Hi ha robots que patrullen carrers, sistemes que detecten obstacles per ajudar persones amb baixa visió i intel·ligències artificials que volen agilitzar els tràmits amb l’administració. A l’Smart City Expo World Congress, la ciutat del futur no es presenta només a través de grans discursos sobre digitalització, sinó també amb dispositius, prototips i solucions que intenten respondre a problemes molt concrets del present.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MetaData (@metadatacat)

El recinte de Gran Via de Fira de Barcelona es converteix aquests dies en un aparador internacional de tecnologia urbana. Amb 1.276 expositors, més de 1.000 ciutats representades i 600 ponents, el congrés torna a reunir empreses, institucions i professionals de tot el món al voltant d’un mateix repte: com fer que la tecnologia millori la vida a les ciutats. L’organització espera superar els 27.000 assistents de l’any passat.

La dimensió de la fira es percep tant en la diversitat de propostes com en la quantitat de sectors que hi conflueixen. Al costat de grans companyies tecnològiques i administracions, hi ha empreses emergents que presenten solucions molt específiques: des d’un autocar nocturn amb llits fins a un autogir per a tasques de vigilància o robots autònoms que patrullen espais públics.

L’Smart City Expo 2026 reuneix 1.276 expositors, més de 1.000 ciutats i 600 ponents per explorar el futur de les ciutats intel·ligents.

El director de l’Smart City Expo, Ugo Valenti, ha destacat que el congrés vol ser un espai on ciutats, empreses i experts comparteixin experiències que puguin replicar-se en altres territoris. Entre els grans reptes que travessen el programa hi ha la mobilitat, l’energia, la sostenibilitat, la governança i, especialment enguany, l’habitatge assequible.

Una ciutat intel·ligent també ha de ser accessible

Més enllà dels grans desplegaments tecnològics, una part de les propostes catalanes presents a la fira posa el focus en les necessitats quotidianes de les persones. És el cas de Biel Glasses, que presenta unes ulleres intel·ligents per facilitar la mobilitat de les persones amb baixa visió.

El dispositiu incorpora una càmera que analitza l’entorn mitjançant tècniques de robòtica i intel·ligència artificial. A partir d’aquesta informació, identifica possibles obstacles i transmet indicacions gràfiques i auditives perquè l’usuari els pugui esquivar.

Biel Glasses presenta unes ulleres de realitat mixta amb intel·ligència artificial que ajuden les persones amb baixa visió a detectar obstacles i guanyar autonomia.

"Utilitzem tècniques de robòtica i intel·ligència artificial per entendre l’entorn i detectar qualsevol cosa que pugui ser un risc", explica Àlex Cabañeros, responsable d’operacions de l’empresa. La iniciativa va néixer de l’experiència personal dels fundadors, que van buscar una solució tecnològica per millorar la mobilitat del seu fill, Biel, que va néixer amb baixa visió.

L’empresa acaba de llançar les primeres ulleres al mercat i ha començat la comercialització a l’Estat espanyol. El seu objectiu, segons Cabañeros, és "dotar aquestes persones d’una autonomia pròpia". La presència a la fira també els permet donar a conèixer el producte i fer que els visitants el puguin provar.

La IA entra a les cures: arriba la IA emocional

Una altra de les propostes que es poden trobar al saló és ATENEA, el projecte de Momentum Analytics i l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) que aplica la intel·ligència artificial a l’atenció domiciliària de persones grans o en situació de dependència.

La plataforma va començar com un assistent de veu capaç d’ajudar en tasques quotidianes, com recordar la medicació, demanar hora al metge o fer una videotrucada amb familiars. El projecte s’ha provat en més de 500 domicilis de 20 municipis catalans i, posteriorment, ha incorporat un rellotge intel·ligent per monitorar constants de salut i detectar caigudes.

ATENEA aplica la IA a l’atenció de les persones grans: l’assistent de veu facilita tasques quotidianes i incorpora eines per detectar possibles canvis en l’estat emocional.

Ara presenta una nova evolució que els seus impulsors anomenen intel·ligència artificial emocional. Segons expliquen a Metadata, el sistema pot identificar indicis de tristesa, angoixa o nerviosisme a través de les converses i generar alertes per als familiars o els professionals cuidadors. Aquesta funcionalitat es començarà a provar amb 20 usuaris reals.

"La soledat no desitjada és una epidèmia de la societat moderna i és invisible. Gràcies a ATENEA l’escoltem i la sentim", defensa Albert Isern, fundador d’ATENEA i CEO de Momentum Analytics . La proposta vol ampliar així el paper de la tecnologia en les cures, més enllà de la detecció d’incidències físiques, tot i que les capacitats d’identificació emocional que descriuen els promotors encara s’han de posar a prova en aquesta nova fase.

