Hi ha esdeveniments que expliquen cap a on va l’economia. I n’hi ha que intenten demostrar-ho en directe. BNEW 2026 pertany més aviat a la segona categoria. Durant tres dies, el DFactory Barcelona s’ha convertit en una mena de laboratori obert on la nova economia no només s’ha explicat sobre un escenari, sinó que s’ha pogut veure, experimentar i, en alguns casos, imaginar en funcionament.

La Barcelona New Economy Week, organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), ha tancat la seva setena edició amb més de 12.000 participants procedents de 96 països, 270 ponents, 50 sessions, més de 100 start-ups i 11.753 contactes de networking. Però més enllà de les xifres, el que deixa aquesta edició és un retrat força ampli de cap on s’està movent l’economia: cap a una combinació cada vegada més estreta entre intel·ligència artificial, ciència, indústria, dades, energia i talent.

BNEW 2026 reuneix més de 12.000 participants de 96 països i genera 11.753 contactes de networking. 

I també una idea que apareix de manera recurrent durant el recorregut: la tecnologia ja no és només una eina per fer millor les coses. En molts sectors, comença a ser part de la infraestructura que determina com les fem.

Vuit sectors per explicar una mateixa transformació

La primera sensació quan s’entra a BNEW és que costa parlar d’un únic sector. L’esdeveniment s’organitza en vuit verticals —AI, Agrofood, Science, Health, Aviation & Space, Talent, Gaming i Energy— que poden semblar molt diferents entre si, però que comparteixen una mateixa gramàtica: dades, automatització, intel·ligència artificial, sostenibilitat i nous models de negoci.

És precisament aquesta barreja la que permet entendre la nova economia com alguna cosa més transversal que una etiqueta per a empreses tecnològiques.

La setena edició incorpora vuit verticals per abordar la transformació de la nova economia. 

En les sessions dedicades a intel·ligència artificial, per exemple, el debat no s’ha limitat a parlar de models generatius o de les capacitats dels algoritmes. També s’ha parlat d’adopció empresarial, governança, talent, regulació, sobirania tecnològica i aplicacions pràctiques.

La pregunta, per tant, ja no és només què pot fer la IA, sinó com aconseguim incorporar-la a l’economia sense perdre de vista qui controla les dades, com es prenen les decisions i quin paper hi tenen les persones.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by MetaData (@metadatacat)

De la IA al camp: la tecnologia comença a connectar-ho tot

Aquesta transversalitat es fa especialment evident quan el recorregut passa de la intel·ligència artificial a l’agroalimentació.

En aquest àmbit, BNEW ha posat sobre la taula una agricultura cada vegada més basada en models predictius, sensorització, dades i bessons digitals. La tecnologia permet optimitzar l’aigua, anticipar riscos climàtics o millorar la resiliència de les explotacions.

La intel·ligència artificial, la sobirania tecnològica i el talent centren bona part dels debats. 

Però el debat va més enllà de digitalitzar els processos existents. També incorpora proteïnes alternatives, fermentació de precisió, agricultura regenerativa, carbon farming, robòtica i automatització, en un intent de dibuixar com podria ser la cadena alimentària dels pròxims anys.

És una constant que es repeteix en diferents espais de BNEW: la innovació no apareix sola, sinó associada a un problema concret. L’aigua. L’energia. L’envelliment. Les malalties rares. La mobilitat. La falta de talent. La necessitat de descarbonitzar processos. I és aquí on les start-ups intenten convertir tecnologia en resposta.

La ciència surt del laboratori

El vertical Science aporta una altra peça al mateix trencaclosques. Materials avançats, nanotecnologia i intel·ligència artificial apareixen com a eines capaces d’accelerar la investigació i obrir noves possibilitats en camps tan diversos com la salut, l’energia, l’electrònica o la sostenibilitat.

Però una de les idees que plana sobre les sessions és que la ciència necessita ecosistemes capaços de connectar coneixement i indústria.

No n’hi ha prou amb descobrir. Cal transferir, desenvolupar, escalar i convertir aquest coneixement en aplicacions que arribin al mercat i a la societat.

Més de 100 start-ups presenten solucions en salut, energia, ciència, agroalimentació i aeroespai. 

