Parlar d’intel·ligència artificial a l’empresa s’ha convertit en una conversa inevitable. Però entre el soroll mediàtic, les eines de moda i la pressa per “no quedar enrere”, moltes organitzacions confonen ús puntual amb adopció real. Implementar la IA no és comprar llicències ni deixar que alguns equips experimentin pel seu compte. És un procés estratègic, cultural i organitzatiu que requereix temps, criteri i lideratge.

Porto 3 anys ajudant empreses, entitats i institucions a fer-ho —grans, petites i mitjanes—, i en els últims mesos hem treballat amb l’Ajuntament de Terrassa, Planeta o Fundació Alba. El primer pas no és tecnològic, sinó intern. Cal fer una auditoria profunda que vagi molt més enllà de saber qui utilitza ChatGPT o quines eines digitals ja estan en marxa. Es tracta d’entendre les capacitats reals de l’organització, el nivell de maduresa digital, la predisposició al canvi i, sobretot, l’alineació entre equips, rols i nivells jeràrquics.

“Implementar la IA no és comprar llicències: és un procés estratègic, cultural i organitzatiu."

Sovint hi ha una bretxa clara entre direcció i equips operatius, tant en coneixement com en expectatives. Sense detectar i abordar aquesta distància, qualsevol iniciativa d’IA neix descompensada. En paral·lel, és clau entendre quina percepció té l’empresa sobre la tecnologia: por, excés d’optimisme o visió estratègica. La IA no s’implanta només amb processos, sinó amb persones.

Aquí entra en joc un altre element fonamental: el marc ètic i de governança. Abans de parlar d’usos concrets, cal decidir com es prendran les decisions, qui les prendrà i amb quins criteris. A partir d’aquí, és imprescindible nomenar responsables clars. No una sola figura simbòlica, sinó un sistema de rols que cobreixi dimensions tècniques, legals, ètiques, de negoci i d’impacte en les persones. Aquesta estructura ha de quedar recollida en un document clau: el manifest d’IA de l’empresa.

“Utilitzar eines puntuals no és adopció corporativa; l’adopció implica criteri comú i protocols compartits.”

El manifest no és un text decoratiu. És una eina d’alineació. Cada vegada més organitzacions publiquen aquests posicionaments per atraure talent, generar confiança i diferenciar-se. Però sobretot serveix per posar ordre intern i evitar interpretacions contradictòries. Aquest manifest ha d’anar acompanyat d’un pla d’acció realista i d’un pla formatiu estructurat adaptat als diferents nivells de l’empresa. Sense alfabetització continuada, qualsevol implementació queda a mitges o genera rebuig.

Només quan tot això està treballat té sentit començar amb proves pilot petites i mesurables. Utilitzar ChatGPT o automatitzar un procés no és adopció corporativa: són usos aïllats. L’adopció implica criteri comú, protocols compartits i visió transversal. Cal establir protocols, sistemes de seguiment i mètriques. Sense mesura, no hi ha sostenibilitat.

La IA també s’ha de reflectir als pressupostos: no només en eines, sinó en formació, infraestructura, consultoria i millora contínua. Pensar-la a curt termini és una contradicció.  La qualitat de les dades i la seguretat són un pilar imprescindible. Sense dades fiables, estructurades i segures, la IA no aporta valor, sinó risc.

“Passar del FOMO al LOMO és substituir la pressa per criteri i implementar només allò que aporta valor real.”

Finalment, tot això s’ha d’ordenar en un roadmap d’execució clar, amb fases, responsables i criteris d’èxit. La IA no és un projecte que s’acaba, sinó una capacitat que es construeix i s’ajusta constantment. Implementar la IA no va de córrer més que els altres, sinó d’anar més lluny amb criteri.

Els amics de Khimera utilitzen un terme que m’agrada molt: passar del FOMO al LOMO. El FOMO (fear of missing out) és la por de quedar-se enrere: adoptar eines per pressa, sense criteri ni integració real. El LOMO (love of missing out) és saber dir “encara no”: observar, prioritzar governança i dades, i implementar només allò que aporta valor.

En un entorn amb novetats constants, avançar amb criteri sol ser més intel·ligent que córrer per no quedar fora.