L’IndieDevDay més gran no s’oblida dels més petits

La internacionalització de l’esdeveniment no obstaculitza la presència de desenvolupadors primerencs i locals que busquen una primera oportunitat en el sector

Categories:

Marc Vilajosana

L'IndieDevDay ofereix al visitant més de 190 videojocs desenvolupats per 155 estudis, amb un percentatge elevat de companyies catalanes
L'IndieDevDay ofereix al visitant més de 190 videojocs desenvolupats per 155 estudis, amb un percentatge elevat de companyies catalanes | Marc Vilajosana

“Elevar la qualitat i disminuir la quantitat” dels videojocs disponibles. Aquesta és la prioritat que el director de l’IndieDevDay, Daniel Santigosa, es va marcar el passat juny de cara a l’edició d’enguany del congrés, després de doblar les expectatives de públic en l’edició del 2023. Una sentència que, d’entrada, podria atemorir els estudis i desenvolupadors més humils, especialment amb la presència de companyies de la talla de Larian Studio i Gameloft o de figures cèlebres com Hidetaka Suehiro ‘Swery65’ o de Conrad Roset i el seu imminent Neva. Res més lluny de la realitat: la fira del videojoc independent, encetada aquest divendres a La Farga de l’Hospitalet i oberta fins al diumenge 29, és la demostració que el creixement i la internacionalització no són incompatibles, sinó complementaris, amb una bossa cada vegada més gran d’oportunitats per al talent jove i alternatiu del país.

En dona constància en primera persona el desenvolupador en solitari Èric Verdalet: “Hi ha esdeveniments que creixen molt ràpidament i emmerden tota la seva essència, però jo crec que l’IndieDevDay està mantenint l’essència de donar oportunitats a estudis petits, estudiants que volen ensenyar els seus jocs, sense fer-se de menys i quedar-se com un esdeveniment petit que no coneix ningú”. En l’edició d’enguany del congrés, Verdalet presenta una versió gairebé definitiva de The Hookmarine, una obra que s’emmarca dins del gènere dels rage games, títols caracteritzats per la seva alta dificultat i per la frustració que generen en el jugador. “És un joc arcade, en què controles un submarí amb un ganxo, i has de treure un barril de l’aigua fent servir el ganxo tant per moure’t tu, com per moure el barril”, explica l’autor, qui reconeix que el gran valor que li aporten esdeveniments com l’IndieDevDay és l’oportunitat de veure en directe com la gent juga els seus jocs: “Un estrímer sempre posarà bona (o mala) cara. Una persona que l’ha jugat a casa seva et dirà que li ha agradat o no. Però si el veig jugar, jo ja sé si li està agradant: les cares que posa, les reaccions, l’estona que juga… em diu molt més que un “m’ha agradat molt””.

Verdalet: “L’IndieDevDay està mantenint l’essència de donar oportunitats a estudis petits, estudiants que volen ensenyar els seus jocs, sense fer-se de menys i quedar-se com un esdeveniment petit que no coneix ningú”

Quan el videojoc surt de la pantalla

Posar a prova mesos de feina davant del públic potencial és un dels grans atractius de l’IndieDevDay, premi pel qual els estudis dediquen esforços a cridar l’atenció de la gent. Qui fa anys que ho aconsegueix en fires d’aquesta mena és la gent de Dust Games amb el seu Roombattle, un videojoc per a tots els públics en què quatre jugadors s’enfronten en una batalla entre robots aspiradors que busquen petar els globus que duen al darrere. Això és perquè les partides no només es juguen a través del comandament, sinó que l’equip, compost per enginyers informàtics formats al Tecnocampus de Mataró, ha preparat robots aspiradors reals per dur les batalles al món físic. “Quan vas a aquesta classe d’esdeveniments, la idea és intentar vendre al màxim el teu joc i que la gent se’n recordi de tu”, assenyala el programador i cofundador de Dust Games, Arnau Reig. De fet, per incitar la gent a participar, tots aquells qui provin alguna de les dues versions del videojoc entren en un sorteig d’un premi misteriós. Amb la previsió de publicar-se durant el 2025, Roombattle ofereix diversos escenaris amb elements que dificultaran la supervivència dels globus i el control dels robots, com vessaments d’aigua, punxes de cactus o piles de paper que cauen a terra.

Un dels grans atractius visuals de l’IndieDevDay d’enguany són les batalles fora de pantalla de ‘Roombattle’ | Imatge: MV

Una tàctica similar per incentivar la participació de la gent és la que ha seguit Can Pixel Studio, creadors de Catcelona, un videojoc que, seguint el patró d’On és Wally?, ens convida a trobar tots els gatets amagats en diversos escenaris que representen la ciutat de Barcelona. Per portar el joc fora de la pantalla, l’estudi ha convertit La Farga en el seu escenari a la vida real i ha amagat un total de nou dibuixos de gats per tot el recinte. Tota persona qui passi pel seu estand pot recollir un dels passaports que han preparat i fer fotografies de sis d’aquests mixos amagats, i els qui ho aconsegueixin rebran un obsequi. L’estudi s’estrena enguany a la fira, i la seva voluntat no és altra que desvirtualitzar el públic amb qui ja han tingut contacte gràcies a una exitosa campanya de micromecenatge, com desvela el director d’art de l’equip, Germán Anton: “Moltes coses que hem anat recollint dels nostres backers o d’altres experiències que hem tingut les hem implementades perquè hem vist que tenien raó”. El videojoc, que està previst pel 2025, inclourà escenaris com el Front Marítim, l’Eixample o el Tibidabo, i no tanca les portes, en cas de trobar una bona distribuïdora, d’estendre la proposta a noves ciutats o a preparar una modalitat en línia i cooperativa.

