Barcelona és, segons l’Índex Smart Cities Espanya (ISCE), la ciutat espanyola més intel·ligent l’any 2023. Destaca per la capacitat de desenvolupar i aplicar noves tecnologies, el nombre de parcs científics i tecnològics o el percentatge de professionals tècnics i científics que la consoliden com a una referència en coneixement. Des de 2011, a la capital catalana se celebra la Smart City Expo World Congress, que en l’edició d’enguany tindrà lloc del 7 al 9 de novembre. “No és casualitat que l’esdeveniment més important de smart city a escala mundial se celebri aquí”, explica Ugo Valenti, director del congrés que enceta una nova edició aquest dimarts a la Fira Barcelona i on participaran més de 600 experts de diferents especialitats tecnològiques aplicables a les ciutats del futur.

La Smart City Expo World Congress se celebra a Barcelona des de 2011. Com ha canviat el concepte de ciutats intel·ligents des d’aleshores?

Ha passat de ser un concepte que només era conegut pels experts a un molt més popular, que tothom n’ha sentit a parlar. El que aposta és perquè sigui una visió holística, que superi els comportaments estants. Històricament, es parlava de mobilitat, zones verdes o tecnologia per separat i ara es parla de manera conjunta. També hi ha un canvi de paradigma des de 2011 fins ara i és que ara el ciutadà és el centre de la discussió. Al principi, recordo que es parlava de tecnologia com un fi en si mateix i no com un mitjà. A la vegada, s’ha impulsat un canvi del model de participació ciutadana i ara mateix estem molt més preparats per participar en aquesta nova vida.

S’han complert les expectatives d’edicions anteriors pel que fa la implementació de la tecnologia?

L’objectiu de la Smart City Expo World Congress i del concepte de ciutat intel·ligent no és en si mateix la implementació de la tecnologia, tot i ser una cosa que ens pot ajudar. L’objectiu bàsic és la transformació urbana i aconseguir que els ciutadans tinguem una millor qualitat de vida. I això s’està assolint en general, però encara estem en un procés llarg. A més, al saló ara es veu com s’han anat implementant tecnologies que es van presentar en edicions anteriors, com vehicles autònoms, parades d’autobús intel·ligent, contenidors d’escombraries connectats, aparcaments intel·ligents o plataformes de gestió des del mòbil per interactuar amb l’administració pública.

“L’objectiu bàsic del saló és la transformació urbana i aconseguir que els ciutadans tinguem una millor qualitat de vida i això s’està assolint en general, però encara estem en un procés llarg”

Les limitacions són només econòmiques, o més aviat legals, polítiques o socials?

Les limitacions són de tota mena, no hi ha dues ciutats que siguin igual. Ni Barcelona ni l’Hospitalet de Llobregat són iguals, ni tampoc ho són amb Copenhaguen, Nova Delhi o Medellín. Aquest punt de partida és bàsic. Cada ciutat i cada cultura té les seves característiques i limitacions. Per exemple, la Xina no presenta limitants econòmics de cap classe o legals, però sí alguns de socials, a causa de la bretxa entre classes. El progrés, de totes maneres, es va adaptant a aquesta realitat i models de finançament n’hi ha molts. Un tema que és clau i inherent a tots és que hi ha d’haver una voluntat política. A Barcelona ho hem pogut veure amb les superilles o el tramvia. Sí que és cert que tot apunta que els models participatius aniran creixent durant els deu anys vinents. És una cosa que ja estem vivint i, d’aquesta manera, aquelles reticències se superen de manera molt més fàcil.

Com seria la ciutat intel·ligent ideal del present a Europa?

A Europa, en general, tenim la sort que tots podem viure, treballar o entretenir-nos en un radi relativament curt de temps de la ciutat. Es parla molt de la ‘ciutat de 15 minuts’, que en aquest període de temps tens a l’abast tots els serveis possibles. Això ens dona molta qualitat de vida i anirà creixent en un futur pròxim. En altres indrets, això costa molt més de trobar, com en ciutats que es van crear per l’ús del vehicle privat, com Los Angeles. Les ciutats intel·ligents el que faran és que siguin molt més habitables pels ciutadans. La interacció amb l’administració pública o l’eficiència dels serveis, per mencionar dos casos, farà que la nostra qualitat de vida creixi. A més, és absolutament necessari perquè cada cop som més persones vivint en ciutats i hi ha un estrès sobre els recursos. O et transformes en smart o serà un caos.

