El sector TIC català va facturar 26.446 milions d’euros el 2023, una xifra que suposa un creixement interanual del 12,5% i que ha permès arribar als 135.200 treballadors, dada històrica que supera el pic experimentat durant la sobredemanda del 2020 per la pandèmia, quan es van assolir els 129.000 professionals. I, així i tot, la falta de talent continua sent la principal preocupació de l’ecosistema. “El sector TIC genera de mitjana unes 35.000 ofertes laborals anuals, i queden vacants unes 9.000”, ha subratllat el president del Cercle Tecnològic, Joan Ramon Barrera, durant la presentació de la 16a edició del Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya que engloba les principals mètriques de la indústria durant el 2023.

I és que la manca de persones qualificades es posiciona clarament com el principal fre de creixement de l’ecosistema. El 2023, la facturació agregada del sector TIC va representar el 9% del PIB català, una xifra que el situa per davant de sectors com la química, l’automoció o la construcció. Així i tot, l’estudi calcula que, si s'haguessin pogut cobrir les 9.231 vacants del sector, la facturació hauria pogut créixer una mitjana de 1.805 milions d’euros i assolir el 9,56% del PIB. És en aquest context que els autors dirigeixen la mirada al món universitari: tot i que la demanda de places per cursar estudis TIC ha anat augmentant any rere any (només el 2023, el creixement va ser del 23%), el nombre de places ofertes pels centres ha crescut a un ritme molt menor. El 2022 va haver-hi 3.414 aspirants, però només 2.870 places universitàries disponibles. “El repte que tenim els pròxims anys, a més a més de continuar amb tota la feina de generar un entorn de convivència amb les TIC, és obrir aquest coll d’ampolla”, ha reivindicat Barrera. Les xifres encaixen amb les presentades el juny a la Digital Talent Overview sobre el talent TIC a Barcelona, on s’apunta el decreixement de les universitats com a font de professionals i el creixement destacat del talent estranger i, especialment, de la formació professional.

El nombre de places universitàries en estudis TIC creix a un ritme molt més baix que el de la demanda dels estudiants, que el 2023 es va incrementar un 23%

Malgrat aquestes dificultats, l’optimisme és el clima majoritari dins del sector, que després d’un creixement disparat del 5,5% durant el 2022 en el nombre d’empreses, el 2023 s’ha mantingut estable amb un total de 17.854 companyies, un 0,2% més (al global de l’estat espanyol, la xifra ha caigut un 0,5%). D’aquestes, el 80% preveu augmentar la facturació durant l’actual exercici, i més d’un 60% té la intenció d’ampliar l’equip, mentre que un 33% el mantindrà i només un 6,4% el reduirà.

Consolidació amb Europa a l’horitzó

Com a novetat d’enguany, el Baròmetre ha comparat les dades catalanes amb la dels principals països europeus en funció de l’Euroestat de 2021, amb la intenció de valorar el pes de la indústria tecnològica dins del global de l’economia. Aquell any, l’ecosistema català va assolir el percentatge més elevat de facturació, amb un 9,9% del PIB, però la xifra se situa encara lluny de la mitjana europea (14,6%), i especialment de països com Alemanya (16,1%) i França (14,3%), malgrat que aconsegueix situar-se pròxima al global espanyol (10,5%) i per sobre d’Itàlia (9%). Si s’analitza la facturació mitjana per empresa TIC, el país se situa en els 1,26 milions d’euros, dada que supera per la mínima a l’estat espanyol en conjunt (1,25 milions) i es queda pròxima a la mitjana del continent, que situa en els 1,3 milions, liderada clarament per Alemanya (2,82 milions).

El Principat també se situa per sota de la mitjana europea en el percentatge d’empreses TIC sobre el total d’empreses i en el percentatge de treballadors tecnològics sobre la força laboral agregada. En el primer cas, a Catalunya representen el 2,7%, quan al continent la xifra escala fins al 3,7% i és especialment alta en països com Dinamarca (6,5%), Bulgària (4%) i Alemanya (3,8%). Pel que fa als treballadors, un 4% del total de persones empleades al país ho fan en empreses TIC, dada que supera la de l’estat espanyol (3,6%), però que continua per darrere d’Europa (4,8%).

De l’explosió de la IA a la consciència mediambiental

Després de diversos anys en què el desenvolupament web i la ciberseguretat han liderat la demanda d’especialitats dins del sector, enguany la intel·ligència artificial ha experimentat un notori increment, passant de ser una àrea demandada pel 25,9% a fer-ho pel 33,3%, situant-se com la tecnologia més cobejada. En segon lloc se situa la computació en el núvol, que enganxa el segon any consecutiu de decreixement i passa del 32,9% del 2022 a un 23%, situació similar a la de la ciberseguretat, que cau a la tercera plaça amb un 21,8%, quan el 2021 era escollida per més del 40% de les empreses.

Sigui de l’especialitat que sigui, l’informe mostra una preocupació creixent en l’àmbit de la sostenibilitat. El 44% de les empreses enquestades assegura que les seves solucions contribueixen positivament al medi ambient, mentre que un 51% diuen que tenen un “impacte mínim o controlat” i un 5% reconeix que hi ha qüestions on cal millorar. Quan són preguntades per mesures específiques, les polítiques d’estalvi energètic són les més implementades per les companyies TIC (68,9%), seguides pels programes de reciclatge i gestió de residus (41%), la reducció de viatges i la promoció del teletreball (36,9%) i les certificacions ambientals i el compliment de normatives verdes (22,1%). Tanmateix, l’anàlisi qualitativa del Baròmetre assenyala que no hi ha “conscienciació col·lectiva” sobre el “gran consum energètic” que suposen la computació i emmagatzematge d’informació fruit de l’auge de la intel·ligència artificial i el big data. Com a solució, els experts reclamen “polítiques públiques que incentivin més activament l’increment
de fonts d’energies renovables”.