A BNEW Science aquesta connexió es fa especialment visible en la presència d’experts vinculats al Computer Vision Center, el Sincrotró Alba o Novartis, entre altres actors. La recerca deixa de ser una activitat aïllada i apareix com una peça més d’una cadena que connecta universitats, centres de recerca, empreses i start-ups.

Quan la tecnologia entra a l’hospital

La mateixa lògica apareix en el vertical Health, on la tecnologia es troba amb un dels grans reptes de les pròximes dècades: una població més envellida i una pressió creixent sobre els sistemes sanitaris.

En aquest vertical, el debat ha passat per les noves teràpies avançades, les dades sanitàries, l’envelliment saludable i la fabricació additiva.

Un dels exemples més tangibles ha estat la col·laboració entre el CZFB, l’Hospital del Mar i l’Hospital Clínic de Barcelona al voltant de la fabricació additiva i la Incubadora 3D.

La tecnologia aplicada a la salut presenta nous casos en fabricació 3D, teràpies avançades i dades sanitàries. 

Aquí la tecnologia deixa de ser una promesa abstracta. Una impressora 3D dins d’un entorn hospitalari, una nova teràpia o una eina capaç d’analitzar dades poden modificar processos molt concrets de l’atenció sanitària.

I és probablement aquesta capacitat de baixar la innovació a terra la que millor defineix el model de BNEW.

Drons, hidrogen i el futur que ja s’està provant

Al vertical Aviation & Space, aquesta sensació encara és més evident. L’aeroespai apareix com un sector on conflueixen IA, automatització, nous sistemes de propulsió i capacitats industrials avançades. BNEW ha mostrat casos d’emprenedoria i escalat vinculats a actors com Digital Catalonia Alliance, Slimop Space, Bluenest by Aggity o Sateliot.

També s’hi ha presentat una iniciativa impulsada per Aeroports de Catalunya, Plug and Play Tech Center, Evarm i Rewind Organics per crear una incubadora especialitzada en empreses aeroespacials i aeronàutiques.

Aviation & Space aborda la transformació tecnològica del sector aeroespacial i impulsa nous projectes d’emprenedoria i innovació. 

Però és en els projectes que arriben als premis on es pot veure fins a quin punt aquesta nova economia busca aplicacions molt concretes.

H2 Dron Energy, guanyadora del vertical Aviation & Space, desenvolupa sistemes de propulsió amb hidrogen per a drons professionals, amb l’objectiu d’arribar fins a tres hores d’autonomia.

És un bon exemple del que BNEW vol posar davant del visitant: tecnologia que intenta resoldre una limitació física concreta.

El talent continua sent el factor que no es pot automatitzar

Entre algoritmes, robots, drons i sistemes energètics, BNEW reserva també un espai central a una qüestió molt menys tecnològica i probablement més determinant: qui farà possible aquesta transformació.

El vertical Talent ha abordat l’impacte de la IA en la detecció i el desenvolupament professional, les transicions laborals, la igualtat i les expectatives de les noves generacions.

BNEW Talent posa el focus en el repte de desenvolupar i retenir talent en plena transformació per la IA. 

La paradoxa és interessant. En un esdeveniment que parla constantment d’automatització, el talent humà continua apareixent com un dels principals actius de la nova economia. No només per desenvolupar tecnologia, sinó per saber-la aplicar, adaptar-la i prendre decisions sobre el seu ús.

És una idea que també apareix en les intervencions institucionals. Durant la inauguració, el secretari d’Empresa i Innovació de la Generalitat, Jaume Baró, va reivindicar la necessitat d’una indústria més sobirana i amb menys dependències. I el tinent d’alcalde de Barcelona Jordi Valls va situar la innovació i les tecnologies duals com a eines per reforçar l’autonomia estratègica.

La tecnologia, per tant, no es presenta només com una qüestió de competitivitat. També és una qüestió industrial i geopolítica.

El gaming també és economia

Potser un dels millors exemples de com ha canviat la mirada sobre la tecnologia és el vertical Gaming. BNEW ha volgut allunyar el videojoc de la idea exclusiva d’entreteniment per presentar-lo com una indústria amb capacitat d’impactar en economia, cultura, salut i societat.

