“La blockchain és la creació del nou Internet”. Així és com ha definit la directora general d’Alastria Blockchain Ecosystem, Montserrat Guàrdia, una tecnologia cada cop més en voga i que ha arribat per revolucionar totalment l’activitat productiva. Cada dia es veuen més casos d’ús i més noms de companyies que la integren en els seus processos. Però el potencial de les cadenes de blocs no rau només en la capacitat d’optimitzar les tasques, sinó que també és una porta més que les dones TIC estan disposades a obrir. I obrir sense por, amb decisió i amb l’objectiu de posicionar-se al capdavant d’un mercat en plena fase d’explosió per posicionar el talent femení.

Quan pensem en grans tecnològiques, el més habitual és esmentar Facebook, Amazon, Microsoft, Apple... companyies amb origen als Estats Units i liderades per homes. “L’escola sempre mostra un crac masculí”, ha insistit Guàrdia en el Congrés de Tecnologia i Salut WomenTech21, “però també trobem dones que ja han agafat les regnes de la blockchain, han fet proves de concepte, han arriscat i se n’han sortit”. I alguns d’aquests noms són els de Marta Vallés, Cristina Martín, Eva Aponte i Sheila Méndez, dones que lideren negocis on una tecnologia vista com a altament complexa és la base de l’activitat.

Traçabilitat de les dades

Vallés és la cofundadora i directora de desenvolupament de negoci de Vottun, una start-up que ha dissenyat un sistema que permet connectar-se i interactuar amb qualsevol xarxa blockchain per tal de millorar el rendiment de les companyies. Bimbo és una de les grans empreses que ja l’apliquen, però també es pot trobar aplicada en granges o en explotacions de fruita. O a Colòmbia com a eina per combatre el mercat il·legal de diamants i or. “Tots són projectes ja sòlids que han demostrat que funcionen i que permeten tenir una bona traçabilitat del producte”, explica la cocreadora.

Martín: “El resultat de la ‘blockchain’ és una automatització de processos perquè els recursos humans de les empreses puguin executar tasques de valor afegit”

Una activitat similar és la que executen des d’Ecustoms, amb Martín com a CEO i agafant fort el timó d’una companyia dedicada a accelerar els processos i dotar de transparència la cadena logística. “Apliquen la tecnologia de cadenes de blocs per sincronitzar tots els actors que intervenen en el procés per mantenir la governança de les seves dades sense perdre agilitat ni generar ineficàcies o sobrecostos”, apunta. Una descripció planera i fàcil d’entendre, tot i la complexitat de la informació i la tecnologia que hi ha implicada en el procés. “Es parla molt de blockchain, però cal aportar casos reals per il·lustrar perquè serveix i per demostrar que el resultat és una automatització de processos perquè els recursos humans de les empreses puguin executar tasques de valor afegit”, destaca.

Una tecnologia transversal

Si la blockchain es pot aplicar a l’agroalimentació o la logística, també ho pot fer en la gestió de documents, creació d’identitats digitals i, per tant, en l’administració pública. Així ho demostra Signe Block, que compta amb una plataforma per signar digitalment documents gràcies a la unió d’aquesta tecnologia puntera i de la creació de certificats. Aponte n’és la directora comercial, una de les principals ambaixadores d’un sistema que està cridat a agilitzar tràmits feixucs com el registre del secret industrial. “Digitalitzem el procés, amb plenes garanties i seguretat, i el fem més ràpid”, comenta.

Méndez: “La tecnologia està en un moment de maduresa suficient per recollir nous casos d’ús i presentar propostes”

Però és només una de les puntes de l’iceberg, ja que les cadenes de blocs ja han entrat directament a l’administració pública per digitalitzar hàbits tediosos com la tramitació de documents oficials en algun ajuntament, govern o ens. Així ho estan fent a Izertis, on Méndez juga un rol destacat en la posició de directora digital. Aquesta companyia ha treballat braç a braç amb la Diputació Foral de Biscaia perquè el seu software blockchain as a service ajudi la ciutadania a traslladar a Internet i en pocs minuts la gestió de tràmits.

I és que la tecnologia hi és; el potencial de creació, també, però cal més talent. “La tecnologia està en un moment de maduresa suficient per recollir nous casos d’ús i presentar propostes”, afirma Méndez, “hem de donar cabuda a avenços com la identitat digital”. Per això apel·la a la importància d’abordar un repte clau com ho és el de formar nous professionals capaços de comprendre la tecnologia, tot i que amb un sistema que no sigui binari, que no discrimini i que animi les dones a endinsar-se en els nous camins que dibuixa la tecnologia. Uns camins que, d’altra banda, arriben sense biaixos de gènere perquè tot just s’estan dibuixant.