Des de l'arribada de ChatGPT a finals de 2022, la intel·ligència artificial s'ha convertit en una de les tecnologies més presents en el debat públic. La seva capacitat per generar textos, imatges, codi o resoldre dubtes en qüestió de segons ha despertat tant entusiasme com preocupació, i ha situat els grans models de llenguatge al centre de la transformació digital. Tanmateix, mentre la majoria d'usuaris encara descobreixen les possibilitats de la IA generativa, les grans empreses tecnològiques ja treballen en la següent fase d'aquesta revolució.

El concepte que guanya força és el dels agents d'intel·ligència artificial, sistemes capaços no només de respondre preguntes o generar contingut, sinó també de dur a terme accions concretes per assolir un objectiu determinat. És una diferència aparentment subtil, però que pot acabar tenint un impacte molt més profund que el que han tingut fins ara els xatbots. En essència, es tracta de passar d'una IA que assisteix a una IA que actua.

De la conversa a l'execució

La majoria d'eines d'intel·ligència artificial que utilitzem actualment continuen depenent de la intervenció humana. Podem demanar a ChatGPT que ens planifiqui un viatge, ens recomani una assegurança o ens ajudi a redactar un informe, però després som nosaltres qui hem de comparar opcions, accedir a diferents plataformes, omplir formularis o prendre decisions finals. Els agents d'IA volen eliminar precisament aquesta barrera.

La idea és que l'usuari deixi de donar instruccions detallades i simplement defineixi un objectiu. A partir d'aquí, el sistema analitza la petició, estableix un pla d'acció, interactua amb diferents eines digitals i executa les tasques necessàries per aconseguir el resultat desitjat.

Els agents d'IA representen la pròxima gran evolució de la intel·ligència artificial: passen de respondre preguntes a executar tasques i prendre decisions de manera autònoma.

Si avui una persona demana a una IA que organitzi un viatge a Berlín, obtindrà una llista d'opcions. En un futur, podria limitar-se a indicar dates, pressupost i preferències. L'agent s'encarregaria de buscar vols, comparar allotjaments, gestionar reserves i incorporar tota la informació al calendari. El paper de l'usuari passaria de gestor a supervisor.

Aquest canvi és rellevant perquè trasllada la intel·ligència artificial des del terreny de la informació al de l'acció. I això obre la porta a automatitzar processos molt més complexos que els actuals.

Els agents d'IA que ja estan arribant

Tot i que els agents d'IA sovint es presenten com una tecnologia de futur, la realitat és que els principals actors del sector ja han començat a desplegar les primeres versions comercials. Encara són eines en desenvolupament i amb limitacions evidents, però permeten entendre cap a on es dirigeix la indústria.

OpenAI és una de les companyies que més ha apostat per aquest model amb Operator, una eina capaç de navegar per pàgines web i executar determinades accions en nom de l'usuari. El sistema pot interactuar amb botons, formularis i menús, aproximant-se a la idea d'un assistent digital que opera de manera autònoma.

Per la seva banda, Google treballa en Project Mariner, un agent experimental integrat amb Gemini que busca automatitzar tasques dins del navegador. L'objectiu és que la IA pugui utilitzar aplicacions i serveis web de manera similar a com ho faria una persona.

OpenAI, Google, Microsoft i Anthropic ja desenvolupen agents capaços de navegar per internet, interactuar amb aplicacions i completar processos sense intervenció humana constant.

Microsoft també ha convertit els agents en una de les peces centrals de la seva estratègia. Els nous Copilot Actions permeten automatitzar processos dins de l'ecosistema Microsoft 365, gestionant correus, reunions o tasques administratives sense intervenció constant de l'usuari.

En l'àmbit empresarial, Salesforce ha desenvolupat Agentforce, una plataforma que permet crear agents especialitzats per a vendes, atenció al client o suport intern. La companyia defensa que aquests sistemes poden assumir una part significativa de les interaccions rutinàries que avui gestionen equips humans.

Una altra de les empreses que està avançant en aquesta direcció és Anthropic, creadora de Claude. La companyia ha presentat funcionalitats perquè la seva IA pugui controlar ordinadors, utilitzar aplicacions i completar tasques complexes a partir d'instruccions generals.

Mentrestant, Amazon també treballa en els seus propis agents intel·ligents amb l'objectiu d'automatitzar processos de compra, cerca d'informació i gestió de serveis digitals.

La majoria d'aquestes eines encara es troben en fases inicials, però comparteixen una mateixa visió: convertir la IA en una tecnologia capaç de fer coses, no només d'explicar-les.

Els primers empleats digitals

Alguns analistes ja descriuen els agents com els primers "empleats digitals". La comparació no és exagerada. Una part significativa del treball administratiu i del coneixement consisteix a coordinar informació, gestionar processos i executar tasques repetitives. Revisar correus electrònics, elaborar informes, actualitzar bases de dades, programar reunions o cercar informació són activitats que ocupen milers d'hores de treball cada dia. Els agents d'IA aspiren a assumir progressivament una part d'aquestes funcions.