En les sessions s’ha parlat de desenvolupament de videojocs, IA, negoci, salut mental, serious games i ecosistemes empresarials, amb Barcelona com un dels principals hubs de competitivitat i talent del sector. I els premis tornen a demostrar aquesta diversitat.

El programa BNEW Experience apropa la innovació al públic amb més de 50 activitats immersives. 

Alongside, guanyadora del BNEW Gaming, utilitza una narrativa interactiva per acompanyar infants en tractament oncològic i convertir rutines mèdiques i d’autocura en missions d’aventura. Aquí el videojoc deixa de ser simplement un producte d’entreteniment i passa a ser una eina d’acompanyament emocional i humanització de l’assistència.

Vuit start-ups, vuit maneres d’imaginar el futur

El BNEW Startup Innovation Hub funciona gairebé com un resum de tota l’edició. Més de 100 start-ups hi han presentat candidatura, 40 han arribat a la fase final i vuit han acabat guanyant els premis de cadascun dels verticals.

El resultat és un mosaic especialment revelador.

NoctuRNA Therapeutics, spin-off de la Universitat Pompeu Fabra, treballa amb ARN circular per desenvolupar teràpies per a malalties rares.

Altum Sequencing combina seqüenciació d’ADN i IA per detectar senyals tumorals a partir de mostres de sang.

Timbal AI proposa una plataforma perquè les empreses puguin crear, executar i governar aplicacions d’intel·ligència artificial adaptades al seu negoci.

El BNEW Startup Innovation Hub selecciona 40 finalistes i reconeix vuit projectes innovadors. 

POTS treballa en la reutilització d’envasos i planteja una alternativa al model de consum d’un sol ús.

UVNÉ acompanya persones immigrants llatinoamericanes en la definició de rutes formatives vinculades als seus objectius professionals.

I TORCH desenvolupa dispositius d’IA capaços de funcionar amb energia solar, sense connexió a la xarxa elèctrica ni a internet.

Són projectes molt diferents, però comparteixen una característica: no presenten la tecnologia com un fi, sinó com una resposta a una necessitat.

Una economia que també es pot experimentar

Potser el tret diferencial de BNEW no és tant allò que s’explica als escenaris com el que passa fora d’ells.

El programa BNEW Experience ha reunit més de 50 activitats que permeten pilotar els comandaments d’un F18, interactuar amb robots humanoides, jugar contra un robot o veure en funcionament un robot quirúrgic. La intenció és clara: fer que la innovació deixi de ser una paraula abstracta. Veure-la, provar-la, experimentar-la.

Aquesta aproximació també explica que el DFactory Barcelona funcioni durant aquests dies com una mena de living lab. La indústria 4.0, la robòtica, la IA o la mobilitat avançada no apareixen únicament en presentacions, sinó com a tecnologies que ja existeixen i que busquen un lloc en l’economia real.

El futur no és una única tecnologia

Quan BNEW tanca les portes, queda una sensació curiosa. Després de tres dies parlant d’intel·ligència artificial, ciència, salut, energia, aeroespai, gaming, agroalimentació i talent, resulta difícil assenyalar una única tecnologia com la protagonista.

La IA hi és gairebé a tot arreu, però no funciona sola. Necessita dades, energia, infraestructura, professionals, indústria i coneixement.

Barcelona reforça el seu posicionament com a punt de trobada de la indústria i la nova economia. 

La ciència necessita empreses que transformin els descobriments en productes. La indústria necessita talent. La IA necessita energia. Els drons necessiten noves formes de propulsió. La salut necessita dades i capacitat computacional. I les start-ups necessiten ecosistemes que les ajudin a convertir una bona idea en una empresa viable.

Potser aquesta és la principal lectura que deixa BNEW 2026: la nova economia no és un sector més ni una tecnologia concreta. És la intersecció de moltes transformacions que estan passant alhora.

Barcelona vol ocupar un lloc en aquesta intersecció. I BNEW intenta demostrar, des del DFactory, que aquesta ambició no es pot construir només amb discursos.

Cal tecnologia, però també indústria. Cal innovació, però també talent. Cal start-ups, però també ecosistemes. I, sobretot, cal convertir les idees en coses que funcionin fora de l’escenari.