Les telecomunicacions són un àmbit clau en la innovació i la transformació digital de la societat i des de fa uns anys s’ha convertit en un dels estudis universitaris amb millor inserció laboral. Amb l’objectiu de promocionar aquest camp i despertar vocacions cientificotecnològiques entre els estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius va néixer l’any passat Teleco Games, unes olimpíades que posa en el centre la cultura científica, tecnològica i la innovació. Aquest 2024 celebren la segona edició, que arranca a tres universitats catalanes el 27 d’abril. Un dels impulsors de la iniciativa és el subdirector de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels de la Universitat Politècnica de Catalunya (EETAC-UPC), Eduard Garcia Villegas. “Les aplicacions de les telecomunicacions són omnipresents i les trobem en qualsevol indústria, sector econòmic o àmbit de la nostra vida”, assenyala el professor universitari, “a través d’aquest projecte volem mostrar les possibilitats de les actuals tecnologies de telecomunicació”.

Els projectes dels Teleco Games d’enguany s’han de basar en salut i benestar. Quins exemples trobem avui en dia que vinculin les telecomunicacions en aquest món?

Avui dia, les aplicacions de les telecomunicacions són omnipresents i les trobem en qualsevol indústria, sector econòmic o àmbit de la nostra vida; la salut i el benestar són camps on podem trobar també moltíssims exemples. Conceptes com la telemedicina, la cirurgia remota o el monitoratge de pacients, de persones dependents, o d’esportistes mitjançant polseres o rellotges intel·ligents són aplicacions evidents de les telecomunicacions, però n’hi ha moltes més que potser passen més desapercebudes. Només has de passejar, per exemple, per un hospital. La feina d’un enginyer o enginyera de telecomunicació pot estar darrere d’un aparell de ressonància magnètica, del sensor de temperatura d’un pacient o del que mesura la saturació d’oxigen i envia les dades en temps real al personal d’infermeria, de l’aplicació de consulta de les dades dels pacients o la de gestió dels estocs de medicaments. Segur que als nois i noies que participen enguany als Teleco Games se’ls acudeixen un munt d’aplicacions més.

Són les Teleco Games una bona mostra del moment d’aquest camp de coneixement i l’aplicació que poden tenir en el dia a dia de la ciutadania?

Efectivament, aquesta iniciativa ens ajuda a mostrar les possibilitats de les actuals tecnologies de telecomunicació. La intenció és, sobretot, ajudar a prendre consciència sobre el paper, moltes vegades discret, que tenen les telecomunicacions en qualsevol aspecte del nostre dia a dia, fent que els mateixos nois i noies que hi participen esdevinguin ambaixadors d’una consciència digital que ens beneficia a tota la ciutadania. Un ciutadà amb aquesta consciència digital té una millor capacitat per descobrir i aprofitar les oportunitats i els beneficis, tot i que també les amenaces, que brinda la tecnologia per millorar el seu entorn, la seva salut, el seu treball o el seu negoci. En aquest sentit, també voldria destacar la iniciativa Click & Safe de la UPC, amb l’objectiu de fomentar aquesta consciència digital.

Garcia: “La intenció dels Teleco Games és ajudar a prendre consciència sobre el paper, moltes vegades discret, que tenen les telecomunicacions en qualsevol aspecte del nostre dia a dia”

Segons diferents estudis, els graus universitaris vinculats a les telecomunicacions estan dins dels 10 més demandats a l’estat espanyol. Considereu que és una tendència a l’alça i fins a quin punt us sentiu responsables d’aquest fenomen?

Sí que hem vist un augment en l’interès per estudiar telecomunicacions i altres estudis de l’àmbit TIC, i això darrerament s’ha traduït també en un augment de la matrícula en aquests graus. No obstant això, la demanda de professionals TIC encara és més gran, per la qual cosa veiem que cal continuar treballant per a fomentar noves vocacions en aquestes disciplines. Sabem que campanyes com TelecoRenta o accions com aquests Teleco Games ajuden a fer que nois i noies que estan decidint el seu futur descobreixin unes professions tan rellevants a la nostra societat, de les quals potser ni han sentit a parlar. Però hem de ser realistes i assumir que la nostra influència sobre aquestes tendències és limitada, i massa sovint depenen de modes o d’altres fenòmens socials lluny del nostre control.