Andújar: “Si estàs buscant calés, ara és més difícil que mai trobar un publisher que et financi”

No en va, els publishers són els grans cercats pels estudis independents, aquelles companyies a qui recorren per finançar projectes i projectar les seves obres al mercat internacional. A Catalunya, una de les més assentades és JanduSoft, fidel assistent a l’IndieDevDay des dels seus inicis que enguany acudeix amb la missió de publicitar els videojocs que han publicat recentment o que es llançaran en el futur pròxim, com ara Abathor, Aureole - Wings of Hope o Candy Rangers. El seu CEO, José Antonio Andújar, considera l’esdeveniment com una gran oportunitat per als estudis independents: “Tot i que és difícil de sobreviure, el ventall és cada cop més gran i l'IndieDevDay ajuda tot el que pugui a donar-te una miqueta de conèixer. També és una fira molt econòmica, que això sempre ajuda”. Malgrat que admet que “si estàs buscant calés, ara és més difícil que mai trobar un publisher que et financi”, l’impulsor de JanduSoft remarca que congressos com aquest ajuden a “trobar contactes, prendre decisions de màrqueting i parlar amb altres desenvolupadors”. “Per nosaltres és un aparador de jocs, i si algun ens agrada, sempre intentem publicar-lo”, reconeix Andújar. De fet, entre els títols que porten enguany a l’IndieDevDay n’hi ha un, Byte The Bullet, que ha estat publicat per JanduSoft després de conèixer el projecte en edicions anteriors de la fira, un moviment que també ha suposat la contractació del seu creador. 

Tancant la bretxa entre la universitat i el món laboral

Casos com el que exposa Andújar, en què un desenvolupador independent acaba contractat en una empresa assentada dins del sector, són l’objectiu de la majoria dels assistents de la primera jornada de l’IndieDevDay, que ha estat reservada al públic professional i als estudiants. Un segment, aquest darrer, que ha omplert el recinte per sobre de les expectatives a la cerca d’oportunitats per trobar una primera feina, el gran pas que tant costa d’acomplir en aquesta indústria. Un “moment clau”, en paraules de la directora general d’Innovació i Cultura Digital de la Generalitat de Catalunya, Marisol López, que des de l’any passat es busca potenciar a través del Talent Dev Day, unes trobades entre empreses i estudiants impulsades pel govern que en aquesta edició han captat molt interès per part dels joves: “Hi ha uns 250 alumnes acabats de sortir de les formacions tant universitàries com d'FP i gent que vol senzillament canviar de sector o canviar de feina”. En aquesta edició, el Talent Dev Day ha començat amb un pitch per part de les 12 empreses participants, on han exposat quina classe de videojocs creen i quins perfils professionals busquen, seguits d’entrevistes entre els candidats que s’han apuntat i les companyies en qüestió. “Pensem que aquest sistema que hem organitzat pot ser molt bo per connectar aquests dos mons i per fer que les empreses tinguin més talent i talent més bo”, reflexiona López.

L’elecció de l’IndieDevDay com l’escenari per dur a terme aquestes trobades no és casualitat, sinó que respon a la importància “troncal” que l’esdeveniment ha assolit dins del sector. “És el més gran i el que estructura més estands, més empreses, més centres formatius i és obert al públic”, remarca López. “El creixement que ha fet és exponencial, perquè la gent que ho porta treballa molt bé i ha aconseguit connectar molt bé amb tot el sector”, continua, exemplificant-ho amb la presència d’altres institucions d’importància com la incubadora GameBCN o la fira RetroBarcelona.

López: "L'IndieDevDay és l'esdeveniment de videojocs més gran de Catalunya i el que estructura més estands, més empreses, més centres formatius i és obert al públic”

Entre aquestes entitats també hi ha el Projecte Ce Trencada, una entitat sense ànim de lucre formada per voluntaris que tradueixen videojocs en català, tant de forma oficial com no oficial. “L’objectiu per a l’IndieDevDay és exactament el mateix pel qual vam crear l’agrupació: intentar que la gent vegi que es pot jugar en català i intentar renovar la nostra llengua a través d’aquest sector digital”, declara el creador i gestor de xarxes del projecte, Francesc G. Parisi. A la fira s’hi poden trobar diversos títols en què hi han col·laborat, com Farlands, Ereban: Shadow Legacy, AK-xolotl o el ja mencionat Abathor. “Anem tirant moltes cartes a veure qui la rep. Si algú que la rep dona una resposta positiva, comencem a treballar”, desvela Parisi, una estratègia amb què han anat guanyant confiança per part dels desenvolupadors amb el pas del temps. El traductor i corrector cosidera que “cada cop hi ha més interès amb la cultura catalana i amb el que significa poder parlar el nostre propi idioma a través dels videojocs”, però també localitza una “bretxa de comunicació molt potent” entre les institucions i la indústria, fet que fa que “molts estudis no sàpiguen que hi ha unes ajudes de la Generalitat per incorporar el català o que hi ha una pàgina que promociona els videojocs que incorporen el nostre idioma”.

Etiquetes