IA per facilitar els tràmits burocràtics

La relació entre tecnologia i serveis públics també centra la proposta d’Stelo.ai. L’empresa catalana desenvolupa una xarxa d’agents d’intel·ligència artificial per automatitzar tràmits administratius que requereixen revisar grans volums de documentació. Un dels exemples és l’empadronament: segons el cofundador, Xavier Contijoch, la solució podria reduir a dies processos que en alguns municipis poden allargar-se durant mesos.

L’eina també es pot aplicar a la justificació de subvencions o a la concessió de llicències d’obres. Contijoch, però, subratlla que l’automatització no elimina la supervisió humana: "Sempre hi ha un humà, si es desitja, que pren la decisió final i revisa els resultats de la nostra IA". L’empresa, que ja treballa amb el sector públic, busca a l’Smart City Expo socis i integradors per fer el salt a altres mercats europeus.

Stelo.ai desenvolupa agents d’intel·ligència artificial per automatitzar tràmits de les administracions públiques, amb supervisió humana en la presa de decisions.

Les tres iniciatives comparteixen una mateixa voluntat: que la innovació no es quedi en una demostració tecnològica, sinó que es tradueixi en serveis i eines útils per a la ciutadania. Una idea que també travessa bona part del discurs del congrés: les ciutats intel·ligents no ho són només per la tecnologia que incorporen, sinó per la capacitat de posar-la al servei de les persones.

El programa general del saló també posa l’accent en la resiliència climàtica. Una de les novetats és Terra50, una instal·lació immersiva que projecta en una cúpula 50 solucions urbanes per afrontar el canvi climàtic, ja implantades en 32 països. Entre les iniciatives exposades hi ha refugis climàtics, cobertes fredes, places inundables i sistemes de gestió intel·ligent de l’aigua.

Ciberseguretat i economia blava comparteixen escenari

L’Smart City Expo no és l’única trobada que ocupa aquests dies el recinte de Fira de Barcelona. En el mateix marc se celebren també el Barcelona Cybersecurity Congress i el Tomorrow.Blue Economy, dues cites que amplien el focus cap a altres àmbits estratègics de la innovació.

El Barcelona Cybersecurity Congress celebra la setena edició amb la participació de 111 empreses, 34 patrocinadors i 150 ponents internacionals. Organitzat per Fira de Barcelona i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, el congrés vol connectar l’ecosistema europeu i donar visibilitat al talent i a les empreses del país.

La dimensió del repte és significativa: l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya va gestionar 6.544 ciberincidents únics durant el 2025, gairebé el doble que l’any anterior, i va detectar més de 9.100 milions d’intents d’atac. Més de 7.000 milions van ser bloquejats automàticament.

El Barcelona Cybersecurity Congress i el Tomorrow.Blue Economy comparteixen escenari amb l’Smart City Expo per abordar, respectivament, els reptes de la ciberseguretat i la transformació sostenible de l’economia blava.

"Molta col·laboració", ha reclamat Albert Tort, secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat; mentre que la directora de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Laura Caballero, ha destacat la voluntat d’aprofitar la trobada per mostrar "tot el que Catalunya pot oferir".

L’estand català reuneix una vintena d’empreses del sector, amb solucions que van des de la gestió de claus criptogràfiques fins a l’automatització de la seguretat, la protecció de xarxes i la transferència segura d’arxius. Entre les companyies presents hi ha Secrets Vault, Zynap, ConnectaSec i Tranxfer, així com empreses de serveis i consultoria i l’associació ASCICAT.

Per la seva banda, el Tomorrow.Blue Economy reuneix 120 experts internacionals per abordar les oportunitats econòmiques i tecnològiques vinculades al mar. La descarbonització del transport marítim, la biotecnologia marina, l’aqüicultura sostenible i la protecció de la biodiversitat són alguns dels eixos del programa. En paral·lel, Barcelona Activa presenta l’Estratègia d’impuls de l’economia blava 2026-2030.

Una fira per connectar tecnologia i necessitats reals

Durant tres dies, Barcelona concentra així una part important de les converses sobre com evolucionaran les ciutats i els serveis que les sostenen. La mobilitat, l’habitatge, les cures, la seguretat digital i l’economia vinculada al mar comparteixen espai amb empreses emergents, grans companyies, institucions i centres de recerca.

Les solucions catalanes que s’hi presenten no tenen totes el mateix grau de desplegament ni responen als mateixos reptes. Però, des de les ulleres de Biel Glasses fins als agents d’Stelo.AI o l’assistent d’ATENEA, mostren una mateixa línia de treball: aplicar la tecnologia a problemes que afecten directament la vida quotidiana.

És aquí on l’Smart City Expo vol trobar el seu sentit. Més enllà dels robots, les pantalles i les demostracions, el repte és que la innovació sigui capaç de millorar l’accessibilitat, les cures, els serveis públics i la sostenibilitat de les ciutats. I que les solucions que avui es presenten a Barcelona puguin trobar demà un lloc en el funcionament real dels seus carrers i serveis.