Quan es parla de codi, la primera imatge que ve al cap és la d’un programador donant forma a una nova eina. Però el concepte de la codificació va més enllà i es troba també en àmbits com el sanitari, el qual compta amb un codi internacional anomenat CIE que serveix per catalogar les malalties i traduir-ho a un llenguatge internacional que en facilita la lectura. “Quan hi ha un episodi clínic i vas a l’hospital, es generen uns documents diversos com podrien ser un full d’infermeria, un full quirúrgic o un full d’alta. Tot això conté una informació que, posteriorment, es tradueix a uns codis i es desen al centre o al sistema sanitari. Codificar-ho facilita que qualsevol persona ho pugui llegir i ho entengui, i facilita que es traslladi amb rapidesa a la investigació o a la presa de decisions futures al voltant de la salut del pacient”. Així és com resumeix el portaveu de l’equip i membre de la direcció de la companyia catalana ASHO, Juli Climent, l’objectiu i funcionament d’aquesta llengua mèdica, la qual ha format part dels centres de salut des de fa dècades, i ha anat transformant la seva forma i gestió amb la introducció progressiva de la tecnologia.

L’empresa es va fundar fa 30 anys per organitzar manualment tota la documentació. “Venia segellada en documents físics que es codificaven a casa nostra i que després tornàvem a guardar també de forma segellada per enviar-la als hospitals”, relata. La tecnologia va permetre, en una primera etapa, traslladar tota la informació als ordinadors per substituir l’escriptura amb llapis i paper. “Així vam deixar d’anar a buscar l’informe físic o rebre’l, ara ens connectem”, continua, “després vam començar a aplicar les matemàtiques dins de les cadenes de caràcters que ens arribaven i vam poder categoritzar-les, i això ens ha portat a la intel·ligència artificial”. Aquest repàs cronològic permet comprendre per què ha estat tan important la digitalització, la qual ha permès retallar substancialment el temps en l’operativa: “Des de l’enviament i retorn, fins a la identificació de conceptes clau de forma automàtica que després es converteixen en els codis que fixa el CIE i que qualsevol pot llegir”.

La companyia va començar l’activitat fent una lectura i codificació manual de les dades, i amb l’arribada de les matemàtiques i els ordinadors, es van posar els fonaments per a la IA

Tot l’intercanvi d’informació es fa de forma segura mitjançant dues premisses: dades anònimes i xifratge als extrems. La informació amb la qual es treballa mai inclou informació que pugui identificar les persones, sinó que es parla de símptomes, patologies i termes sanitaris. A més a més, tot es fa als hospitals i centres, de manera que la protecció  comença a l’origen.

ASHO treballa amb una base de dades provinents de 310 hospitals i que s’actualitza diàriament amb una mitjana de 4.500 documents nous. Fins al moment, ha codificat més de 10 milions d’altes, amb el 40% concentrada en els darrers cinc anys. Així, s’ha posicionat al mercat com la companyia líder amb una quota del 47%.

Intel·ligència artificial per anar una passa més enllà

Tot i que els algoritmes ja han incrementat el rendiment de les solucions de les quals disposa
ASHO, l’equip de Tecnologia treballa en un sistema que permeti avançar-se en els casos d’infart cerebral. “Amb l’històric d’un hospital català dels últims 20 anys, hem revisat totes les persones que ho han patit per encreuar símptomes, antecedents i altres informacions que puguin ser precursores de l’infart per ajudar els metges a actuar de forma preventiva”, detalla Climent sobre el paper que presentaran aviat en una conferència sectorial a l’Uruguai. Tot i que són els facultatius els qui prenen l’última decisió, la IA ha permès identificar patrons que porten a l’afectació de forma automàtica per ajudar els professionals a actuar amb més rapidesa.

Tota la tecnologia també s’està aplicant ja en l’administració de fàrmacs. Concretament, l’empresa ha dissenyat un programari de seguretat per al pacient que evita interferències entre medicaments. “Hi ha persones que prenen moltes coses alhora i, a vegades, és difícil pensar en totes les interaccions que poden tenir, i nosaltres ho solucionem”, comenta el membre d’IT.

La IA pot ajudar a oferir serveis per afins a les especialitats dels centres i ajudar els metges a detectar amb més rapidesa elements precursos de malalties

Una altra pota que vertebra el negoci és la de la gestió. Els seus diversos programes poden ajudar directament els metges i infermeres, però també als administradors i gestors del centre. En funció de la tipologia de pacients que arriben, de les malalties més comunes a la zona o de l’especialització que tenen els equips sanitaris, la IA pot convertir tota aquesta informació disgregada en paquet de lectura fàcil per oferir serveis addicionals o adaptar el que ja s’ofereixen de forma més acurada.

Programaris de caixa blanca

Les crítiques a la IA pel desconeixement de la informació que entrenen els models han anat a l’alça i ha invisibilitzat bona part de les propostes que són plenament transparents. Segons Climent, ASHO opera amb algoritmes de caixa blanca que permet conèixer i auditar en tot moment quina informació s’utilitza per modelar el sistema, per quins processos passa i entendre el resultat final. “Nosaltres no diem al metge què ha de fer, sinó que li diem que la persona que està visitant va tenir uns símptomes o una malaltia en un moment del passat, i que això pot ser rellevant amb el que té ara. Si el metge no ho veu clar, pot anar a la font per veure-ho tot”, concreta, “codifiquem de cara al sistema, però de cara al sanitari, volem que li arribin alertes del que pot passar”. A més de reforçar la prevenció, afegeix que la tecnologia que comercialitzen “dona més temps al metge per escoltar el pacient perquè resta temps de la gestió administrativa”.

Els metges poden accedir al recorregut que fan els algoritmes per entendre com la màquina ha arribat a les conclusions que ofereix

Davant el potencial tecnològic, Climent celebra que cada cop més centres sanitaris estan incorporant perfils vinculats a les enginyeries als seus equips. Incloure’ls permet integrar programari en el dia a dia, però també “rescatar dades perdudes, endreçar-les i fer-les llegibles perquè cada hospital en pugui fer una anàlisi que l’ajudi”. “Neurologia vol una cosa; obstetrícia, una altra; traumatologia, una altra... a tot arreu hi ha dades que cal llegir, contextualitzar i aplicar, i calen perfils experts de les dues bandes per fer-ho”, comenta, fent referència a la importància del treball conjunt entre tecnòlegs i sanitaris. I reconeix que a Catalunya, en termes de digitalització, els deures s’han fet. “Hi ha un caldo de cultiu que fa que la tecnologia tingui un pes important, un altre tema que cal resoldre és el temps i la burocràcia, que mai són tan ràpides com la tecnologia”, critica a tall de conclusió.