Quin és l’estat de salut de la innovació catalana en el camp de les telecomunicacions?

És innegable l’efecte Mobile World Congress (MWC) que, actuant com a centre de gravetat, atrau al seu voltant un ecosistema d'empreses i inversions públiques i privades que consoliden Catalunya com a referent en innovació en telecomunicacions. S’ha de dir que aquest impuls que ha suposat el MWC no hauria servit de res sense una base molt sòlida per generar talent en aquest camp. Vull destacar que Catalunya compta amb una de les millors universitats per estudiar Enginyeria de Telecomunicació a Europa, com és la UPC, que forma part d’un ecosistema acadèmic amb altres universitats on s’ofereixen estudis del mateix àmbit i que són un referent a nivell nacional i fins i tot mundial en algun cas com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat Ramon Llull (URL), la Universitat Rovira i Virgili (URV) o la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Aquesta innovació també es porta a terme en centres d’investigació punters com la Fundació i2CAT, el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o Eurecat, que faciliten que aquesta innovació arribi al teixit empresarial. És a dir, el diagnòstic que em demanes és bo, però això no impedeix que hi hagi punts que cal millorar, com ara augmentar la inversió privada en R+D+I o reduir la bretxa entre la investigació acadèmica i la innovació empresarial, millorant els ponts entre universitat i empresa.

Garcia: “Hi hagi punts que cal millorar en la innovació catalana en el camp de les telecomunicacions, com ara augmentar la inversió privada en R+D+I o reduir la bretxa entre la investigació acadèmica i la innovació empresarial, millorant els ponts entre universitat i empresa”

El món de les telecomunicacions és molt ampli i té aplicacions diferents. Quina importància té el desenvolupament d’aquests estudis en les ciutats intel·ligents del futur?

El funcionament d’una ciutat intel·ligent passa per la digitalització de moltíssims paràmetres, fet que dóna lloc a l’adquisició, transmissió, processat i anàlisi de grans quantitats d’informació, processos en els quals els coneixements de l’enginyeria de telecomunicació són de gran rellevància. De fet, els professionals de les TIC són necessaris en tots els punts de la cadena d’una smart city, des de la recollida de les dades fins a la presa de decisions que permeten una gestió eficient dels recursos urbans i dels seus serveis públics. Per exemple, un senzill sensor a l’interior de la tapa d’un contenidor d’escombraries pot mesurar si aquest està ple o no; amb la informació que transmeten tots els contenidors de la ciutat es poden dissenyar rutes més eficients per a la recollida d’escombraries, com reduint consum dels camions o generant menys molèsties pels veïns. Amb només una mica d’imaginació podrem veure el paper dels telecomunicacions en la millora de la vida a les ciutats intel·ligents en molts dels seus racons: sensors d’humitat del sòl per optimitzar el reg de jardins, sensors que compten el pas de vehicles per millorar la sincronització de semàfors, comptadors de persones en una parada de bus per dissenyar rutes i freqüències de pas, i un llarg etcètera.

Aquest 2024 la UPC ha llançat un curs que relaciona la intel·ligència artificial (IA) amb la internet de les coses (IoT). Quines aplicacions podem trobar ara com ara que vinculin la IA i l’IoT?

M’agrada la frase de l’Andrew Ng que diu que “la IA és la nova electricitat”, en el sentit que té el potencial de transformar qualsevol aspecte de la nostra vida, tal com va succeir amb l’arribada de l’electricitat a finals del XIX. Però la intel·ligència artificial necessita grans quantitats de dades per a entrenar els seus models, i aquí és on l’IoT esdevé un complement ideal. L’IoT està pensada per connectar milers o milions de petits dispositius a internet, generant un flux constant de dades que poden alimentar els models d'IA. Penseu en els exemples de la ciutat intel·ligent comentats abans: els sensors desplegats a la ciutat formen part de l’IoT que genera les dades que la IA fa servir per fer prediccions de tràfic, per decidir el moment òptim de regar un parc o millorar les rutes de recollida d’escombraries.

