El director executiu de Nvidia, Jensen Huang, ha reconegut davant dels treballadors de la companyia que ha estat infidel a la seva esposa en el marc d'una relació amb una empresària xinesa que, segons informes dels serveis d'intel·ligència dels Estats Units, treballaria per als serveis secrets de Pequín. El cas ha desencadenat una investigació independent per part de la junta directiva de l'empresa, líder mundial en la fabricació de xips per a intel·ligència artificial (IA), i ha situat el seu màxim responsable al centre d'un afer amb possibles implicacions per a la seguretat tecnològica nord-americana.

En un correu electrònic enviat als treballadors, Huang ha admès la relació extramatrimonial: "Vaig ser infidel a la meva esposa. Els meus actes li van fer mal a ella i als nostres fills. No hi ha excuses pel que vaig fer". El directiu també ha assegurat que continua "totalment compromès" amb Nvidia i que treballarà per recuperar la confiança de la plantilla.

Segons la informació publicada pel New York Times, la dona, identificada com a Alice Huang, hauria treballat per a l'agència d'intel·ligència més gran de la Xina. Els serveis d'intel·ligència nord-americans sostenen que l'objectiu de l'operació era obtenir informació sobre el conseller delegat de Nvidia i accedir a detalls sobre els xips avançats per a IA desenvolupats als Estats Units. També hauria buscat influir perquè aquests components arribessin al mercat xinès.

La junta directiva de Nvidia ha obert una investigació independent per aclarir si Jensen Huang va ser objectiu d'una operació d'intel·ligència estrangera.

Les acusacions, però, no han estat confirmades públicament de manera independent. El govern xinès ha negat qualsevol implicació i ha qualificat les informacions sobre espionatge de "pura invenció" i "una calúmnia", en paraules del portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Guo Jiakun.

Nvidia obre una investigació independent

La junta directiva de Nvidia ha confirmat que ha posat en marxa una investigació per aclarir l'abast de l'afer, després de tenir coneixement que Huang hauria estat objectiu d'una operació d'intel·ligència estrangera. Un comitè format per directors independents, amb el suport d'assessors jurídics externs, supervisarà les indagacions.

El mateix Huang ha expressat el seu suport al procés, que considera important per protegir la seguretat nacional i econòmica dels Estats Units. El directiu, tanmateix, ha assegurat que no creu que la relació hagi comportat cap filtració d'informació confidencial.

Els serveis d'intel·ligència dels Estats Units assenyalen una empresària xinesa com a presumpta espia, amb l'objectiu d'obtenir informació sobre Huang i els xips avançats per a IA.

La junta també ha afirmat que, ara com ara, no té motius per pensar que s'hagin vist compromesos els secrets comercials de l'empresa o la seguretat nacional. Tot i això, ha anunciat que examinarà tota la informació disponible.

La investigació és especialment sensible pel paper que Nvidia ocupa en la indústria dels semiconductors. Els seus processadors gràfics (GPU), concebuts inicialment per accelerar el tractament d'imatges i els gràfics dels ordinadors, s'han convertit en components essencials per entrenar i executar models d'intel·ligència artificial. El control de l'accés a aquests xips és, de fet, un dels principals punts de fricció tecnològica entre Washington i Pequín.

Una empresa estratègica en la pugna entre els Estats Units i la Xina

Nascut a Taiwan fa 63 anys, Huang va arribar als Estats Units quan tenia nou anys i va estudiar a les universitats d'Oregon i Stanford. Va fundar Nvidia el 1993, als 30 anys, i des de llavors n'ha estat al capdavant. L'expansió de la intel·ligència artificial generativa i la demanda de capacitat de càlcul han convertit la companyia en un dels actors centrals de l'economia tecnològica mundial.

La posició de Nvidia és especialment rellevant en el context de les restriccions comercials que els Estats Units han imposat a l'exportació de determinats xips avançats cap a la Xina. Per això, les sospites sobre un possible intent d'obtenir informació de la companyia tenen una dimensió que va més enllà de l'àmbit corporatiu.

El govern xinès ha negat les acusacions d'espionatge i ha qualificat les informacions de «pura invenció» i «una calúmnia».

Segons el New York Times, el president nord-americà, Donald Trump, hauria rebut informació sobre la relació de Huang amb la suposada espia l'any passat, però no hauria pres cap mesura. Aquest diumenge, Trump ha afirmat que no ha parlat amb el directiu sobre les informacions publicades, tot i que l'ha descrit com una "bona persona". També ha apuntat que li agradaria que l'acompanyés en un pròxim viatge oficial a l'Àsia.

Un robatori de xips de més d'11 milions de dòlars

La investigació sobre Huang arriba pocs dies després que es fes públic el robatori d'un carregament de xips de Nvidia valorat en11,4 milions de dòlars —uns 9,8 milions d'euros— a Califòrnia. El material havia sortit d'Oakland en direcció a Texas el 29 d'agost, però se'n va perdre el rastre al comtat de San Bernardino.

El cas coincideix amb el robatori de dos carregaments de xips de Nvidia a Califòrnia, un dels quals està valorat en 11,4 milions de dòlars i encara no s'ha recuperat.

El vehicle transportava sis palets de components i el robatori no es va denunciar fins al 13 de setembre. Segons la policia del comtat, es tracta del robatori de més valor registrat a la zona. La companyia també ha patit un altre cas similar, amb un carregament valorat en 7,5 milions d'euros que encara no s'ha localitzat.

Aquests incidents se sumen a les investigacions obertes sobre possibles delictes contra l'empresa, amb seu a Santa Clara, a Silicon Valley. En un moment en què els xips de Nvidia són una infraestructura clau per al desenvolupament de la IA, la protecció de la informació, les cadenes de subministrament i les relacions amb actors estratègics s'han convertit en qüestions centrals per a la companyia.