empreses comencen a arribar al mercat o a ser adquirides per altres companyies. “Estem una mica en aquest procés de crear un cercle virtuós del sector biotecnològic a Catalunya.” Per a Splice Bio, el congrés és també una oportunitat per donar visibilitat a aquesta activitat: “Per nosaltres el Deep Tech Summit és una bona oportunitat per donar a conèixer en aquest sector el que fan les empreses biotecnològiques, a Barcelona i a Catalunya de manera més general.”

Un ecosistema que vol competir internacionalment

L’ecosistema català parteix d’una base de recerca i empreses que, en alguns àmbits, ja ha assolit un cert grau de maduresa. Baselga destaca la presència d’universitats, centres de recerca, hospitals, inversors locals i internacionals, així com corporacions amb centres d’R+D a Barcelona. També assenyala que el repte dels pròxims anys és aconseguir que les empreses guanyin dimensió i puguin afrontar rondes de finançament més grans.

“Jo m'imagino un ecosistema Deep Tech amb empreses ja demostrades, amb tamany, que han passat ja de les sèries A a les sèries B”, apunta. Entre els àmbits amb més potencial de creixement, destaca la biotecnologia, l’espai i la fotònica, sense deixar de banda la intel·ligència artificial, la fabricació avançada i la robòtica.

El congrés busca facilitar noves aliances entre start-ups, inversors i grans corporacions, amb almenys 60 trobades de negoci. 

La dimensió internacional també es reflecteix en la presència del Canadà com a país convidat d’aquesta edició. Una delegació de vint membres i dotze projectes presenta iniciatives en àmbits com la intel·ligència artificial, la computació quàntica, la nanotecnologia, la fabricació avançada i la biotecnologia. La participació vol afavorir les connexions entre empreses canadenques i l’ecosistema europeu, especialment en sectors com el farmacèutic i el biomèdic.

Per a Baselga, Barcelona té potencial per actuar com a porta d’entrada al mercat europeu per a aquestes empreses, mentre que la presència de corporacions i inversors internacionals pot contribuir a donar més projecció a les companyies catalanes.

De la ciència al mercat, el gran repte de la tecnologia profunda

Les experiències de Splice Bio i Pal Robotics mostren dos dels camins que pot seguir la tecnologia profunda: des del desenvolupament de tractaments per a malalties genètiques fins a robots capaços d’assumir tasques en entorns industrials i assistencials. Són projectes que parteixen de coneixement científic especialitzat, però que necessiten temps, capital i validació per convertir-se en solucions aplicables.

El repte del Barcelona Deep Tech Summit és contribuir a escurçar la distància entre aquests dos mons. Per a les empreses, la trobada representa una oportunitat per trobar finançament, socis i clients; per a l’ecosistema, una manera de guanyar visibilitat i consolidar-se internacionalment.