“La ‘ciutat de 15 minuts’ ens dona molta qualitat de vida i és un dels conceptes que aniran creixent en un futur pròxim, a diferència d’altres indrets que van ser pensats per l’ús del vehicle privat”

Com encaixa la mobilitat sostenible a les ciutats intel·ligents? Quins canvis s’haurien d’aplicar als exemples del present?

La mobilitat urbana és un element crític. Com a ciutadans és un dels temes que més veiem i més vivim. Personalment, Barcelona té una mobilitat força bona, comparada amb la resta de ciutats del món. La xarxa actual d’autobusos, la línia de metro o els nous sistemes de pagament funcionen molt bé. També tenim una xarxa viària de carril bici molt important. Les superilles, per la seva banda, estan ajudant, ja que no podem tenir una ciutat que no sigui sostenible des del punt de vista mediambiental. Evidentment, s’han de fer moltes més coses i és un pla de ciutat que va més enllà del color polític. En un futur, la mobilitat serà molt més flexible i s’ha de desincentivar l’ús de vehicle privat i apostar per una mobilitat sostenible.

Quins altres sectors poden tenir un impacte beneficiós per la ciutadania?

Hi ha un tema que és clau com les infraestructures i l’edificació intel·ligent. Tenim unes infraestructures que, en gran manera, són obsoletes. Dels edificis que necessitarem pel 2050, el 70% encara s’han de fer o modificar. Com que no és eficient, s’han de fer molts canvis i el que volem aconseguir és donar una qualitat de vida més prospera. Hi ha molts elements amb els quals treballar com solucions en matèria de seguretat, fanals intel·ligents, recollida de residus o mobilitat elèctrica.

Com s'haurien d'actualitzar els elements de l'urbanisme de les ciutats per habilitar la sensòrica necessària per fer funcionar les smart cities?

Els sensors poden ser necessaris, però més sensors no és igual a més intel·ligència. No està directament relacionat. Però la infraestructura de tecnologies de la informació necessita sensors. Si volem una ciutat on puguin circular vehicles autònoms, ha d’estar sensoritzada, perquè el cotxe ha de parlar amb les infraestructures. I no només és sensòrica, sinó que també entra la intel·ligència artificial. Tens dades, però si no les saps gestionar, no serveixen per res. La IA, en aquest sentit, ens pot ajudar molt a posar ordre. Un tercer element és la seguretat, atesa la connectivitat i el volum de dades. La ciberseguretat és fonamental perquè pot comportar problemes, hem d’evitar intrusions no desitjades.

“Si volem una ciutat on puguin circular vehicles autònoms, ha d’estar sensoritzada, perquè el cotxe ha de parlar amb les infraestructures”

Quins beneficis de les smart cities estem ja experimentant a les nostres ciutats sense adonar-nos-en?

Per exemple, el fet que la parada de l’autobús ens digui en quin moment passarà el següent comboi és tan simple com important. Un altre cas el trobem en aplicacions com Google Maps, que ens calculen el temps exacte per anar del punt A al punt B. Tota aquesta informació interrelacionada ens ajuda moltíssim. Podem veure-ho també en les zones blaves, on ara el pagament es fa des del mòbil i només pel temps que s’utilitzen. També se’ns permet relacionar amb els ajuntaments de manera més directa, enviant comunicacions com fotografies d’incidències. Per últim, en temes com la gestió d’aigua s’ha avançat molt. Abans, als parcs i jardins, quan no hi havia sensors, tant feia que plogués o fes calor, tot estava automatitzat. Ara, en canvi, tens un sensor d’humitat i saps quan s’ha de regar, i això genera un estalvi d’aigua i d’energia important.

Què s'ha de tenir en compte per fer una transformació de les ciutats que afecti a tothom i no provoqui noves bretxes tecnològiques?

