Creen un algoritme que identifica automàticament el motiu dels plors de cada nadó

A partir d’un estudi de l’Hospital Clínic, on s’han atribuït variables a les cinc causes dels planys dels nens, l’aplicació les distingeix a través del so amb un 92% d’eficàcia

Categories:

RedaccióACN

La Bruna, un dels nadons que atén la planta de Neonatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona
La Bruna, un dels nadons que atén la planta de Neonatologia de l'Hospital Clínic de Barcelona | Aina Martí (ACN)

Les diferents motivacions del plor d’un nadó, sovint difícils de discernir, podran ser detectats automàticament gràcies a un nou algoritme que ha desenvolupat l’start-up Zoundream, a partir dels estudis duts a terme per l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). La literatura mèdica distingeix cinc raons del plor (gana, son, gasos, l'estrès i irritabilitat) i, ara, aquesta investigació els ha atribuït a cadascun característiques determinades per tal de traslladar les variables a un algoritme de deep learning que, només tenint en compte el so, sàpiga què li passa al nadó.

La prova s’ha realitzat sobre una quarantena de nens amb un 92% de precisió i el software resultant es podrà afegir a qualsevol dispositiu que tingui un micròfon, com per exemple els dispositius ‘vigila nadons’. La descoberta ha establert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador. El d'angoixa, en canvi, té poques pauses, és erràtic i més agut i és considerat "el més molest" per als progenitors.

El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals, i el de son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, però en general amb una expressió més tranquil·la, mentre que el plor per demanda d'atenció o estrès és molt semblant, encara que s'aproxima més a un lament i la seva interpretació depèn molt del context en el qual es presenti.

El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. "L'objectiu final de l'estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més", explica la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic, Anna Lucia Paltrinieri.