L’Aeroport de Sabadell s’ha convertit aquests dies en un petit laboratori espacial. Entre enlairaments acrobàtics, sensors biomèdics i segons brevíssims d’ingravidesa, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i cinc membres de l’equip Hypatia Mars han impulsat una nova campanya de vols parabòlics per investigar com reacciona el cos humà a la gravetat zero.

Durant dos dies, les científiques han participat en sis vols de microgravetat a bord d’un avió Pitts de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell. Cada trajecte inclou unes quinze paràboles que permeten experimentar entre vuit i deu segons d’ingravidesa en cada maniobra.

L’objectiu és validar diversos projectes internacionals centrats en els efectes de la microgravetat sobre el sistema cardiovascular, la percepció sensorial i el cervell, pensant especialment en futures missions tripulades de llarga durada a la Lluna o Mart.

Entendre què passa al cos quan desapareix la gravetat

Un dels projectes principals és el NELME (Numerical Evaluation of Long-Term Microgravity Effects), liderat pel professor de la UPC Antoni Pérez-Poch, coordinador del Laboratori de Microgravetat i Ciències de la Computació.

La investigació busca predir, mitjançant simulacions i dades biomèdiques, els efectes que pot tenir l’exposició prolongada a la microgravetat sobre el sistema cardiovascular.

Els experiments analitzen els efectes de la gravetat zero sobre el sistema cardiovascular, el cervell i la percepció sensorial de cara a futures missions a Mart.

Fins ara, la major part del coneixement científic prové de missions espacials de fins a sis mesos. Però encara hi ha poques dades sobre què passa en viatges molt més llargs o en contextos de gravetat parcial, com la superfície lunar o marciana.

“Si volem pensar en missions a Mart o fins i tot en colònies espacials, necessitem entendre molt millor què passa al cos humà després de molts mesos en absència de gravetat”, explica Pérez-Poch. Per fer-ho, les participants duen rellotges intel·ligents i sensors biomèdics que enregistren dades fisiològiques durant els vols.

El cervell en ingravidesa

La campanya també inclou el projecte GRAVITY (Gravitational Reliability And Vestibular Inference in Transient microgravitY), dirigit per la investigadora Elisa Raffaella Ferrè, catedràtica en neurociència cognitiva de la Birkbeck University of London.

Aquest estudi analitza com canvia la percepció sensorial i l’activitat cerebral en condicions d’ingravidesa, especialment en relació amb l’equilibri i el sistema vestibular.

Els resultats també es compararan amb els que s’obtinguin durant la futura missió Hypatia III a l’Àrtic, on l’equip treballarà en condicions d’aïllament extrem. “És una oportunitat única perquè ni a Utah ni a l’Àrtic podem experimentar la sensació real de flotar”, explica Estel Blay, membre d’Hypatia Mars.

Microgravetat, peixos i aqüicultura espacial

Els vols parabòlics també serviran per posar a prova el projecte SpaceGenFish, liderat per la investigadora Laia Ribas, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

La campanya posa el focus en la recerca espacial amb perspectiva de gènere, un àmbit encara dominat per dades biomèdiques masculines.

La iniciativa explora la viabilitat de l’aqüicultura a l’espai i estudia els efectes de la microgravetat sobre els peixos i els possibles canvis genètics associats a aquestes condicions extremes.

Més dones en la recerca espacial

La campanya també vol posar el focus en la manca històrica de dades biomèdiques femenines en recerca aeroespacial. Pérez-Poch destaca que bona part dels estudis sobre microgravetat s’han fet tradicionalment amb homes i que aquesta iniciativa permet obtenir informació específica sobre els efectes en dones.

A més del vessant científic, el projecte busca fomentar les vocacions STEAM i reforçar la presència femenina dins del sector espacial.

Les participants de la campanya són la nutricionista i investigadora Abril Gorgori i cinc membres d’Hypatia Mars: Laura González, Carlota Keimer, Helena Arias, Núria Jar i Estel Blay.

Una plataforma pionera al món

La UPC assegura que aquesta infraestructura és única. Des de fa anys, la universitat col·labora amb l’Aeroclub Barcelona-Sabadell per desenvolupar una plataforma de recerca en microgravetat amb costos molt inferiors als de les grans campanyes espacials internacionals.

Els vols parabòlics són utilitzats habitualment per agències com la NASA o l’ESA per entrenar astronautes i dur a terme experiments científics en gravetat zero. “La plataforma està oberta tant a la comunitat científica com als estudiants”, destaca Pérez-Poch.