Creen un algoritme que identifica automàticament el motiu dels plors de cada nadó
A partir d’un estudi de l’Hospital Clínic, on s’han atribuït variables a les cinc causes dels planys dels nens, l’aplicació les distingeix a través del so amb un 92% d’eficàcia
Categories:
Les diferents motivacions del plor d’un nadó, sovint difícils de discernir, podran ser detectats automàticament gràcies a un nou algoritme que ha desenvolupat l’start-up Zoundream, a partir dels estudis duts a terme per l'Hospital Clínic i l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps). La literatura mèdica distingeix cinc raons del plor (gana, son, gasos, l'estrès i irritabilitat) i, ara, aquesta investigació els ha atribuït a cadascun característiques determinades per tal de traslladar les variables a un algoritme de deep learning que, només tenint en compte el so, sàpiga què li passa al nadó.
La prova s’ha realitzat sobre una quarantena de nens amb un 92% de precisió i el software resultant es podrà afegir a qualsevol dispositiu que tingui un micròfon, com per exemple els dispositius ‘vigila nadons’. La descoberta ha establert que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d'expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l'atenció del cuidador. El d'angoixa, en canvi, té poques pauses, és erràtic i més agut i és considerat "el més molest" per als progenitors.
El plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s'exerceix sobre les cordes vocals, i el de son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, però en general amb una expressió més tranquil·la, mentre que el plor per demanda d'atenció o estrès és molt semblant, encara que s'aproxima més a un lament i la seva interpretació depèn molt del context en el qual es presenti.
El proper pas és aplicar aquesta investigació a nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. "L'objectiu final de l'estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més", explica la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic, Anna Lucia Paltrinieri.