Europa té clar que els països han de fer un esforç per adaptar-se a l’època de canvis constants i digitalització accelerada que vivim, una dècada digital que la Comissió Europea ha decidit afrontar de cara. Des del 2014, l’executiu continental analitza el progrés digital dels estats membres de la UE a través de l’Índex DESI (Digital Economy and Society Index), un estudi que des del 2023 assenyala 11 indicadors claus amb un objectiu que cal assumir el 2030 en el conjunt de la Unió. Unes dades sobre les quals Catalunya pot presumir amb cert orgull, ja que en el 87% dels casos presenta unes valoracions superiors a la mitjana europea, en alguns casos, de manera notòria.

Aquesta és la principal conclusió de l’Informe sobre l’estat de la Dècada Digital. Catalunya 2023 elaborat pel Cercle Tecnològic amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, un estudi que posa en relleu la bona feina que el Principat ha tirat endavant els darrers anys en matèria d’infraestructures de connectivitat i de digitalització de serveis públics, però que també pica el crostó en alguns àmbits. “Europa ens marca uns reptes per ser un país capdavanter. Tenim la feina feta en les infraestructures digitals de país i en els processos digitals de l’administració. El gran repte de futur està en les competències digitals, que la gent cada cop entengui millor la tecnologia, i en el talent digital”, ha valorat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, qui també deixa clar que cal “acompanyar el sector industrial en el seu procés de digitalització”. “Arribem al 2025 havent fet els deures i en la bona línia, però encara queda camí, perquè catalunya serà digital o no serà”, ha corroborat el conseller de Presidència de la Generalitat, Albert Dalmau.

L’estudi avalua un total de 32 indicadors de progrés tecnològic de Catalunya i en compara els resultats amb l’Estat espanyol i el conjunt d’Europa, però centrant el focus en els 11 indicadors claus assenyalats per la Comissió Europea. Tots ells es divideixen en quatre grans àrees temàtiques: les habilitats digitals, les infraestructures digitals, la digitalització de les empreses i la digitalització del servei públic.

Capacitació de la població i talent professional

Dins de la primera àrea s’ubiquen el percentatge de població amb un nivell de competències digitals almenys bàsiques i el percentatge de presones ocupades en el sector TIC. Pel que fa al primer, el percentatge català, amb dades del 2021, és del 67% de la població, xifra que supera les mitjanes espanyola (64%) i europea (54%), però encara a certa distància del 80% previst per Europa el 2030. “Aquest indicador ha crescut molt en els darrers cinc anys, nou punts percentuals segons l’Idescat”, ha assenyalat la secretària de Polítiques Digitals del Govern, Maria Galindo, qui ha remarcat programes de la Generalitat com Més Digitals, les formacions en intel·ligència artificial CiutadanIA o l’actualització del temari de l’ACTIC com a iniciatives per millorar en aquest àmbit.

Quant a les persones ocupades al sector tecnològic, a Catalunya representen el 4,8% de la població activa, metnre que a l’Estat espanyol en són el 4,3% i a Europa, el 4,6%. En aquest cas, l’objectiu europeu és arribar als 20 milions de professionals tecnològics altament capacitats, xifra que equivaldria al 10% de la població europea. Galindo ha recordat que a Catalunya l’ocupació del sector va augmentar un 20% interanual el 2024, però que malgrat això, el sector va tancar l’any amb 9.000 llocs de treball demandats sense cobrir. Més enllà de l’augment registrat dels graduats en graus tecnològics (el mateix informe recull com s’ha passat del 3,7% del total de graduats el 2019 al 5,9% el 2021), la secretària de Polítiques Digitals ha posat l’èmfasi amb vies de formació alternatives per solucionar el problema a curt termini, com poden ser les microcredencials o els programes d’upskilling i reskilling: “Òbviament ha d’haver-hi un camí per fer evolucionar els graus, però crec que el gran repte és com fem créixer aquelles formacions molt dirigides per tenir el talent necessitat per les empreses a 12 mesos vista”.