Garcia: “L’IoT està pensada per connectar milers o milions de petits dispositius a internet, generant un flux constant de dades que poden alimentar els models d'IA”

Són, tant la IA com l’IoT, les tendències més potents previstes per aquest 2024 o en destacaria alguna d’altra que no té tanta notorietat?

No hi ha dubte que la IA i l’IoT són dos dels conceptes tecnològics amb major impacte actualment. Però si he de destacar una altra tendència en el món de les telecomunicacions, és la nova cursa espacial. Per fer-nos una idea de la magnitud d'aquest creixement, només cal una dada: en els darrers quatre anys s'han posat en òrbita més satèl·lits que en els seixanta anys anteriors, comptant des del llançament del Sputnik 1, i es preveu que aquesta xifra continuï creixent. El desenvolupament tecnològic dels últims anys ha permès abaratir dràsticament els costos, democratitzant l'accés a l'espai i obrint la porta a noves iniciatives i projectes per part d'empreses i institucions, sense la necessitat de comptar amb el suport d’un gran poder econòmic com passava fins ara. Podem pensar en aplicacions no només centrades en nous serveis de telecomunicació, també d’observació de la Terra per a la detecció d’incendis, previsió de desastres naturals, gestió d’infraestructures o l’agricultura de precisió. En aquest sentit, Catalunya està fent mèrits per convertir-se en un pol d’atracció per a aquesta indústria, com es pot veure en l’estrena d’un nou grau en Enginyeria de Satèl·lits de l’EETAC de la UPC.

La universalització de la connectivitat 5G ens ha portat una cobertura d’alta velocitat, baixa latència i comunicacions més eficients. Que comportarà la futura introducció de la xarxa 5G+ o 6G?

L'evolució de les xarxes mòbils es regeix per la necessitat d'una major amplada de banda i una menor latència per part de serveis i aplicacions cada cop més sofisticats. Fa només uns anys, a Barcelona vam ser pioners en fer servir la tecnologia 5G per permetre a un grup de cirurgians participar remotament en una operació en directe, rebent imatges en temps real des de tots els angles, so i dades vitals del pacient. Tot i aquesta fita, les capacitats del 5G ja estan demostrant ser insuficients per a determinades aplicacions. Per exemple, la cirurgia robòtica remota encara no és viable amb 5G, però sí que podria ser-ho amb 6G. Els vehicles autònoms tenen uns requisits de comunicació molt exigents que el 5G actual no pot satisfer completament, especialment en un escenari on la majoria dels vehicles ja fossin autònoms. Potser l'aplicació més esperada pels usuaris està relacionada amb la realitat virtual o augmentada en un format molt més immersiu, on, a més d'imatges i so en ultraalta definició amb retards imperceptibles, es podrien afegir altres sensacions com el tacte o les olors, donant lloc al qual es coneix com la internet tàctil o la internet dels sentits.

Garcia: “Les capacitats del 5G ja estan demostrant ser insuficients per a determinades aplicacions, ja que, per exemple, la cirurgia robòtica remota encara no és viable amb 5G, però sí que podria ser-ho amb 6G”

Una de les tecnologies joves, tot i amb gran recorregut, és el blockchain. Aquesta és clau en operacions descentralitzades i bases de dades compartides. Com es preveu l’expansió d’aquesta en un moment en què cada cop les transaccions i les dades estan més presents al núvol com les FinTech?

Tot i que he d’admetre que no és ben bé el meu camp, tinc la sensació que blockchain començarà aviat a desenvolupar-se més enllà del sector financer, que és on aquesta tecnologia ha resultat revolucionària, sobretot si pensem en el món de les criptomonedes. Ja es veuen aplicacions de la cadena de blocs per gestionar identitat i credencials digitals de forma segura i sense necessitat d’intermediaris, moltes vegades víctimes d’atacs que han revelat les credencials de milers d’usuaris de molts serveis. També es coneixen aplicacions en la cadena de subministrament de certs productes, de manera que cada etapa de la seva producció, transport i distribució es poden registrar de forma segura, minimitzant possibles fraus o falsificacions.