Quan el 2005 vam posar en marxa el domini .cat, érem els primers del món a vincular un domini d'Internet a una cultura. Molts ens deien que era una aposta arriscada, que cap cultura minoritzada podia aspirar a tenir una infraestructura digital pròpia amb reconeixement global. Avui, més de dues dècades després, amb més de 116.000 dominis registrats i una taxa de renovació del 86,6% —onze punts per sobre dels .com/.net—, el .cat és un referent internacional de governança i presència digital. El nostre èxit no ha estat casual: és el resultat de visió estratègica, coordinació entre actors i intervenció en els punts estructurals del sistema.

“La presència d'una llengua al món digital no és automàtica: requereix actuació continuada, visió de futur i capacitat d’adaptació.”

Aquesta experiència ens ha ensenyat una lliçó fonamental: la presència d'una llengua al món digital no és automàtica. Requereix actuació continuada, visió de futur i capacitat d'adaptació als canvis tecnològics. I ara, amb l'emergència de la intel·ligència artificial generativa, tenim davant nostre el repte més important des de la creació del .cat.

El diagnòstic que hem presentat des d'Accent Obert constata que el català es troba en bona posició en l'àmbit digital gràcies a la feina feta fins ara. Disposa d'infraestructures digitals pròpies, d'un ecosistema creatiu actiu amb més de 1.200 creadors que publiquen regularment en català —som la primera cultura del món que documenta i monitoritza aquesta comunitat—, i d'iniciatives públiques de referència com AINA. Dues de cada tres empreses i institucions que s'adrecen als territoris de parla catalana tenen la web en català, i tots els sistemes operatius i principals aplicacions ofimàtiques estan disponibles en la nostra llengua.

Però la ràpida evolució tecnològica, especialment en l'àmbit de la intel·ligència artificial, exigeix que no abaixem la guàrdia. La IA generativa no és una eina més: és una nova capa d'infraestructura que està reconfigurant l'accés al coneixement, la producció cultural, l'educació i l'activitat econòmica. I aquí hem identificat tres riscos principals que cal abordar amb urgència.

El primer és el desplaçament lingüístic per “fricció”. En entorns automatitzats, si els models en castellà o anglès proporcionen respostes més precises que els models en català, els usuaris poden abandonar la nostra llengua. Aquest procés és especialment crític en àmbits educatius i professionals, on es tria la llengua "de menor fricció" per assegurar resultats òptims. No es tracta de prohibir cap llengua, sinó d'assegurar que el català funcioni amb la mateixa qualitat i fiabilitat que les altres.

El segon risc és la dependència de models externs. Tot i iniciatives europees com Mistral i AINA, els estàndards tècnics i les prioritats lingüístiques s'estan fixant globalment per proveïdors nord-americans i asiàtics. Això planteja qüestions de sobirania tecnològica que afecten totes les cultures del món, no només la nostra.

El tercer risc és l'impacte cultural i simbòlic. Els models d'IA generativa tendeixen a generar textos basats en la mitjana estadística del que han llegit. Si el corpus en català és limitat, això produeix un català més uniforme, amb calcs d'altres idiomes i amb marcs culturals aliens. Un model pot "parlar català" però operar amb valors i referències completament alienes a la nostra cultura.

“La IA pot parlar català, però si no té prou corpus i referents propis, pot operar amb valors i marcs culturals aliens.”

Per això proposem sotmetre els principals sistemes d'IA als mateixos exàmens que han de superar els ciutadans: proves de selectivitat, exàmens PISA, proves d'accés a la universitat, nivell C de català i fins i tot el teòric del permís de conduir. Volem saber si aquestes tecnologies que s'estan integrant en el nostre dia a dia tenen un domini adequat del català i si poden oferir respostes fiables en la nostra llengua i cultura.

També hem identificat un factor poc visible però decisiu: la demanda implícita. Les grans plataformes tecnològiques detecten la demanda de cada llengua a través de la configuració dels dispositius. Dels 25 a 30 milions d'ordinadors, telèfons i tauletes que hi ha als territoris de parla catalana, només un de cada cinc està configurat en català. Aquest senyal és el que les empreses tecnològiques interpreten com a demanda real, condicionant les seves decisions sobre l'oferta lingüística. D'aquí la importància de la campanya Configura.cat: quan una empresa configura tots els seus equips en català, o quan una administració pública fa el mateix amb els seus sistemes informàtics, està enviant un senyal clar sobre l'existència d'una comunitat activa.

“El senyal de demanda que enviem configurant els dispositius en català condiciona les decisions de les grans plataformes.”

L'experiència del .cat ens ha demostrat que som capaços de liderar iniciatives globals. Recentment, l'ICANN ens ha confiat el lideratge d'un projecte de recerca de més de 300.000€ que afecta desenes d'altres dominis lingüístics, culturals i geogràfics sobre la visibilitat en cercadors impulsats per IA. Això ens situa en disposició d'encapçalar aquest nou impuls no només per al català, sinó per a les altres cultures del món.

Perquè això és el que realment està en joc: no només el futur del català, sinó el dret de totes les cultures del món a existir en l'era digital amb plena dignitat i funcionalitat. Si una llengua amb la vitalitat, els recursos i la tradició del català no aconsegueix mantenir-se en l'ecosistema digital emergent, quina esperança hi ha per a centenars d'altres llengües i cultures?

En la nostra època, vetllar per la llengua i la cultura requereix també fer-ho per les dades i el món digital. Cal actuar des d'ara mateix, perquè les decisions d'avui afectaran més que mai el nostre futur com a cultura. No podem abaixar la guàrdia. L'experiència del .cat ens ha ensenyat que quan hi ha voluntat col·lectiva i governança adequada, podem tenir presència i veu pròpies en l'ecosistema digital global. Ara cal aplicar aquesta mateixa determinació als nous reptes de la intel·ligència artificial.

El primer va ser el punt. Ara hi posem l'accent.