Una de les principals funcions de la tecnologia és facilitar el dia a dia dels seus usuaris. Aquest motiu de ser és encara més evident quan ens referim a persones que pateixen una discapacitat sensorial com és la ceguesa o la pèrdua de visió. Segons dades de l’Associació Catalana de Cecs i Disminuïts Visuals (ACCDV), a Catalunya hi ha actualment més de 10.000 persones cegues i unes altres 200.000 que pateixen un alt grau de disminució visual. En els últims anys, han aparegut nombroses solucions innovadores per millorar la qualitat de vida i aconseguir una millor integració social. La combinació entre aquesta deficiència i els avenços tecnològics es coneix com a tiflotecnologia, un concepte que va aparèixer a mitjan segle XIX amb el sistema braille i els primers prototips d’escolta. “Avui en dia, hi ha iniciatives molt interessants i innovadores, però cal que les companyies i centres de recerca no perdin la mirada de qui realment ho ha de fer servir”, reivindica la cap de la Unitat d’Autonomia Personal, Tecnologia i Accessibilitat de l’ONCE Catalunya, Anaïs Garcia.

La lectura i escriptura de textos ha estat, des de sempre, una de les principals barreres amb les quals s’han topat aquells que han perdut el sentit complet de la vista. El sistema braille, que enguany celebra els dos segles de la seva invenció, va iniciar una revolució tecnològica a la dècada dels 80 que encara avui en dia continua. El 1982 va arribar a l’estat espanyol el que es coneix com a línies braille, que Garcia defineix com “un suport que es connecta a un ordinador de taula, portàtil o mòbil i que fa que, on tinguis el cursor, aparegui representat en un teclat”. Mantenint aquesta essència, han aparegut tauletes intel·ligents al mercat, que adopten un relleu de forma automàtica, però que encara no han tingut una bona acollida entre els usuaris, que generalment continuen apostant pel sistema tradicional.

Les línies braille són un suport que s’instal·la a qualsevol dispositiu i que representa d’una manera tàctil aquelles lletres per on l’usuari fa passar al cursor

La tecnologia de ple segle actual que sí que ha suposat una gran millora en la qualitat de vida dels usuaris han estat els sintetitzadors de veu, que tenen com a principal funció que el mòbil o el portàtil siguin totalment accessibles. “Estem parlant d’aplicacions que ja incorporen dispositius tant Android com iOS i el que fan és anar narrant en veu alta tot allò que apareix en pantalla, des del número de mòbil en una trucada fins a la lectura d’un correu electrònic”, assenyala la cap d’autonomia, tecnologia i accessibilitat de l’ONCE Catalunya. Alhora, destaca el rol dels assistents de veu, com les populars Siri o Alexa, que “tot i que no són tan hàbils i flexibles com els sintetitzadors, ajuden a fer tasques de gran importància com cerques concretes, trucades o simplement saber quin temps fa”.

És indubtable que el salt als mòbils han servit per a una millor qualitat de vida per a les persones cegues. Més enllà dels assistents i sintetitzadors, hi ha aplicacions que aprofiten la intel·ligència artificial (IA) per fer aquelles funcions que duen a terme els propis ulls. Anaïs Garcia apunta noms com KNFB Reader i Office Lens, especialitzades en lectura de textos en veu alta mitjançant l’escaneig, així com BeMyEyes, que a través de la càmera i de la IA és capaç d’explicar amb detalls com és un espai, des d’un a l’aire lliure fins a la distribució d’una habitació. “La gran majoria de les aplicacions són gratuïtes i són de molta ajuda, però no pots basar el teu dia a dia en això”, afegeix.

Per l’oftalmòloga de l’Hospital Universitari Dexeus, Elvira Llevat, una de les aplicacions tecnològiques que més ha evolucionat són els bastons: “Ara s’han desenvolupat amb GPS, per identificar el punt exacte a on es troba la persona, o amb sistema d’alarma, per reclamar atenció en cas d’una caiguda”. També ha aparegut la tecnologia hàptica, que usa la vibració a través d’unes polseres intel·ligents per avisar d’aquells obstacles que hi ha a prop, fet que per Garcia “molesta més que ajuda”. “Hi ha moltes coses que no té sentit que s’integrin”, comenta, “la saturació d’informació fa que no sigui fàcil acostumar-se”.

L’accessibilitat, la gran demanda dels afectats

“Un aspecte del qual gairebé no se’n parla i és realment important és l’accessibilitat, així com la facilitat d’ús”, explica Garcia, “hi ha aplicacions o pàgines web que poden ser interessants, però com que no s’han dissenyat bé des d’un bon principi llavors venen els pedaços perquè els cecs les puguin usar”. Com a exemples de bones pràctiques menciona un grapat d’apps de mobilitat, que ajuden a saber la ubicació de la persona o com moure’s amb transport públic com el metro o bus. Algunes d’elles són el Google Maps, Movit o NaviLens, aquesta última especialment dissenyada pels afectats per la pèrdua total de visió i que ofereix una lectura dels cartells informatius.

Anaïs Garcia: “Hi ha aplicacions o pàgines web que poden ser interessants, però no s’han dissenyat bé i tenen pedaços perquè els cecs les puguin fer servir”

Des de l’ONCE, recorden que l’accessibilitat és obligatòria per llei a qualsevol mena d’entitat. A Catalunya, el novembre de 2023 es va aprovar el Codi d’accessibilitat de Catalunya, un decret que, entre altres coses, reclama que “els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn”. A més, no se centra només en l’àmbit digital, sinó que la norma es fa extensiva a espais públics, mitjans de transport o companyies privades.

El rol de la IA en la detecció de problemes oculars

Tot i que la tecnologia ha guanyat un enorme pes en facilitar la vida dels afectats per la ceguesa, en el camp de la detecció es continuen usant sistemes tradicionals. “Encara ara es fan servir mètodes com la tomografia òptica, que ofereix molta informació i, tot no ser nova, és alta tecnologia i encara dona molt bon resultat”, recalca l’oftalmòloga Elvira Llevat, “així i tot, s’estan desenvolupant sistemes que es basen en milions d’imatges i fan comparatives per fer una detecció precoç de malalties com el glaucoma, la retinopatia diabètica o altres problemes de degeneració macular”.

De fet, l’any passat a Catalunya va néixer un projecte innovador en el diagnòstic d’aquesta pèrdua de visió total. Batejat com BegIA, és fruit de la col·laboració de dos estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Una de les cocreadores és Francisca Villanueva, que la defineix com “una aplicació que pot diagnosticar les patologies oculars a través d’una simple fotografia gràcies a la intel·ligència artificial per l'anàlisi d’imatges”. Alhora afegeix que “el sistema disposa d’un ampli banc d’imatges, que construeixen un algoritme de xarxes neuronals artificials, classificat per experts de la salut per distingir les diferents afeccions que es poden detectar”.

BegIA és una aplicació que fa servir la intel·ligència artificial per l’anàlisi d’imatges i serveix per detectar patologies oculars amb una simple fotografia de l’ull de la persona

Pendent del llançament definitiu, Villanueva reivindica el sistema originat a la UOC pel fet de no ser invasiu, ja que només requereix una fotografia de l’ull, i per reduir significativament els costos de personal i equipament per dur a terme un primer diagnòstic. “La detecció precoç permet iniciar qualsevol tractament abans que es produeixin danys significatius, alhora que la manca de visió pot comportar problemes de salut molt més amplis com la diabetis o la hipertensió”, recorda. De moment, segueix en procés de desenvolupament i d’entrenament del sistema d’aprenentatge automàtic.