El Mobile World Congress 2026: entre la IA física i l’ecosistema català que busca escalar

El congrés tecnològic més influent del món torna a convertir Barcelona en epicentre global de la innovació, amb una IA cada cop més física, experiències immersives i un ecosistema emprenedor català incansable.

Sergio Cabanelas Alcaide

Barcelona es consolida com a hub tecnològic global amb desenes de milers de visitants.
Barcelona es consolida com a hub tecnològic global amb desenes de milers de visitants. | Sergio Cabanelas

El primer dia del Mobile World Congress 2026 es viu amb aquella barreja d’expectació i sobreestimulació tecnològica que només passa quan desenes de pavellons competeixen per explicar el futur al mateix temps. Entre llums, pantalles impossibles i demostracions contínues, una idea plana per damunt de totes: la intel·ligència artificial ja no és només programari; comença a tenir cos, moviment i presència física.

Amb prop de 2.900 expositors i 1.700 ponents, la fira torna a convertir la Gran Via de Fira de Barcelona en un mapa global de la innovació. L’organització espera xifres d’assistència similars als 109.000 visitants de l’any passat i un impacte econòmic que pot superar els 585 milions d’euros.

La IA surt del núvol i entra al món físic

La gran sensació d’aquesta edició és la materialització de la intel·ligència artificial. Robots col·laboratius, humanoides, exoesquelets connectats i braços robòtics controlats remotament mostren com la IA abandona la pantalla per actuar sobre el món real.

Entre les propostes més comentades hi ha robots que funcionen sense sensors integrats i depenen de càmeres externes per interpretar l’entorn, una solució que podria reduir costos i facilitar la producció a gran escala. També s’han presentat prototips de robots connectats que operen en xarxa, anticipant un futur on la coordinació entre màquines dependrà de la connectivitat 6G.

El MWC 2026 reuneix prop de 2.900 expositors i 1.700 ponents, amb la intel·ligència artificial física i la robòtica com a grans protagonistes.

Aquest gir cap a la “IA física” apunta a canvis profunds en sectors com la manufactura, l’agricultura o la logística, però també obre debats sobre el paper humà en processos automatitzats i els límits d’aquesta tecnologia.

Dispositius que redefineixen la interacció

Els fabricants de dispositius continuen buscant noves formes de sorprendre en un mercat madur. Els telèfons triplegables, els ordinadors amb pantalles 3D o els sistemes de privacitat dinàmica que limiten l’angle de visió del mòbil són exemples d’una innovació que combina disseny, seguretat i experiència d’usuari.

Un dels conceptes més mediàtics és el Robot Phone, un smartphone amb braç robòtic capaç d’interactuar amb l’usuari i expressar respostes emocionals, una mostra de com la tecnologia vol fer-se més intuïtiva i relacional.

Alhora, la domòtica connectada i els ecosistemes digitals integrats evidencien un futur on dispositius, vehicles i habitatges funcionaran com una única xarxa intel·ligent.

Sobirania digital i geopolítica tecnològica

Més enllà de la fascinació tecnològica, el congrés també reflecteix tensions globals. La seguretat, la sobirania digital i la governança de la IA són temes recurrents en conferències i converses de passadís, especialment en un context internacional marcat per conflictes geopolítics i dependències tecnològiques.

Barcelona es consolida com a hub tecnològic global amb un impacte econòmic previst de 585 milions d’euros i desenes de milers de visitants.

El MWC no és només un aparador d’innovacions: és també un espai on es debat qui controlarà les infraestructures digitals del futur.

Startups catalanes: innovació aplicada i vocació global

Si els grans estands projecten futur, el 4YFN mostra solucions que ja busquen mercat. Entre les startups catalanes presents, diverses coincideixen a destacar el congrés com una porta d’entrada al món.

Clara Bernardes, cofundadora de Biorce, startup finalista al 4YFN, explica que la seva plataforma utilitza intel·ligència artificial per optimitzar el disseny i la planificació d’assajos clínics, reduint riscos i accelerant l’arribada de nous tractaments als pacients. “És un gran honor ser aquí; és una mostra que estem treballant en la direcció correcta”, afirma.

Des de l’àmbit de la tecnologia inclusiva, Laura Martín, CEO i cofundadora d’Accessibles, presenta solucions digitals per millorar l’accessibilitat i l’experiència d’usuari en entorns digitals i serveis públics. Considera el MWC “un dels millors llocs del món per trobar sinergies i descobrir noves oportunitats per a cada projecte”.

Startups catalanes aprofiten el 4YFN com a plataforma d’internacionalització, captació d’inversió i validació global de les seves solucions tecnològiques.

En el sector agrotech, Pau Palau, CEO i cofundador d’Agrin’pulse, desenvolupa robots elèctrics autònoms per al camp que permeten optimitzar recursos i reduir l’impacte ambiental. “Ser aquí ens permet ensenyar al món que des de Lleida també es fa innovació real amb IA i robòtica”, destaca.

La realitat augmentada aplicada a indústria i logística és el focus de Beyond Reality, liderada per Pol Leiva, que veu el congrés com “una gran oportunitat per connectar amb clients i inversors”.

En l’àmbit de la reputació digital, Coque Moreno, cofundador de RepScan, presenta una plataforma basada en IA capaç de detectar i eliminar continguts nocius en línia amb alts índexs d’efectivitat. “Hi ha moltíssima gent interessant i és una gran oportunitat per obrir-nos al món”, assegura.

Aquest conjunt de propostes evidencia un ecosistema divers que aplica la tecnologia a problemes concrets: salut, agricultura, accessibilitat, indústria o identitat digital.

Un futur que ja no és hipotètic

Passejar pel MWC és comprovar que el futur no arriba en forma d’una gran revolució única, sinó com una suma de canvis que ja s’estan integrant en la vida quotidiana. La intel·ligència artificial es fa física, els dispositius es tornen més humans i les startups busquen escalar solucions tangibles.

Entre robots que aprenen, pantalles impossibles i converses improvisades als passadissos, el congrés torna a confirmar el seu paper: no tant predir el futur, sinó posar-lo en marxa.