Els llocs per a buscar bolets són, tradicionalment, un dels secrets millors guardats per qualsevol boletaire. Aquesta activitat, tan vinculada amb la natura i amb el coneixement popular, també ha fet el salt al món de les aplicacions amb l’iFong. L’app, disponible per a dispositius Android i iOS, és un cercador de bolets que parteix dels hàbitats i de les condicions de creixement d’aquests i que s’alimenta amb dades diàries de més de 500 estacions meteorològiques i ofereix mapes actualitzats de les diferents espècies. Al tècnic en sistemes d’informació geogràfica i fundador del projecte, Josep Ramisa, la idea li va aparèixer ara fa quatre anys: “Durant la sortida amb un amic boletaire anàvem parlant de quins aspectes s’haurien de tenir en compte a l’hora de triar un lloc i el moment per a buscar bolets. Em vaig adonar que molts aspectes es podien treballar a partir de dades públiques i, a més, la majoria de processos que em venien al cap tenien a veure amb l’espacialitat, és a dir, amb dades de component geogràfic”.

L’aplicació està pensada per a tothom a qui li agradi anar a buscar bolets, sigui expert, el qual el pot ajudar a contrastar les seves previsions; o el boletaire que va a passar el dia i a provar sort. Lluny de la intenció de massificar els boscos i agrupar molts boletaires en zones concretes, iFong ajuda a “dispersar els boletaires, perquè es mostren totes les zones amb bones condicions per al creixement de bolets”, recalca Ramisa, “a més, l’app no permet ni vol permetre compartir les ubicacions on els usuaris troben bolets”. En entrar a la plataforma es mostra el mapa de Catalunya amb diferents zones en vermell que, segons la intensitat, marquen la probabilitat de trobar l’espècie de bolet seleccionada, com el rovelló, el camagroc o el cep; entre d’altres. En seleccionar una d’aquestes zones, es poden consultar les coordenades i quin va ser el darrer dia amb condicions de creixement òptimes.

Una relació entre el tipus de bosc i l’acidesa del sòl

La forma en la qual es determina la possibilitat de trobar una espècie concreta de bolet en una zona determinada del país sorgeix de la relació espacial de dues variables. “A grans trets, l’hàbitat d’una espècie ens el dona el tipus de bosc i l’acidesa del sòl”, detalla el fundador de l’aplicació, “aquestes capes es poden descarregar al Grup de Recerca de Geobotànica de la Universitat de Barcelona (UB) i a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), respectivament”. I posa d’exemple el cep, que creix en sòls àcids i en boscos d’avet, faig, roure, pi roig i pi negre. “A partir d’aquí la cosa es complica perquè també necessitem paràmetres del terreny, com l’alçada o l’orientació, per atribuir a cada indret les condicions de creixement a partir de les dades meteorologies”, afegeix.

Ramisa: “L’hàbitat d’una espècie de bolet, a grans trets, ens el dona el tipus de bosc i l’acidesa del sòl”

Una de les característiques destacades d’iFong, a part de posar el focus en una zona molt concreta, és la constant actualització automàtica, que es va calculant a partir de dades com la humitat i la temperatura. Josep Ramisa reconeix que “aquesta és la part vertaderament complicada de l’algoritme”, ja que “són moltes dades a processar diàriament per als hàbitats de cada espècie i hem de pensar que un bolet requereix un règim de precipitació concret per afavorir el seu creixement”. I subratlla que “alhora, condicions de temperatura, humitat relativa o vent s’han d’inferir a cada vessant del terreny”. Per cada indret que es processa, el sistema pondera dades de tres estacions meteorològiques properes i l’obtenció dels llocs on afloren els bolets és resultat de tot un seguit de processos en un determinat ordre. “És llavors quan entra la probabilitat: els dies en què es donen bones condicions un cop el bolet ja es pot recollir i l’últim dia que es van donar bones condicions per al creixement”, complementa.

Personalització, però mantenint l’encant del secretisme

iFong no descarta ser en un futur una app col·laborativa, però no és una prioritat a hores d’ara, com comenta Ramisa: “Bàsicament, no volem que l’app es converteixi en un lloc on els usuaris publiquin on han trobat bolets perquè aniríem en contra de mantenir el secretisme que tant encant li dona a la cerca de bolets”. Tot i això, sí que es plantegen la possibilitat que cada usuari tingui en un futur el seu entorn privat on enregistrar els seus dies de collida i que la mateixa plataforma li faciliti les condicions que s’hi donaven aquell dia o els dies anteriors. “Això té una altra aplicabilitat i és el fet d’enregistrar per on es mouen els boletaires”, afegeix, “i aquesta és una informació que ara mateix l’algoritme no contempla, si per allà han passat pocs o molts boletaires”.

iFong no vol convertir-se en una app on els usuaris comparteixin on han trobat bolets, ja que això aniria en contra del secretisme que tant encant li dona a l’activitat

“Aquest any hem fet l’app oberta per anar obtenint feedback dels usuaris i millorar l’algoritme, però la idea és fer-la de pagament”, declara el fundador, “amb inversió, tant dels mateixos usuaris com mitjançant rondes de finançament, podem afrontar molts evolutius que millorin l’experiència de l’usuari”. Entre els que destaca, hi ha la possibilitat de generar mapes diaris per tot el territori de cada variable meteorològica que s’enregistra, “una aproximació nova que pot donar resultats interessants en molts àmbits”. També la creació d’eines de regulació de visitants en funció de la zona, ja que hi ha indrets que s’estan malmetent per la massificació de visitants i es podrien aplicar mesures per preservar-les; o l’enviament d’alarmes de probabilitat, mitjançant notificacions, segons les peticions que hagi registrat l’usuari .