Excel·lent en infraestructures, ‘ha de millorar’ en tecnologies digitals

En segon lloc es posicionen les infraestructures digitals necessàries per assegurar la connectivitat del país, una àrea on Catalunya té els deures més que avançats. Els dos principals indicadors que marca la Unió Europea són el percentatge de llars amb cobertura de xarxes fixes de molt alta capacitat (VHCN) i el percentatge d’àrees poblades amb cobertura 5G, on el Principat presenta un 97% i un 95%, respectivament, molt per sobre de les mitjanes espanyola (93% i 82%) i europea (73% i 81%). Pel secretari de Telecomunicacions i Transformació Digital del Govern, Albert Tort, les dades confirmen que Catalunya està “de manera molt alineada amb els objectius”, que són del 100% en els dos casos el 2030, però alerta que per acabar d’assolir aquest percentatge cal “una coordinació publicoprivada que ens obliga a ser encara més quirúrgics”. Tort també ha volgut fer una crida al futur: No ens quedem només amb el percentatge de cobertura, sinó també amb tot el que ve després d’això. Si posem xarxes a les carreteres del país, és perquè ens habiliti casos d’ús de mobilitat intel·ligent. Si fem proves de connectivitat 5G amb satèl·lits, també han d’anar cap a aquest objectiu”.

La tercera àrea temàtica fa referència a la digitalització del teixit empresarial, i en aquest sentit trobem diferències importants en funció de l’ítem analitzat. Dels quatre indicadors claus assenyalats per la UE en aquest àmbit, el percentatge de pimes amb almenys un nivell bàsic d’intensitat digital és el que presenta millors resultats: a Catalunya, el percentatge era del 80% el 2022, quan l’objectiu pel 2030 és del 90% i les mitjanes espanyola i europea són del 68% i del 69%, respectivament.

Tanmateix, les dades són més negatives quan s’entra a valorar el percentatge d’empreses que han implementat certes tecnologies digitals. Les macrodades, el núvol i la intel·ligència artificial són les tres solucions subratllades en groc per la Comissió Europea, que considera que el 2030 hauria d’arribar a un percentatge del 75% d’adopció a tot el continent en tots tres casos. Això no obstant, els percentatges a Catalunya es troben molt lluny d’aquesta fita: 7% amb macrodades (9% a Espanya i 14% a Europa), 36% amb núvol (27% a Espanya i 34% a Europa) i 8% amb intel·ligència artificial (mateix percentatge als tres àmbits). Les dades són baixes, però Galindo ha volgut remarcar un fet important: que estan desactualitzades. Les dades referents a les macrodades provenen del 2020, mentre que les altres dues categories són de 2021, gairebé dos anys abans de l’esclat de la IA generativa amb ChatGPT. “Tenim les dades de 2024 a escala europea, i són del 44% en macrodades, del 52% en núvol i de l’11% en IA. Sent un hub digital d’avantguarda a Europa, a Catalunya segur que estem assolint aquests indicadors”, ha expressat.

Serveis públics, digitalitzats

El darrer dels quatre àmbits és una tornada a les notícies positives pel país, ja que les puntuacions assolides en els tres àmbits de digitalització dels serveis públics s’acosten molt a l’objectiu plantejat per d’aquí a cinc anys. Els destinats a la ciutadania obtenen una valoració de 92 punts sobre 100 seguint la metodologia emprada per la Comissió Europea, quan a l’Estat espanyol s’assoleixen els 86 punts i a Europa, els 77; en serveis públics digitals dirigits a empreses, les puntuacions són de 97 per Catalunya, 91 per Espanya i 84 per la UE, i en l’accés electrònic a les dades de salut, de 89 en el cas català, 83 en l’espanyol i 72 en l’europeu. En tots tres indicadors, l’objectiu és assolir la puntuació perfecta, 100 punts. Novament, Tort ha celebrat els resultats obtinguts, però ha tornat a remarcar que més enllà de la quantitat, cal parar molta atenció a com s’ofereixen d’aquests serveis: “Hem de tenir una estratègia que vagi més enllà del 100% de digitalització, que es fixi en la qualitat dels mateixos serveis digitals. Es tracta d’avançar cap a una administració que, per una banda, aporti més intel·ligència, però per l’altra, també ofereixi serveis públics digitals que tendeixin cap a una certa personalització i amabilitat cap a la ciutadania”.