En l'àmbit empresarial, podrien encarregar-se de gestionar incidències, preparar documentació, coordinar equips o supervisar processos interns. En sectors com les finances, la salut, la logística o l'atenció al client, també podrien actuar com a assistents especialitzats capaços d'analitzar grans volums d'informació i proposar accions concretes.

Aquests sistemes podrien automatitzar des de la gestió de correus i reunions fins a reserves, compres o processos empresarials complexos, redefinint moltes tasques del treball del coneixement.

Aquesta evolució no implica necessàriament la substitució immediata de treballadors, però sí una redefinició de moltes tasques. De la mateixa manera que l'automatització industrial va transformar les fàbriques, els agents poden alterar la manera com es desenvolupen les feines vinculades al coneixement. No es tracta tant de substituir persones com de redefinir moltes de les tasques que desenvolupen.

Una nova internet

L'impacte dels agents no es limitarà al món laboral. També podria transformar profundament internet. Durant les darreres dècades, la xarxa s'ha construït sobre una lògica molt concreta: les persones naveguen, busquen informació i interactuen directament amb serveis digitals. Les pàgines web, les aplicacions i les plataformes estan dissenyades per captar la nostra atenció i facilitar aquesta interacció.

Però què passa quan qui navega és una IA? Si els agents es popularitzen, moltes de les accions que avui realitzem manualment podrien passar a ser gestionades per sistemes automatitzats. Comparar preus, reservar hotels, comprar entrades, contractar assegurances o gestionar subscripcions podrien convertir-se en processos invisibles per a l'usuari.

Això podria alterar el model de negoci de moltes empreses digitals, que han construït la seva activitat al voltant del trànsit web i de la interacció directa amb els consumidors. Per primera vegada, internet podria començar a estar pensada tant per a màquines com per a persones.

La confiança com a gran repte

Tot i el potencial dels agents, la seva adopció massiva no està garantida. La principal barrera continua sent la confiança.

Delegar una reserva d'hotel o la compra d'un bitllet d'avió pot semblar assumible. Però què passa quan l'agent té accés al correu electrònic, al compte bancari o a informació sensible?

Els sistemes actuals encara cometen errors. Interpreten incorrectament algunes instruccions, poden actuar sobre informació incompleta o prendre decisions que no coincideixen amb les preferències de l'usuari.

La popularització dels agents podria transformar internet tal com la coneixem, amb interaccions cada vegada més freqüents entre intel·ligències artificials i plataformes digitals.

Per això, molts experts coincideixen que la supervisió humana continuarà sent imprescindible durant anys. El repte no és només aconseguir que els agents siguin més capaços, sinó també més fiables, transparents i segurs.

En aquest sentit, la regulació europea sobre intel·ligència artificial també jugarà un paper clau a l'hora de definir quines responsabilitats poden assumir aquests sistemes i quins límits s'estableixen per al seu ús.

Catalunya davant la següent onada

L'arribada dels agents coincideix amb un moment d'expansió de l'ecosistema català d'intel·ligència artificial. La presència d'infraestructures com el Barcelona Supercomputing Center, la consolidació de centres de recerca especialitzats i l'aparició de noves start-ups vinculades a la IA han situat Catalunya en una posició destacada dins del panorama europeu.

Moltes de les empreses que avui desenvolupen eines d'automatització, assistents intel·ligents o plataformes de gestió de dades podrien acabar incorporant agents als seus productes durant els pròxims anys. De fet, diversos experts consideren que aquesta serà una de les principals línies d'innovació tecnològica de la dècada. 

No es tracta només de crear models més potents, sinó de construir sistemes capaços de col·laborar amb les persones i executar tasques de manera autònoma.

La revolució que encara no fa soroll

La història de la tecnologia acostuma a estar plena de revolucions que passen desapercebudes fins que esdevenen inevitables. Va passar amb internet, amb els telèfons intel·ligents i amb les xarxes socials. Durant anys van semblar tecnologies de nínxol abans de transformar completament la societat. Els agents d'IA podrien seguir un camí similar.

Mentre el debat continua centrat en la capacitat dels xatbots per generar textos o imatges, la següent gran transformació podria estar produint-se en la capacitat de la intel·ligència artificial per actuar, decidir i executar processos en nom nostre.

Tot i el seu potencial, la confiança continua sent el principal repte: la seguretat, la privacitat i la supervisió humana seran claus per a la seva adopció massiva.

Potser encara no ocupen titulars cada dia. Però si les previsions de la indústria es compleixen, els agents d'IA podrien tenir un impacte molt més profund que els mateixos xatbots que van popularitzar la intel·ligència artificial generativa.

I quan això passi, probablement descobrirem que la veritable revolució no consistia a conversar amb les màquines, sinó a deixar-les treballar.