Fins a l’aparició dels smart watches, els rellotges només ens oferien l’hora. Ara, amb la seva versió intel·ligent, podem saber quants passos hem fet diàriament, la freqüència cardíaca, l’oxigen en sang o les hores i qualitat del son, entre altres. Un seguit de dades de salut que la majoria d’usuaris recullen sense tenir del tot clar què signifiquen o què fer-ne. Si el big data és el nou or, estem deixant escapar una informació vital?

El boom d’aquests gadgets va sorgir amb la pràctica esportiva, amb la necessitat de portar un control de les hores dedicades a l’exercici físic i a recollir en un sol dispositiu els resultats. “Per això trobem moltes més apps i aparells que et permeten registrar quantes hores has estat corrent, nedant o caminant, a quin ritme i les calories cremades, però hi ha menys que et poden mesurar paràmetres sanitaris o s’ubiquen en un entorn hospitalari”, apunta el CEO de GooApps, Eric Garcia. La principal diferència entre els rellotges que es troben fàcilment al mercat i les andròmines dels centres sanitaris és la certificació. “Els primers tenen estudis independents que avalen el seu ús i que indiquen que les dades són fidels a la realitat, però no tenen cap certificació que els reconeguin com a dispositius mèdics”, apunta, “per això hem vist casos de gent que amb l’Apple Watch ha pogut avançar-se a un atac de cor”.

Els rellotges intel·ligents no tenen la certificació sanitària necessària per ser aplicats en entorns hospitalaris

Aquestes avaluacions que acrediten l’ús en un entorn sanitari es fan únicament a dispositius creats per empreses, spin-offs o pels mateixos centres de salut i que van destinats a un context mèdic. Es tracta de dispositius i aplicacions que van més enllà de l’anàlisi de paràmetres bàsics i generals, i se centren en patologies determinades com podria ser la diabetis. Precisament en aquest camp treballa la catalana Social Diabetes amb una app per portar un registre diari dels patrons de glucosa o de la insulina a administrar segons què menges. Alguns països com Xile i Brasil han estudiat incloure la solució al sistema sanitari, i el Regne Unit ja l’ha emprat en projectes pilot de l’ús de l’IoT en pacients.

Seguint aquest exemple, Garcia considera que el full de ruta hauria de ser integrar les funcionalitats tecnològiques a la salut pública: “Si Apple Watch fa un electrocardiograma i el converteix a pdf, el podria enviar al metge. Potser no serà tan fiable com una prova feta a l’hospital, però pot detectar una arítmia”. A la seva companyia, desenvolupen apps per a farmacèutiques i centres sanitaris per complementar la medicació o tractaments. Un dels entorns on ja han incidit és en el postoperatori de genoll i de maluc, on la monitoratge de les passes permeten saber com avança la rehabilitació. “Saber quantes passes es fan abans i després de la intervenció, el temps que es triga a fer un determinat recorregut o la distància entre passa i passa són clau per saber com avança el pacient”, detalla, i afegeix que la informació és la clau per avançar cap a un tractament personalitzat.

La integració de les dades en el sistema sanitari podria ajudar els facultatius a identificar patrons anormals

Absorbir el que ja està creat

La roda es va inventar i es va aplicar a diferents entorns, i aquesta és la mateixa lògica que el CEO de GooApps creus que s’ha d’aplicar en l’ecosistema. “Si una start-up ha creat un software, l’he d’aplicar. No cal que el sistema sanitari o un centre en creï un de nou amb la mateixa funcionalitat, sinó que hem d’aprofitar què s’està creant en el sector privat, admetre les dades que recullen i utilitzar-les”, defensa. Però per arribar a aquest punt cal treballar en dos focus: els professionals sanitaris i els usuaris. “Els metges han d’aprendre a utilitzar noves interfícies i prendre l’hàbit d’utilitzar qualsevol recurs com un mitjà per obtenir informació; mentre que els ciutadans hem de ser conscients també que aquestes dades poden ajudar els metges i que les hauríem de poder enviar”, explica Garcia.

Aquesta podria ser la fórmula màgica per donar un impuls al sector, però el psiquiatre i cofundador d’Abi Global Health, Víctor Vicens, no albira un procés tan senzill. “Tots els processos en què s’ha aplicat algun dispositiu o aplicació s’ha fet en malalts crònics i, normalment, des de casa perquè ens cal una motivació per fer aquest esforç extra en salut”, assenyala. La seva experiència amb els pacients l’ha portat a ratificar que els gadgets com l’Apple Watch són vistos “com un joguet”. “Un cardiòleg mai se’n refiarà de les mesures que pugui prendre el rellotge, sempre preferirà un estudi mèdic, per això aquests dispositius són més aviat per motivar les persones a moure’s”, explica.

Vicens creu que cal “un avantatge pràctic i tangible” per canviar els hàbits de metges i pacients

I la qüestió motivacional també es trasllada a l’entorn facultatiu. Reconeix que l’adaptació de les plataformes dels elements electrònics al sistema informàtic de la salut pública és un entrebanc, però té una solució “relativament fàcil”. Ara bé, els metges realment ho acceptarien? “És un esforç que no tothom està disposat a fer”, respon, “la recepta electrònica no ha funcionat a Alemanya perquè el software és complicat i perquè no reben cap retribució per fer la prescripció electrònica, així que els és més fàcil fer-la en paper, que no suposa cap esforç extra”. Cal, insisteix, “un avantatge pràctic i tangible” per canviar els hàbits.

Prevenció i millora de la salut general

Malgrat que Vicens és escèptic pel que fa a l’ús terapèutic dels dispositius més massius, reconeix que poden ajudar aquelles persones preocupades per la seva salut i que s’interessin pels paràmetres que ja monitoren. I és que fer cada dia entre 8.000 i 10.000 passes diàries podria ajudar a reduir la mortalitat, segons quantifiquen organismes com la Universitat de Harvard o l’Organització Mundial de la Salut. “La majoria de gent no és conscient de quant camina diàriament i el rellotge sí que pot ser una guia per a petites millores”, afirma.

Una opinió que comparteix Garcia, qui recorda que pràcticament tots els dispositius envien algun avís sonor o mitjançant vibració al cap d’una hora d’inactivitat. “Pot ajudar al sedentarisme i motivar a moure’t per fer prevenció i millorar l’estil de vida”, conclou.