La irrupció de la intel·ligència artificial està transformant la manera com les empreses treballen, però la seva pròxima gran revolució podria no tenir res a veure amb els assistents virtuals ni amb la generació automàtica de continguts. Segons l'experta en transformació digital i fundadora de Quadrant Alfa, Montserrat Peñarroya, el següent gran salt arribarà quan les organitzacions siguin capaces de simular decisions abans d'executar-les.

Per descriure aquest nou escenari, Peñarroya impulsa el concepte de Digital Twin Economy, un model econòmic basat en la creació de bessons digitals de clients, mercats, empreses o territoris que permetin anticipar escenaris, provar estratègies i reduir la incertesa abans d'actuar. "La veritable revolució de la IA no serà únicament automatitzar tasques, sinó permetre'ns simular decisions abans d'executar-les", explica Peñarroya en una entrevista amb Metadata.

La idea parteix d'una tecnologia que fa anys que s'utilitza en sectors industrials. Els coneguts com a digital twins o bessons digitals permeten recrear virtualment una màquina, una infraestructura o una línia de producció per analitzar-ne el comportament abans d'introduir-hi canvis.

Ara, gràcies als avenços de la IA generativa i dels nous models capaços de reproduir comportaments complexos, aquesta lògica comença a traslladar-se al terreny econòmic.

Del bessó d'una màquina al bessó d'un mercat

Fins fa poc, els bessons digitals servien principalment per predir avaries, optimitzar processos industrials o millorar el manteniment d'actius físics. El canvi actual és que la IA permet començar a modelitzar elements molt més abstractes. "Ja no simulem únicament com es comporta una màquina, sinó com prenen decisions les persones i les organitzacions", assenyala Peñarroya.

La Digital Twin Economy planteja crear bessons digitals de clients, mercats, empreses i territoris per simular escenaris abans de prendre decisions reals.

Això obre la porta a construir representacions digitals de clients, segments de mercat, destinacions turístiques, estratègies comercials o ecosistemes econòmics complets.

La clau, explica l'experta, és que aquests models no funcionen de forma aïllada. La seva capacitat real apareix quan interactuen entre si: "Comencem a veure ecosistemes formats per múltiples bessons digitals que es relacionen i influeixen en la presa de decisions econòmiques. És aquí on neix la Digital Twin Economy."

Simular abans d'invertir

Les aplicacions potencials són molt diverses. Una empresa podria provar virtualment diferents campanyes comercials abans de llançar-les, analitzar quins mercats ofereixen més possibilitats d'èxit o anticipar la reacció dels clients davant d'un canvi de preus.

Segons Peñarroya, aquesta capacitat podria modificar profundament la manera com les organitzacions competeixen: "Durant dècades les empreses han competit per produir millor, vendre millor o automatitzar millor. Durant la pròxima dècada veurem una nova dimensió competitiva: la capacitat d'anticipar."

La capacitat de simular estratègies comercials, expansions internacionals o polítiques públiques podria convertir-se en un nou avantatge competitiu durant la pròxima dècada.

Per explicar-ho, utilitza una analogia senzilla: els simuladors de vol."Avui ens semblaria irresponsable que un pilot aprengués a gestionar una emergència directament amb passatgers a bord. Primer entrena desenes de situacions en un simulador. Crec que passarà exactament el mateix a les empreses", assegura.

Això no implica eliminar el risc, però sí reduir-ne l'impacte. Una empresa podria experimentar virtualment diferents opcions abans de comprometre pressupostos, equips o recursos.

Una oportunitat també per a pimes i start-ups

Tot i que la idea pot semblar reservada a grans corporacions, Peñarroya defensa que la democratització serà ràpida. "Crec que veurem un fenomen semblant al que va passar amb Internet o amb el núvol. Les grans empreses seran les primeres, però les eines acabaran democratitzant-se", comenta.

De fet, considera que moltes organitzacions ja disposen de bona part dels ingredients necessaris: dades de vendes, CRM, analítica web, estudis de mercat o informació sobre els seus clients: "La bona notícia és que moltes empreses ja tenen les dades. El que és nou és la capacitat de la IA per integrar-les i reproduir patrons de comportament."

L'experta assegura que fins i tot una petita empresa podria començar a construir els seus primers bessons digitals amb eines accessibles. "Amb una subscripció de 22 euros mensuals a un model d'IA generativa ja pots començar a crear el bessó digital del teu client principal", sentencia.

El turisme, un dels sectors amb més potencial

Entre els sectors que podrien adoptar abans aquest model hi ha la indústria i la logística, que ja treballen amb bessons digitals físics. Però Peñarroya identifica especialment el turisme com un dels àmbits amb més recorregut.

Segons Montserrat Peñarroya, la pròxima gran revolució de la IA no serà automatitzar tasques, sinó permetre que les organitzacions assagin decisions abans d'executar-les.

Imaginar l'impacte d'una nova infraestructura turística abans de construir-la, anticipar fluxos de visitants o analitzar com afectarà una decisió a la sostenibilitat d'una destinació són alguns dels casos d'ús que planteja. "Imaginem una destinació turística capaç de simular com afectarà una nova infraestructura a l'ocupació, al consum energètic o a la percepció dels visitants abans de realitzar la inversió”, explica Peñarroya. 

També apunta oportunitats en planificació urbana, mobilitat, salut, comerç i desenvolupament territorial.

Una nova infraestructura cognitiva

Més enllà de la tecnologia, Peñarroya considera que la Digital Twin Economy representa un canvi més profund: una nova manera de pensar.

Inspirant-se en les teories del premi Nobel Daniel Kahneman sobre els biaixos cognitius, defensa que les simulacions poden ajudar persones i organitzacions a prendre decisions més reflexives: "La Digital Twin Economy introdueix una capa intermèdia entre la idea i l'acció. Abans de decidir, podem simular les possibles conseqüències."

Per això la defineix com una nova infraestructura cognitiva. "Igual que Internet va transformar la manera com accedim a la informació, els bessons digitals poden transformar la manera com pensem abans de decidir", expressa. 

Catalunya parteix amb avantatge per liderar aquesta tendència gràcies a la combinació d'indústria, turisme, ecosistema d'IA i capacitats avançades de supercomputació.

Tot i això, adverteix que la simulació no és una bola de cristall: "La IA pot ampliar la nostra capacitat d'anàlisi, però la responsabilitat de decidir continuarà sent humana."

Catalunya vol jugar un paper rellevant

Peñarroya considera que Catalunya disposa d'elements diferencials per posicionar-se en aquest nou paradigma: universitats, centres de recerca, empreses industrials, un ecosistema emprenedor especialitzat en IA i infraestructures de supercomputació reconegudes internacionalment.

"Catalunya té una oportunitat extraordinària. Si som capaços de connectar aquests actius i desenvolupar casos d'ús reals, podríem convertir-nos en un dels laboratoris europeus més interessants per a la Digital Twin Economy."

Per a l'experta, la qüestió ja no és si les organitzacions acabaran utilitzant sistemes de simulació per prendre decisions, sinó qui serà capaç d'aprofitar-los abans. "Les empreses no competiran només per tenir més dades o més recursos, sinó també per la seva capacitat de pensar millor abans d'actuar."