La bretxa tecnològica fa una mica de por. Estem en una societat que és molt potent i hi ha una escletxa evident. Els nostres pares i avis els costarà una mica més adaptar-se a aquest ritme. Aquí hem d’intentar formar a la ciutadania com moltes ciutats ja estan fent. La participació ciutadana, en aquest sentit, ha d’ajudar que la capa tecnològica no es noti tant i quedi difuminada.

Sense la voluntat política, les propostes de les companyies expositores poden quedar en paper mullat. Noteu un especial interès per part de les administracions en aplicar el concepte de la smart city als seus territoris?

A Catalunya gairebé tots els municipis mostren interès. Vivim en un món on la transformació digital forma part del nostre dia a dia i no pots fer veure que no existeix. En aquest sentit, tothom s’està ficant les piles. Al territori, hi ha iniciatives molt potents com la Diputació de Barcelona o la Generalitat de Catalunya ajudant a municipis que no són tan grans com Barcelona o ciutats de l’àrea metropolitana. A escala estatal, cal destacar la Red Española de Ciudades Inteligentes, on es comparteixen coneixements entre ciutats i municipis.

Quin paper juga Barcelona dins del sector smart city en l'àmbit europeu i mundial?

Barcelona està molt ben posicionada a qualsevol nivell. Tant per mida com per idiosincràsia és bastant extrapolable com a exemple d’altres indrets. La gent de Nova York pot venir a Barcelona i aprendre algunes coses, com va ser el cas de Times Square influïda per les superilles. Si tu vens de Nova Delhi o Medellín, també hi haurà aspectes que poden ser interessants de la capital catalana. En canvi, si un va a Copenhaguen o a Estocolm, on estan molt més avançats en termes d’eficiència energètica, per cultura és més difícil extrapolar-lo. Som un exemple a escala global, un referent, i no és casualitat que l’esdeveniment més important de smart city se celebri aquí.

“Tant per mida com per idiosincràsia, el model de Barcelona és extrapolable a altres indrets, com ja s’ha vist a Times Square de Nova York, influïda per les superilles”

Des d’un punt de vista global, a quines zones del món o ciutats s’està implementant més aquesta tecnologia o es posa especial interès?

Medellín és un bon exemple. Fa uns anys era l’escenari de la sèrie televisiva Narcos de Pablo Escobar i poc més. Doncs recentment va guanyar el premi a la ciutat més innovadora del món i compta amb una participació politicociutadana molt potent. Un altre grup són els països nòrdics, on en termes d’eficiència energètica estan molt més avançats que nosaltres. En una ciutat com Copenhaguen, la meitat dels habitants es mouen en bicicleta i no només hi ha carrils bici; han fet tot un sistema que va des dels aparcaments fins a l’aplicació de reserva. Dels països africans destacaria l’ús del mòbil, que es permet fer tot des d’allà; o de la Xina, el WeChat, amb què es pot fer absolutament tot: comprar, pagar o tràmits amb l’administració pública.

Observant el perfil d’alguns dels ponents, hi ha experts en el metavers. Com pot ajudar aquest en l’organització de les ciutats intel·ligents del futur?

El metavers té diferents lectures. Hi ha una iniciativa que ja està funcionant que es diu bessons digitals i que permet, amb una inversió relativament petita de 30.000 euros, fer una reproducció digital d’una àrea de la ciutat i simular el que passaria si els canvis es portessin a la realitat. Per exemple, amb el tram a Barcelona es pot veure com afectarà la circulació de les persones d’una forma més econòmica de quan comencin les obres. Això també és aplicable a la instal·lació de fibra òptica o fanals intel·ligents. En definitiva, et permet preveure què passarà d’una manera molt eficient i econòmica i prendre les decisions amb tota la informació.

En els últims mesos, la intel·ligència artificial ha entrat amb força en tots els sectors. Com ha influït en la innovació urbana i la planificació de les ciutats del futur?

Tot està relacionat. Al final, la intel·ligència artificial no deixa de ser una eina necessària per gestionar una gran quantitat de dades. A més, si està ben feta, et pot ajudar a prendre les solucions. Ara mateix és fonamental en aquest sentit en molts àmbits, des de la capacitat computacional per gestionar les dades fins a la millora de l’eficiència energètica d’aparells.